01
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
16:02h
La Rosa Maria Sánchez té 54 anys i fa quatre mesos que li van detectar un càncer de pulmó. Des de llavors, la tracten a l'Hospital Sant Bernabé de Berga. És veïna de Guardiola de Berguedà i mare de dos fills. Ha treballat al sector de la neteja i ha estat implicada en diverses entitats. Des que li van diagnosticar el càncer, li han fet quimioteràpia. Té metàstasi al coll i a la clavícula i ara confia a acabar tot un cicle de tractament amb resultats positius i poder esperar uns mesos abans de sotmetre's a més proves. La lluita contra el càncer és esgotadora, tant físicament com psicològicament, però el que no s'esperava era haver d'afrontar tot aquest procés en plena pandèmia del coronavirus. La Covid-19 és un enemic invisible que sap que ha d'evitar costi el que costi.
Durant tot aquest temps de confinament, la Rosa Maria ha assistit puntualment a l'hospital de Berga per fer quimioteràpia. "També em van dir de fer radioteràpia. Però em van fer un TAC que va marcar força bé i vaig seguir només amb la químio", explica. El seguiment mèdic que ha rebut les últimes setmanes ha estat telefònic amb l'objectiu d'evitar riscos. "Les consultes oncològiques me les fan per telèfon i, a l'hora de fer la quimioteràpia, vaig a l'hospital amb mascareta i guants", expressa.
Però què li han dit els metges que ha de fer per protegir-se? "Sobretot han recalcat la importància de l'aïllament. He de quedar-me a casa i no puc rebre visites de la família. A més, he anat seguint el que s'anava indicant a la televisió: rentar-me les mans sovint i utilitzar la mascareta", respon.
A l'inici de la crisi sanitària, l'Hospital Sant Bernabé de Berga va habilitar la segona planta per atendre els casos de coronavirus. Va ser aleshores que els pacients d'oncologia van ser traslladats a l'edifici nou. "També han canviat l'espai on ens feien les analítiques. He de dir que, en el meu cas, procuren sempre que faci la quimioteràpia sola. Normalment, la fas amb més gent. Però a mi miren d'aïllar-me el màxim possible", apunta.
Tot i que el comportament del coronavirus en pacients de càncer encara és molt desconegut i falten dades concloents, aquests han d'extremar les precaucions i les mesures d'higiene. Tractaments com la quimioteràpia els deixen immunodeprimits, amb les defenses més baixes. Davant de qualsevol infecció, hi ha més risc de complicacions. El fet que la Rosa Maria pateixi càncer de pulmó la fa especialment vulnerable, ja que la Covid-19 ataca les vies respiratòries i pot causar pneumònia.
No és gens fàcil trobar-se en la seva situació. La guardiolenca assegura que no té por, si bé també confessa que la pandèmia del coronavirus l'ha desanimat. "No tinc gens de por. Però tot el que està passant amb el coronavirus, m'ha deixat els ànims per terra", destaca. "Abans estava molt animada, però el fet d'haver-hi de sumar tota aquesta situació del coronavirus, fa que et quedis sense ganes de lluitar. Et dius a tu mateix: 'Bufa, és que si no em deixa K.O. una cosa, serà l'altra'. No sé exactament com dir-ho, però suposa un punt de desànim important", confessa.
"No és només el pes del confinament actual, i que hagis d'anar més amb compte, sinó el que ve a partir d'ara. Quan tot vagi bé, com ho he de fer per tornar a sortir? Tens por a estar en contacte amb gent i és una por que durarà. Em desanima molt", comenta.
Tant el càncer com el coronavirus fan que no pugui fer plans. "La quimioteràpia debilita. A mi, m'han fet una transfusió de sang, perquè la químio mata tot el que és dolent, però també tot el que és bo. Ara l'expectativa és la d'acabar aquest cicle, fer-me un TAC i a l'agost tornar a avaluar com està tot plegat. En condicions normals podria agafar-me aquestes setmanes amb més tranquil·litat, gaudir una mica de l'estiu. Això no crec que sigui així. Hauré de seguir tancada a casa. Ni tan sols puc anar a comprar per por a agafar el coronavirus. És molt complicat", afegeix.
La Rosa Maria Sánchez s'ha sentit acompanyada pel personal de l'hospital en aquest procés i assegura que ha rebut una molt bona atenció dels metges. Amb tot plegat, abans del diagnòstic, també va passar uns dies molt dolents. "En la mesura del possible, estic contenta en com ha anat tot aquest període de pandèmia", diu. "Quan encara estava esperant els resultats, em marejava molt, i queia a terra, la mateixa metàstasi em feia pinça al nervi. Viure a Guardiola de Berguedà va ser un hàndicap afegit i això que encara no hi havia el coronavirus, havia de baixar diversos dies seguits a fer-me proves i no em podia quedar ingressada perquè em deien que no hi havia habitacions disponibles. No va ser gens agradable", relata.
Durant tot aquest temps de confinament, la Rosa Maria ha assistit puntualment a l'hospital de Berga per fer quimioteràpia. "També em van dir de fer radioteràpia. Però em van fer un TAC que va marcar força bé i vaig seguir només amb la químio", explica. El seguiment mèdic que ha rebut les últimes setmanes ha estat telefònic amb l'objectiu d'evitar riscos. "Les consultes oncològiques me les fan per telèfon i, a l'hora de fer la quimioteràpia, vaig a l'hospital amb mascareta i guants", expressa.
Però què li han dit els metges que ha de fer per protegir-se? "Sobretot han recalcat la importància de l'aïllament. He de quedar-me a casa i no puc rebre visites de la família. A més, he anat seguint el que s'anava indicant a la televisió: rentar-me les mans sovint i utilitzar la mascareta", respon.
A l'inici de la crisi sanitària, l'Hospital Sant Bernabé de Berga va habilitar la segona planta per atendre els casos de coronavirus. Va ser aleshores que els pacients d'oncologia van ser traslladats a l'edifici nou. "També han canviat l'espai on ens feien les analítiques. He de dir que, en el meu cas, procuren sempre que faci la quimioteràpia sola. Normalment, la fas amb més gent. Però a mi miren d'aïllar-me el màxim possible", apunta.
Tot i que el comportament del coronavirus en pacients de càncer encara és molt desconegut i falten dades concloents, aquests han d'extremar les precaucions i les mesures d'higiene. Tractaments com la quimioteràpia els deixen immunodeprimits, amb les defenses més baixes. Davant de qualsevol infecció, hi ha més risc de complicacions. El fet que la Rosa Maria pateixi càncer de pulmó la fa especialment vulnerable, ja que la Covid-19 ataca les vies respiratòries i pot causar pneumònia.
"Procuren sempre que faci la quimioteràpia sola. Normalment, la fas amb més gent. Però a mi miren d'aïllar-me el màxim possible"
No és gens fàcil trobar-se en la seva situació. La guardiolenca assegura que no té por, si bé també confessa que la pandèmia del coronavirus l'ha desanimat. "No tinc gens de por. Però tot el que està passant amb el coronavirus, m'ha deixat els ànims per terra", destaca. "Abans estava molt animada, però el fet d'haver-hi de sumar tota aquesta situació del coronavirus, fa que et quedis sense ganes de lluitar. Et dius a tu mateix: 'Bufa, és que si no em deixa K.O. una cosa, serà l'altra'. No sé exactament com dir-ho, però suposa un punt de desànim important", confessa.
"No és només el pes del confinament actual, i que hagis d'anar més amb compte, sinó el que ve a partir d'ara. Quan tot vagi bé, com ho he de fer per tornar a sortir? Tens por a estar en contacte amb gent i és una por que durarà. Em desanima molt", comenta.
Tant el càncer com el coronavirus fan que no pugui fer plans. "La quimioteràpia debilita. A mi, m'han fet una transfusió de sang, perquè la químio mata tot el que és dolent, però també tot el que és bo. Ara l'expectativa és la d'acabar aquest cicle, fer-me un TAC i a l'agost tornar a avaluar com està tot plegat. En condicions normals podria agafar-me aquestes setmanes amb més tranquil·litat, gaudir una mica de l'estiu. Això no crec que sigui així. Hauré de seguir tancada a casa. Ni tan sols puc anar a comprar per por a agafar el coronavirus. És molt complicat", afegeix.
La Rosa Maria Sánchez s'ha sentit acompanyada pel personal de l'hospital en aquest procés i assegura que ha rebut una molt bona atenció dels metges. Amb tot plegat, abans del diagnòstic, també va passar uns dies molt dolents. "En la mesura del possible, estic contenta en com ha anat tot aquest període de pandèmia", diu. "Quan encara estava esperant els resultats, em marejava molt, i queia a terra, la mateixa metàstasi em feia pinça al nervi. Viure a Guardiola de Berguedà va ser un hàndicap afegit i això que encara no hi havia el coronavirus, havia de baixar diversos dies seguits a fer-me proves i no em podia quedar ingressada perquè em deien que no hi havia habitacions disponibles. No va ser gens agradable", relata.
"En condicions normals podria agafar-me aquestes setmanes amb més tranquil·litat, gaudir una mica de l'estiu. Això no crec que sigui així. Hauré de seguir tancada a casa"