La història d'un Euro

L'Euro estava nerviós. Estava a punt de ser encartutxat, radiant i lluent, per sortir amb tots els seus bessons cap a la vida. Era un euro ambiciós que somniava fer grans coses. Pensava ser important i decisiu en la investigació mèdica, o servir per endegar algun projecte de cooperació internacional que facilités el flux de riquesa entre el Nord i el Sud, o poder finançar una superproducció cinematogràfica que arribés a totes les persones amb sensibilitat artística del món. Era un euro orgullós de ser un euro, del seu origen i dels seus orígens. Orgullós d'ésser el símbol d'unió d'un continent antic amb civilitzacions caigudes, però eternes, i històries de transcendència universal, malgrat s’hagués partit i matat en guerres mundials fratricides i holocausts vergonyants, vergonyosos i que no s’haurien de tornar a repetir mai més. Era un euro, petit i rodó, amb molt de passat, però encara amb molt més de futur... o això es pensava.

 

Al ludopàtic infern de les entranyes d'una màquina escurabutxaques, les inquietuds i l'esperança moren ofegades en la indolència més absoluta.