Entrevista

Montse Venturós: «A Berga hem viscut dies d'una pressió hospitalària molt bèstia, però s'ha fet molt bona feina»

L'alcaldessa explica que el pla de contingència de l'Ajuntament plantejava obrir hospitals de campanya al pavelló i a l'hotel Berga Park

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 6 de maig de 2020 a les 22:48 |
L'alcaldessa Montse Venturós treballant des de casa. | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En plena pandèmia de la Covid-19, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), explica a NacióBerguedà quina és l'actual situació a l'Hospital Sant Bernabé de Berga i com és el dia a dia al capdavant del govern de la ciutat. Venturós avisa als veïns i veïnes de la ciutat que, ara més que mai, no poden abaixar la guàrdia; i afirma que els pròxims quinze dies seran claus per veure l'evolució de la malaltia. 

També parlem amb ella de les residències de gent gran, l'augment de famílies usuàries dels serveis socials, el pagament a proveïdors i de com afronta l'Ajuntament de Berga la desescalada i la crisi econòmica que sembla inevitable. 


- Des del govern local, què és el que més els preocupa ara per ara?

- Encara ens trobem en el pic sanitari. L'àmbit hospitalari i de la salut són el principal focus de què hem d'estar alerta, sobretot tenint en compte que la presidència de l'hospital continua recaient a hores d'ara en l'ajuntament. Crec que és important assenyalar que la crisi sanitària no ha acabat, ara tot just començarem a veure els resultats del moment en què va iniciar-se l'activitat ordinària a moltes empreses i, posteriorment, de les sortides permeses a les famílies i per fer esport. En els propers quinze dies podrem comprovar si realment s'han contingut els contagis.


Evidentment també hem començat a treballar tot el que fa referència a l'àmbit econòmic i com haurem de resoldre o d'afrontar la situació de crisi econòmica en tots els sentits, no només a l'administració, sinó en l'àmbit empresarial i comercial. Estem fent reunions de coordinació amb Berga Comercial, el gremi d'Hostaleria i Turisme i l'ACEB, per començar la primera fase de desescalada d'acord amb el que es vagi indicant des del Govern. Aquest és ara mateix un eix de treball important per a nosaltres. Un altre eix de treball destacat és el que implica redactar un protocol de tornada a l'ajuntament, garantir-nos disposar de les correctes mesures de seguretat quan es pugui fer l'obertura de tots els serveis amb caràcter ordinari. 

- La corba de morts a l'Hospital Sant Bernabé sembla haver començat una fase d'alentiment, mentre que el nombre de persones ingressades es mou entre les 40 i les 45 des del 10 d'abril. És més tranquil·la la situació al centre?

- És més tranquil·la pel que fa a la Covid-19. Però hi ha un repunt d'urgències alienes al virus. Moltes de les urgències que s'atenen ja no tenen a veure amb el coronavirus, sinó amb altres patologies que s'estan presentant i que a vegades també requereixen ingrés. 

- Quina organització de plantes i llits hi ha a l'hospital ara per ara?

- La primera planta està habilitada com a planta neta; de la segona planta en diem planta grisa perquè és on tenim les persones que ingressen i de les quals encara estem pendents dels resultats de les PCR; i llavors tenim la tercera i quarta planta que són totes per a la Covid-19. A la tercera planta de l'edifici nou, la brigada municipal va habilitar un hospital de campanya amb 19 llits. Es va fer per si no tinguéssim prou places, però de moment no ha fet falta utilitzar-lo. 

Hi ha hagut dies de pressió hospitalària molt bèstia en els quals ens quedaven lliures entre 4 i 6 llits, dies en què sí que ens pensàvem que hauríem d'obrir aquest espai a l'hospital nou. Però finalment no ha passat, s'ha fet molt bona feina de contenció en aquest sentit. S'ha treballat molt pel que fa als circuits interns d'organització del mateix hospital, s'han reorganitzat els torns del personal sanitari per evitar el risc de contagi. En els propers dies, esperem anar rebaixant el nombre d'ingressos per la Covid-19, però aquesta setmana i la vinent seran clau per veure si la desescalada afecta la corba de contagis. Caldrà analitzar-ho molt bé i estar atents a les situacions que es puguin produir. 

-Quantes persones afectades per la Covid-19 pot encabir l'Hospital Sant Bernabé?​

- 70 llits. 

- L'Ajuntament de Berga va estudiar la possibilitat d'habilitar l'hotel Berga Park i el pavelló vell en cas que fessin falta encara més llits?

- Sí, veient una mica el que passava en altres indrets com a la Conca d'Òdena, en el pla de contingència que l'ajuntament va fer a mitjan març vam contemplar l'ús d'aquests dos espais. Vam preveure utilitzar el pavelló vell perquè té calefacció i uns lavabos adaptats, i així hi podíem portar persones dependents. D'altra banda, ens vam posar d'acord amb el concessionari de l'hotel Berga Park perquè es pogués fer servir aquest equipament. Aquest era un pla per si omplíem l'hospital de campanya que hem situat a l'edifici nou de l'hospital, i que ni tan sols hem hagut d'obrir.

Avui en dia el pla de contingència continua vigent amb aquesta especificitat, necessitaríem 24 hores per poder fer el muntatge d'aquests espais. 

"La crisi sanitària no ha acabat, els propers quinze dies seran claus per comprovar si hi ha un repunt en la corba de contagis"


- Entre març i abril es van acumular fins a 60 contagis de personal a l'hospital de Berga. Què va passar? Va faltar material de protecció individual?

- Es van contagiar 60 professionals, i fins abans-d'ahir encara hi havia 18 persones de baixa. Crec que no va ser tant una qüestió de falta de material perquè n'havíem demanat, sinó que hi va haver diversos canvis de torns i incorporacions. Feia dies que segurament ja hi havia algú que presentava símptomes de Covid-19 que encara eren desconeguts clínicament. El personal sanitari és qui més ha patit la Covid-19, no només en l'àmbit laboral, sinó també a nivell de contagis.

Cal tenir en compte que és personal que ha estat en contacte directe amb les persones que han patit aquesta malaltia, que s'ha passat mil hores en un espai hospitalari en el qual aquest virus pot estar en qualsevol superfície, malgrat que s'han fet totes les desinfeccions que marquen els protocols del departament de Salut de la Generalitat. 

Aquesta no ha estat només una cosa de Berga, sinó que el nombre de contagis de personal sanitari ha estat elevat a tot arreu, com a mínim en l'àmbit del principat de Catalunya.

- Com es van cobrir aquestes baixes?

- Es va fer una crida a persones que tinguessin titulacions de l'àmbit sanitari o estiguessin estudiant aquesta branca, fos medicina, infermeria, o auxiliars d'infermeria. També es va fer una crida a persones jubilades. A partir d'aquí, vam contractar un total de 34 professionals, que es van incloure dins la plantilla de l'hospital. És així com hem pogut anar fent una diferenciació de torns i s'han pogut cobrir les baixes. 

Hi ha persones que han passat la malaltia però que la seva recuperació no està sent tan ràpida com altres. N'hi ha que s'han pogut reincorporar al cap de quinze dies i n'hi ha que potser hauran d'esperar un o dos mesos perquè els ha afectat més l'organisme. Va en funció de les defenses de cadascú, però també de com s'hagi presentat la Covid-19 i com estigui sent la recuperació. Sigui com sigui, vam resoldre les baixes amb aquestes 34 persones que van venir a treballar amb nosaltres i de les quals estem completament orgulloses, de la mateixa manera que ho estem de la resta de la plantilla. Han fet una tasca brillant en un estat de pandèmia molt difícil, amb una pressió emocional, hospitalària i laboral molt bèstia. Són persones que tenen família i que han hagut de tornar cada dia a casa amb els seus fills i demés, amb risc de contagi, que això tampoc és fàcil. És un col·lectiu que s'ha de tenir molt en compte. 

- Hi ha professionals suficients a l'hospital en aquests moments?

- Ara mateix sí. Però el que passa és que fem torns i la pressió és enorme. Fa moltes setmanes que hi ha els torns de treball canviats. Normalment els torns són de 7 hores o 10 hores. Ara fem torns de 12 hores. De normal, a la segona planta necessitem quatre persones d'infermeria amb dos torns, i ara hem hagut d'augmentar-ho fins a 16 persones. Això vol dir que hi ha personal que està doblant les hores que està treballant i ho cobreix. L'únic que no s'ha aturat és tot allò que fa referència als serveis d'oncologia. No obstant això, es van reubicar a l'hospital nou. Actualment, també s'estan prestant els serveis oncològics de la Cerdanya.

Depèn de com vagi aquesta setmana, mirarem de començar a generar una mica d'activitat ordinària: per a aquelles persones que tenien altres patologies i s'han quedat a casa per la por de no contagiar-se al mateix hospital o bé que tenen proves complementàries pendents.

- El servei d'urgències s'ha mantingut obert durant tota la pandèmia. Han notat una davallada de pacients, a banda d'aquells que hi assistien per simptomatologia relacionada amb la Covid-19?

- Sí. Ha baixat el nombre d'urgències. És cert que d'inici vam dir que, si no hi havia una patologia respiratòria o simptomatologia pròpia de la Covid-19, els casos lleus s'havien d'atendre directament des del CAP. En confinament tampoc es produeixen tantes urgències, perquè hi ha menys accidents de diferent tipus. Però haurem d'estar molt alerta amb totes les persones que poden haver contingut a casa una malaltia per por a anar a l'hospital.

- En una situació com l'actual, i potser en general, suposa un desavantatge per als berguedans no tenir una unitat de cures intensives a l'hospital?

- Lògicament en l'actual situació ens caldrien tantes UCIs com fos possible. Però els hospitals de nivell 2 com el nostre no tenen el material necessari per tenir unitat de cures intensives. Aquests dies hem muntat una unitat de crítics específicament. És evident que, a partir d'aquesta crisi hospitalària mai vista, caldrà replantejar com volem que sigui el servei sanitari al nostre país. Fins ara funciona amb regions sanitàries. Això vol dir que el nostre hospital de referència és Althaia de Manresa, la Mútua de Terrassa, Parc Taulí o bé l'Hospital de Sant Cugat, que són centres que sí que tenen aquesta unitat de cures intensives.

Al Berguedà tenim una població de 39.000 habitants, d'acord amb aquesta xifra, la llei d'ordenació sanitària de Catalunya marca que a aquest hospital no li correspon una UCI. Fins ara tampoc era una necessitat imperiosa. A partir d'ara, caldrà replantejar aquesta qüestió, no només des del Berguedà, sinó també des de totes les altres regions sanitàries.

"La llei d'ordenació sanitària de Catalunya marca que l'Hospital Sant Bernabé no ha de tenir UCI i fins ara tampoc era una necessitat imperiosa. És una qüestió que caldrà replantejar"


- Quants trasllats de pacients s'han fet durant aquests mesos de pandèmia?

- 26 trasllats de pacients positius per Covid-19 i 9 trasllats de pacients negatius de coronavirus.

- La pressió hospitalària ha estat molt elevada a tots els centres. S'han pogut traslladar a altres hospitals totes les persones que requerien d'UCI?

- Sí. Vam muntar una unitat de crítics, justament perquè els altres hospitals també tenien una pressió molt bèstia, però s'ha pogut derivar tothom que ho necessitava. Althaia va viure moments molt crítics en què no podia rebre més trasllats, però llavors es van derivar persones a Terrassa i Sant Cugat. 

- Fins el 10 d’abril, l'hospital va ingressar 116 pacients de Covid-19, amb una mitjana aproximada de 4,5 ingressos diaris. El pitjor moment de la crisi sanitària per l'Hospital Sant Bernabé va ser a principi d'abril?

- Sí, tot i que no recordo exactament quin dia era. Hi va haver un dia que ens quedaven només quatre llits comptats i vèiem que hauríem d'obrir l'hospital de campanya de l'edifici nou. Per sort, l'endemà vam poder donar moltes altes i es va tornar a estabilitzar. Cada dia hi ha hagut alts i baixos de xifres. Però últimament ens mantenim amb entre 12-13 llits lliures diaris. Això ens fa pensar que la corba ha de començar a anar a la baixa, sobretot si hi ha altes, la gent compleix amb les mesures preventives que els indiquen les autoritats sanitàries i no hi ha un repunt de contagis. 

- Quin missatge enviaria a la població per a la desescalada?

- Enviaria un missatge molt contundent, molt clar i molt concís: Els diria que estem parlant de la vida de les persones, que no és un joc ni una broma, i que ens trobem davant d'una situació molt greu en la qual els nostres veïns i veïnes s'estan morint en solitari, sense poder tenir contacte amb els seus familiars, sense que es puguin fer els ritus de comiat que són propis de qualsevol comunitat. Cal remarcar moltíssim que el pic sanitari no ha afluixat i que per sortir al carrer s'han de seguir estrictament totes les recomanacions.

Fer una obertura de tot, i que hi hagués un rebrot de la malaltia, que ens obligués a activar els 19 llits de l'hospital de campanya, seria desastrós. Faig una crida a la corresponsabilitat: no es tracta només de la salut dels altres sinó també de la de cadascú.

- Just abans de la pandèmia, el traspàs de l'hospital al CatSalut gairebé havia culminat. Què ha passat?

- La creació de la nova empresa per l'hospital va entrar en exposició pública al febrer. Al cap de tres setmanes va decretar-se l'estat d'alarma i això va comportar l'aturada de les tramitacions administratives, i que aquesta exposició pública quedés penjada als llimbs. Un cop s'aixequi l'estat d'alarma, encara ens quedaran unes setmanes d'exposició pública i després ja quedarà constituïda la nova empresa. Si no hi ha al·legacions als estatuts, ja estarà. Aleshores treballarem a partir d'un consell d'administració en el qual participaré com a alcaldessa, i on hi haurà el president del consell comarcal.

Durant tot aquest temps de pandèmia hem estat al capdavant, però seguint amb les directrius del CatSalut, que és el que hem fet sempre.

-  Quin ha estat el paper de l'ajuntament a les residències?

- Va haver-hi una trobada inicial amb Metges Sense Fronteres (MSF), ells van marcar els circuits de treball a les dues residències i també van estar a l'hospital. Són persones absolutament especialitzades en crisis sanitàries, sobretot en l'àmbit internacional. Amb el regidor de Drets Socials en vam dividir les tasques. Així, vam decidir que jo em dedicava a tot el que feia referència a l'hospital i ell a les residències. Hi ha treballat moltíssim i hi ha estat molt a sobre. La residència Sant Bernabé penja de l'hospital comarcal i de l'ajuntament, aquesta és de moment la que no té positius  i que hem pogut tenir més continguda. La problemàtica ha estat a l'altra residència [amb un 65% de positius als testos PCR]. Hem de posar sobre la taula quin és el model assistencial que volem pels nostres avis i àvies. És un debat que hem de tractar, veient les grans dificultats que han tingut les residències per fer front a la crisi.

"Fer una obertura de tot, i que hi hagués un repunt de la malaltia que ens obligués a obrir l'hospital de campanya, seria desastrós"

 

L'alcaldessa Montse Venturós treballant des de casa seva a l'inici de la pandèmia (arxiu). Foto: Cedida


- La Covid-19 està generant una crisi econòmica sense precedents. Des de Serveis Socials estan atenent totes les persones vulnerables que ho necessiten?

- En primer lloc dir que com a ciutat de menys de 20.000 habitants no tenim competències en l'àmbit social, sinó que aquestes recauen en el consell comarcal. Des de l'ajuntament, hem continuat donant suport i generant les ajudes que ens són possibles amb recursos propis. Només en el primer mes de pandèmia, hi ha 37 noves famílies que s'han afegit a l'àmbit dels serveis socials, famílies que abans no hi havien hagut de recórrer. Ha estat sobretot per qüestions d'alimentació i subministraments bàsics. La crisi farà aflorar les desigualtats del sistema capitalista i les violències estructurals. Si no hi ha un canvi de paradigma, significarà que no hem après res d'aquesta pandèmia. 

- Aquest dijous hi ha ple, però el d'abril no es va fer i es van delegar les funcions a l'alcaldia. Per què? Com està sent el treball de l'ajuntament des de casa?

- No teníem habilitat el programa per fer-lo telemàtic. A partir de la segona setmana d'abril, ja s'han fet totes les juntes i reunions de manera telemàtica. Es donarà compte al ple de tot allò que es va haver de fer per decret. Amb l'oposició, hi ha hagut molta comunicació. S'han fet juntes de portaveus virtuals, i abans-d'ahir es va parlar amb ells sobre les mocions que presentaran al ple relatives a la Covid-19. Sí que és cert que d'entrada em vaig haver de centrar molt en les meves regidories, que normalment no tenen tant de ressò públic, l'hospital i Governació, i també Recursos Humans. Aquests dies, juntament amb Drets Socials del regidor Ivan Sànchez i Hisenda d'en Marià Miró, són les que estan patint una pressió més important. 

Hi ha hagut una reorganització força important de l'ajuntament. Fa poc, he enviat al comitè d'empresa el pla de com es farà la tornada a la feina a l'ajuntament, tenint en compte el col·lectiu vulnerable de treballadors amb factors de risc i que, mentre que les escoles no obrin, s'haurà de posar l'accent en la conciliació. Es reforçaran determinades àrees amb reassignacions de personal, n'hi ha que necessiten més treballadors com Serveis Socials i Tresoreria. També hem comprat EPIs i una màquina d'ozó per a la desinfecció dels espais municipals. 

- Berga ha liquidat 300.000 euros a proveïdors aquesta setmana. Hi haurà un pla de pagament de proveïdors per fer front a les factures pendents?

- Hem acabat de definir un pla de tresoreria per poder complir terminis de pagament a proveïdors, pagament a deute bancari i també pagament de nòmines. És una proposta de la tresorera municipal que és habilitada estatal. D'acord amb les directrius de la Unió Europa, que també ens marquen des de l'Estat, i segons la racionalització de l'administració local de 2013, els criteris de pagament d'una administració pública han de ser per un ordre de relació molt clar: la banca, les nòmines i els proveïdors. En això queda demostrada quina és la prioritat que es marca el sistema. Nosaltres ens oposem completament a aquest tipus de directrius que van en detriment de la classe treballadora.

Ara tenim sobre la taula aquest pla de tresoreria que ha de ser validat per l'alcaldessa. Jo l'he d'acabar d'estudiar, vull fer-hi esmenes i vull veure si es poden acabar d'introduir d'acord amb la legalitat vigent, que les persones habilitades estatals ens diguin si és correcte. A més, estem a l'espera de rebre diners de dues subvencions de 2019 que hem pagat i hem executat, una d'elles la de Sant Francesc, amb un valor d'uns 210.000 euros. La Generalitat ja ens ha notificat que ens ingressaran 105.000 euros del Fons de Cooperació  Local. Aquests seran uns diners que l'ajuntament podrà disposar per fer pagaments a proveïdors. 

Caldria que la banca retorni els 70 mil milions del rescat i la supressió immediata de la llei ARSAL de racionalització local, que ens fa perdre autonomia municipal i fa que patim una infradotació i que no tinguem mecanismes per garantir els drets dels nostres veïns i veïnes.

"Acabem de definir un pla de tresoreria per poder complir terminis de pagament a proveïdors, pagament a deute bancari i també pagament de nòmines"


- L'Ajuntament de Berga ha pres una sèrie de mesures contra la Covid-19 en la línia de la moratòria impostos, el no cobrament d'algunes quotes i el pagament proveïdors. Tenen previst ampliar-les? 

- Nosaltres volem ampliar aquest paquet de mesures, evidentment. Crec que la gent de Berga té clar que l'ajuntament no els podrà salvar de les pèrdues econòmiques, però sí que és cert que es poden prendre mesures fiscals, o fins i tot mesures en l'àmbit impositiu que apaivaguin aquesta situació. Però necessitem més mecanismes per poder-ho aplicar.

Hi ha un tema de fons, que és polític, que és com es distribueixen els recursos entre els ajuntaments. A Sant Cugat la CUP és al govern local i poden donar unes ajudes fantàstiques de 7 milions d'euros. A Berga, amb el nombre d'habitants i ingressos que tenim, amb els recursos de què disposem, mai hi podrem arribar. Dotar els ajuntaments per nombre d'habitants no és equitatiu, equitatiu seria si es fes en proporció a la seva realitat. 

- La conjuntura econòmica de l'Ajuntament de Berga és complexa. Com ho ha de fer ara per fer front a la possible baixada d'ingressos?

- Hi ha mecanismes i qüestions que des d'aquest ajuntament no s'han contemplat mai. Per exemple, el cànon de l'aigua que, des de fa més de 17 anys, haurien d'haver pagat les persones de la concessió del Tossalet. És un tema que fa mesos que el parlem i hem constituït una comissió de seguiment. Hi ha una feina molt important de fiscalització que s'ha de fer i crec que tota la corporació hi està d'acord. 

Augmentar els ingressos en una situació de crisi econòmica com la que vindrà, farà necessari plantejar nous mecanismes. Moltes coses les estem definint dia a dia. Fa unes setmanes que tant fa que sigui dilluns, dimecres o diumenge, treballem cada dia. Hi ha tot un seguit de coses que aquest any ja s'intueix que no es faran, com la Fira de Maig que no s'ha pogut celebrar o els Elois. Això suposa un estalvi pel consistori però també un munt de pèrdues en activitat econòmica pel sector comercial i empresarial de la comarca. 

És a dir, no fer una Patum, sí que ens suposa un estalvi de 360.000 euros, però què suposa a les arques de tants i tants comerços de Berga? Si reparteixes aquests 360.000 euros entre els comerços i les entitats que sustenten part de la seva activitat econòmica anual en la Patum, aquests diners no són suficients, és la xocolata del lloro. 

- Es continua treballant per fer una Patum al setembre si ho permetessin les condicions sanitàries?

- Si es pogués fer al setembre, nosaltres continuem treballant amb aquesta opció d'acord amb les directrius el departament de Salut i del departament de Cultura. A partir d'aquí, veurem què passa. Hem d'anar molt alerta amb segons quin tipus d'afirmacions dient que podrem fer Patum al setembre. A Alemanya ja s'han suspès tots els actes multitudinaris fins el 24 de novembre. Estem amatents, la perspectiva que es presenta davant nostre és que els actes massius no es podran desenvolupar fins d'aquí a una bona quantitat de mesos. Però hi ha canvis a cada moment i ho haurem de veure. Per mi, és molt important el que passi aquests pròxims quinze dies. 

- L'Ajuntament de Berga treballa amb Berga Comercial i Hostaleria i Turisme per coordinar la reobertura de comerços, restaurants i bars. En quin sentit?

- Estem en contacte amb les entitats, amb Berga Comercial, el gremi d'Hostaleria i Turisme i l'ACEB. I també hem atès a empresaris no associats. Al gremi d'Hostaleria i Turisme el que més els hi preocupa el dia d'avui és com han de procedir amb la distribució de terrasses d'acord amb les normatives que adreça el govern espanyol, i en aquest sentit els hi hem indicat com procedir per intentar facilitar al màxim possible aquest període de transició al qual ens veiem abocats. Anirem resolent els dubtes que puguin anar sorgint els propers dies. D'altra banda, l'Ajuntament de Berga i Berga Comercial han creat una campanya perquè la reobertura dels comerços es pugui realitzar amb les garanties sanitàries i de seguretat establertes per les autoritats governamentals durant el període de desconfinament.

La campanya consistirà en el lliurament d’un protocol amb recomanacions pels establiments, cartellera explicativa de les mesures sanitàries adreçades a les persones que accedeixen als comerços i una unitat de gel hidroalcohòlic per a la desinfecció i higiene de mans.

"Hem d'anar molt alerta amb segons quin tipus d'afirmacions dient que podrem fer Patum al setembre, estem amatents i actuarem d'acord amb les directrius dels departaments de Salut i de Cultura"


- Com estan valorant la desescalada a nivell cívic? La Policia Local ha hagut d'intervenir en casos de persones que no complien amb les normes?

- La Policia Local ha estat fent molta feina en aquest sentit. Dissabte vam haver d'avisar un munt de gent que va anar a comprar al mercat i es va quedar a parlar als bancs del passeig sense mascareta. Com a regidora de Governació, sóc partidària d'avisar la gent, no de multar-los. Lamentablement, des de l'inici de la crisi s'han hagut de multar diferents persones que reincidien en comportaments de risc. Hi havia persones que en ple confinament agafaven el cotxe per anar a fer esport. 

- Per acabar, creu que la societat canviarà després de la pandèmia?

- El capitalisme està tan absolutament integrat a la societat que és completament difícil que això passi. Crec que no es produïrà un canvi, com a molt es produïrà a nivell de veïnatge i comunitat. És molt greu que una situació hospitalària de pandèmia, de mort de milers de persones, no serveixi per prendre consciència. Estem parlant que a l'estat espanyol, en xifres, ha mort dues vegades tot Berga. 

No s'han expropiat els 2.000 llits d'UCI de la sanitat privada, no hi ha hagut moratòria en tema de lloguers ni subministraments, l'estat d'alarma només ha servit per militaritzar i per emetre autoritarisme pur i control social cap a la gent. El de l'Estat és un govern que s'entenia d'esquerres, i no ha pres aquestes mesures. Unes mesures que sí que, en canvi, han pres governs ultraconservadors europeus. És una aberració i una indicació molt clara que els canvis socials no es produïran. Espero que que la gent s'oposi al carrer a aquest tipus de política que només ens desposeeix com a persones i com a classe. Un cop que acabi la pandèmia, l'eina per recuperar els nostres drets haurà de ser la protesta social. 
 

Montse Venturós en una imatge cedida. Foto: Cedida








 

Participació