08
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
23:50h
No m'interessen els barrets, sinó el cap que els porta. Per això, sempre busco els ulls: per trobar la porta que em permeti accedir a la persona. I quan algú, entossudit en exhibir el seu capell, per complex o perquè s'avergonyeix del que hi ha a sota (o perquè a sota no hi ha res), no es descobreix davant de mi i dels altres i em defuig la mirada, li respecto el gest i la indumentària, però m'acaba de caure als peus.
Tots portem algun barret. Jo també, però no el porto ben calat. El porto, així, una mica de costat, i només el faig servir per saludar.
Tots portem algun barret. Jo també, però no el porto ben calat. El porto, així, una mica de costat, i només el faig servir per saludar.
Un conte per cada dia de confinament. Nacióberguedà et convida a recuperar el millor de la seva secció de contes. Cada dia publicarem de nou una de les histories de Xavier Gonzàlez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer perquè en puguis gaudir durant el confinament.
A la vora del foc és una secció que va néixer per Sant Jordi de 2015 de la col·laboració de Xavier Gonzàlez-Costa i Yorgos Konstantinou i que continua en l'actualitat amb les il·lustracions de Bet Calderer.
A la vora del foc és una secció que va néixer per Sant Jordi de 2015 de la col·laboració de Xavier Gonzàlez-Costa i Yorgos Konstantinou i que continua en l'actualitat amb les il·lustracions de Bet Calderer.