Cultura: Efemèride

FOTOS 50 anys de Berga com a Ciutat Pubilla de la Sardana

El coronavirus ha impedit la celebració però des de la Colla Sardanista Cim d'Estela no volen perdre l'oportunitat de recordar l'efemèride, i han relatat a NacióBerguedà com va ser aquell dia de 1970

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 17 d'abril de 2020 a les 18:50 |
Actes de la proclamació de Berga com a Ciutat Pubilla de la Sardana. | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'abril de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si la pandèmia del coronavirus no hagués alterat del tot les nostres vides, Berga acolliria aquest cap de setmana els actes de commemoració dels 50 anys de la seva proclamació com a Ciutat Pubilla de la Sardana. La Colla Sardanista Cim d'Estela planejava fer un concert amb sardanes i inaugurar una exposició de fotografies, però la crisi sanitària ho ha impedit.

Des de la Colla Cim d'Estela, el berguedà Pere Artigas, explica que intentaran tirar endavant aquests actes a la tardor. Mentrestant, però, l'entitat sardanista ha volgut recordar l'efemèride i ha compartit la història del 18 i 19 d'abril de 1970 amb NacióBerguedà


Als anys seixanta i setanta, en plena dictadura, la sardana era una de les poques activitats que mantenien la flama encesa del país. La seva importància cultural era cabdal. Des de 1960, l'Obra del Ballet Popular nomenava una població catalana com a Ciutat Pubilla de la Sardana i, durant tot l’any, la localitat escollida representava la capitalitat del món sardanista. En aquella època, a Berga, l'activitat sardanista, amb la colla Cim d’Estela com a nucli central, estava ben viva: un grup de joves participava en concursos arreu del país, i organitzava el Concurs de Colles Sardanistes. També hi havia diferents ballades al llarg de l’any i una rica vida associativa. Enduts per l'entusiasme, des de la Colla Cim d'Estela van demanar que Berga fos nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana 1970. 

Segons han explicat a aquest diari, el nomenament va atorgar-se a finals de desembre del 1969 i va ser llavors que començar una veritable "cursa a contrarellotge", perquè calia organitzar l'esdeveniment en menys de quatre mesos.


"L'esforç va ser gran i s’hi van implicar moltes altres agrupacions culturals i esportives de la ciutat", ha apuntat Pere Artigas. 
 

Inauguració del monument de la sardana a Berga. Foto: Cedida


Els actes de proclamació van tenir lloc la jornada del 19 d'abril de 1970. Entre altres, es va erigir el monument a la sardana al Passeig de la Pau amb la celebració de tota una sèrie d'activitats. El pintor local Rafael De Soto (1915-1984) va ser l'encarregat de dissenyar el cartell i el logo de la festa. Un logo berguedà i sardanista on les fulles seques, protagonistes d'una de les sardanes més conegudes d'Enric Morera, ballaven al voltant del Pi de les Tres Branques amb la silueta de Queralt al fons.
 

Inauguració del monument a la sardana al passeig de la Pau. Foto: Cedida


A més a més, es va buscar un músic que compongués la sardana del pubillatge: Berga Ciutat Pubilla. L’escollit va ser Francesc Mas Ros, el mestre de Caldes de Malavella, un dels compositors més populars del segle XX, autor de més de 250 sardanes "de melodia popular i alegre". És una peça que es continua escoltant mig segle després en molts aplecs i ballades del país i que va ser enregistrada per la Cobla Caravana en un disc de vinil de 45 revolucions, conjuntament amb una altra sardana molt coneguda de Francesc Mas Ros, L'amic Homar. 

Berga Ciutat Pubilla també va quedar immortalitzada en el CD del 20è aniversari de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines l'any 1999 i l'any 2006 en el disc dels 50 anys de la Colla Sardanista Cim d'Estela.

Els actes de proclamació de Berga com a Ciutat Pubilla de la Sardana van començar el dissabte dia 18 d'abril amb una ballada de sardanes i un concert organitzat per les Joventuts Musicals.

El diumenge 19 d'abril de 1970, Berga es va despertar amb la banda de cornetes i tambors del Batalló militar de Berga. A les 9, va haver-hi missa dels sardanistes a l’església de Sant Pere i l'inici d'un concurs de pintura ràpida. Finalment, a les 10, al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Berga, on es fan els plens, es va procedir al nomenament oficial de Berga Ciutat Pubilla de la Sardana 1970, i de la seva pubilla i les dames d’honor, que van ser les dansaires de la colla Cim d'Estela Presentació Méndez, Rosa Maria Saumell i Neus Fernández. Era la primera vegada, des de la guerra civil, que lluïa una senyera al saló d'actes del consistori. 
 
A les 11 del matí, es va encendre la flama sardanista i es va procedir a la inauguració tant del monument a la sardana, al Passeig de la Pau, com del carrer de la Sardana. A partir de les 12 del migdia, al Cinema Catalunya de Berga, la Cobla Caravana i l'Orfeó Lleidatà van oferir un concert que, entre altres, va comptar amb la lectura d'un missatge al món sardanista escrit per Josep Trueta, i el repartiment dels premis del Dia de la Sardana. 
 

Acte de proclamació de la pubilla i les dames d'honor. Foto: Cedida


A la tarda a la plaça Viladomat, va haver-hi un aplec de sardanes amb les cobles Caravana i
Principal del Berguedà que va ser el plat fort del cap de setmana. Al llarg de la següent setmana, i fins a la diada de la Mare de Déu de Montserrat, es van continuar celebrant actes: fins a sis ballades de sardanes, projeccions de pel·lícules i un festival de patinatge artístic. A les acaballes de l'any 1970, Berga va acollir també la cloenda del campionat de colles sardanistes de la Catalunya Centre i un nou aplec. 

Les paraules de Mossèn Josep Maria Ballarín

El pòrtic del programa el va escriure Mossèn Josep Maria Ballarín, que acabava amb
aquestes paraules: "Enguany Berga amb les mans enlaire, comença l’anella. I cada any algú tornarà a començar-la. Hi serem sempre tots. Donant-nos les mans i fent l’anella". 
 

Inauguració del carrer de la sardana de Berga. Foto: Cedida

 

Berga com a Ciutat Pubilla de la Sardana. Foto: Cedida

 

Acte de proclamació de la pubilla i les dames. Foto: Cedida

 

Cartell oficial de l'esdeveniment. Foto: Cedida

 

Participació