04
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
12:05h
Gironella i Berga es troben entre els cinc municipis catalans on les prestacions socials tenen més pes sobre el total de la renda, amb un 30,5% i un 30%, respectivament, segons l'informe 'Renda familiar disponible bruta territorial 2017' de l'Idescat.
El pes de les prestacions socials sobre el total dels ingressos se situa, segons aquest informe, per sobre del 30% en tres poblacions de la comarca del Bages i dos del Berguedà: Cardona (32,4%), Sallent (30,7%), Gironella (30,5%), Súria (30,0%) i Berga (30,0%).
Els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Sant Cugat del Vallès (10,7%) i Sant Vicenç de Montalt (10,3%).
Per la seva banda, Gironella també és un dels municipis del país on el que cobren els treballadors assalariats té menys pes sobre el total d'ingressos. En aquest sentit, Guissona és el municipi on els ingressos procedents de la remuneració d'assalariats tenen un pes més elevat, amb un 72,8%, seguit de Celrà, amb un 69,3%. Per contra, els que tenen un pes inferior són Cardona (49,6%), Gironella (49,1%) i Deltebre (49,1%).
Matadepera i Alella, les poblacions amb una renda per habitant més alta
Matadepera i Alella són les poblacions catalanes amb una renda per habitant més elevada per habitant amb 27.300 euros i 26.900 euros per càpita, respectivament. Les dues localitats tenen una renda superior en un 50% a la mitjana catalana, que va augmentar un 1,3% i es va situar en els 17.200 euros.
Darrere aquests dos municipis, i per sobre el 25%, hi ha Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Teià, Tiana, Sant Quirze del Vallès, Castelldefels i Sant Vicenç de Montalt. Per comarques, la renda per habitant va augmentar a gairebé totes, encapçalades pel Pallars Sobirà (+8,1%), l'Aran (+6,3%) i el Solsonès (+5,9%).
A l'altre extrem i per sota el 25% de la renda mitjana del conjunt de Catalunya, hi ha 18 municipis, dels quals els que presenten una renda més baixa són La Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb una renda per habitant d'11.500 euros. Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, n'hi ha 61 en què la renda per habitant se situa per sobre de la mitjana catalana el 2017. En relació a l'any anterior, més del 80% van registrar increments en les rendes per habitant.
Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, Castelló d'Empúries (33,2%) i l’Escala (31,5%) són els municipis que registren els percentatges més alts, ambdós de la comarca de l’Alt Empordà, seguits de Castell-Platja d’Aro (31,4%) i Santa Cristina d’Aro (30,0%), del Baix Empordà. D’altra banda, Badia del Vallès (15,8%) i Guissona (15,2%) presenten els percentatges més baixos.
Set comarques registren un creixement de les rendes per habitant superior al 5%
A banda del Pallars Sobirà, l'Aran i el Solsonès, també hi a altres quatre comarques on la renda per habitant creix més d'un 5%. Es tracta de l'Alt Empordà (+5,4%), el moianès (+5,7%), el Pallars Jussà (+5,4%) i la Terra Alta (+5,2%). A l'altre extrem, hi ha el Tarragonès, única comarca que cau respecte l'any anterior (-0,2%), i el Vallès Occidental, el Barcelonès, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat, amb increments inferiors a l'1%.
El 2017, les comarques amb la renda per habitant més elevada continuen sent el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, i juntament amb el Garraf són les úniques que se situen per sobre de la mitjana catalana. El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit pel Baix Llobregat (17.900 euros), el Vallès Occidental (17.600 euros) i el Garraf (17.300 euros). En sentit contrari, el Montsià (12.200 euros) i el Baix Ebre (13.300 euros) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels principals ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques, l’any 2017. El Gironès és la comarca que presenta la proporció de remuneració d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%). D'altra banda, els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya.
La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%). El Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%) també mostren excedents bruts d’explotació superiors al 30%. Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.
El pes de les prestacions socials sobre el total dels ingressos se situa, segons aquest informe, per sobre del 30% en tres poblacions de la comarca del Bages i dos del Berguedà: Cardona (32,4%), Sallent (30,7%), Gironella (30,5%), Súria (30,0%) i Berga (30,0%).
Els municipis on les prestacions socials tenen menys pes són Sant Cugat del Vallès (10,7%) i Sant Vicenç de Montalt (10,3%).
Per la seva banda, Gironella també és un dels municipis del país on el que cobren els treballadors assalariats té menys pes sobre el total d'ingressos. En aquest sentit, Guissona és el municipi on els ingressos procedents de la remuneració d'assalariats tenen un pes més elevat, amb un 72,8%, seguit de Celrà, amb un 69,3%. Per contra, els que tenen un pes inferior són Cardona (49,6%), Gironella (49,1%) i Deltebre (49,1%).
Matadepera i Alella, les poblacions amb una renda per habitant més alta
Matadepera i Alella són les poblacions catalanes amb una renda per habitant més elevada per habitant amb 27.300 euros i 26.900 euros per càpita, respectivament. Les dues localitats tenen una renda superior en un 50% a la mitjana catalana, que va augmentar un 1,3% i es va situar en els 17.200 euros.
Darrere aquests dos municipis, i per sobre el 25%, hi ha Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Teià, Tiana, Sant Quirze del Vallès, Castelldefels i Sant Vicenç de Montalt. Per comarques, la renda per habitant va augmentar a gairebé totes, encapçalades pel Pallars Sobirà (+8,1%), l'Aran (+6,3%) i el Solsonès (+5,9%).
A l'altre extrem i per sota el 25% de la renda mitjana del conjunt de Catalunya, hi ha 18 municipis, dels quals els que presenten una renda més baixa són La Sénia, Lloret de Mar i Ulldecona, amb una renda per habitant d'11.500 euros. Dels 216 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals, n'hi ha 61 en què la renda per habitant se situa per sobre de la mitjana catalana el 2017. En relació a l'any anterior, més del 80% van registrar increments en les rendes per habitant.
Pel que fa a l’excedent brut d’explotació, Castelló d'Empúries (33,2%) i l’Escala (31,5%) són els municipis que registren els percentatges més alts, ambdós de la comarca de l’Alt Empordà, seguits de Castell-Platja d’Aro (31,4%) i Santa Cristina d’Aro (30,0%), del Baix Empordà. D’altra banda, Badia del Vallès (15,8%) i Guissona (15,2%) presenten els percentatges més baixos.
Set comarques registren un creixement de les rendes per habitant superior al 5%
A banda del Pallars Sobirà, l'Aran i el Solsonès, també hi a altres quatre comarques on la renda per habitant creix més d'un 5%. Es tracta de l'Alt Empordà (+5,4%), el moianès (+5,7%), el Pallars Jussà (+5,4%) i la Terra Alta (+5,2%). A l'altre extrem, hi ha el Tarragonès, única comarca que cau respecte l'any anterior (-0,2%), i el Vallès Occidental, el Barcelonès, l'Alt Penedès i el Baix Llobregat, amb increments inferiors a l'1%.
El 2017, les comarques amb la renda per habitant més elevada continuen sent el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, i juntament amb el Garraf són les úniques que se situen per sobre de la mitjana catalana. El Barcelonès, amb 19.400 euros, supera en un 12,7% aquesta mitjana, seguit pel Baix Llobregat (17.900 euros), el Vallès Occidental (17.600 euros) i el Garraf (17.300 euros). En sentit contrari, el Montsià (12.200 euros) i el Baix Ebre (13.300 euros) són les comarques amb un nivell de renda més baix, i amb la Noguera, l’Alt Urgell, les Garrigues i la Terra Alta són les que tenen un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana.
La remuneració d’assalariats representa el 58,4% dels principals ingressos de les famílies a Catalunya i és el principal component de renda a totes les comarques, l’any 2017. El Gironès és la comarca que presenta la proporció de remuneració d’assalariats més elevada (61,9%), seguida pel Tarragonès (61,2%), el Baix Llobregat (61,1%) i el Vallès Occidental (61,0%). D'altra banda, els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (rendes empresarials i professionals majoritàriament) representen el 22,3% del total d’ingressos al conjunt de Catalunya.
La Cerdanya és la comarca que té l’excedent brut d’explotació més elevat (34,8%). El Pallars Sobirà (32,8%), l’Alta Ribagorça (32,0%), la Terra Alta (30,9%) i el Priorat (30,0%) també mostren excedents bruts d’explotació superiors al 30%. Les comarques del Bages (18,7%) i el Tarragonès (19,6%) mostren el percentatge més baix d’aquest component.