Sandra Garcia: «Em preocupa molt la fase de suport psicològic que haurà de venir després del confinament»

L'Hospital Sant Bernabé de Berga ha activat un nou servei psicològic que té per objectiu oferir una millor atenció als pacients de Covid-19 i a les seves famílies, així com ajudar a gestionar emocionalment la situació de crisi als mateixos sanitaris. A partir d'ara, es permetrà un acompanyant amb el malalt en els moments finals i s'ha posat en marxa un servei de videotrucades entre pacients i els seus familiars. Sandra Garcia, psicòloga general sanitària i psicòloga especialitzada en crisis i emergències, que treballa en plantilla a l'Hospital Sant Bernabé de Berga en plena pandèmia, ha respost les preguntes de NacióBerguedà sobre la implantació d'aquestes noves mesures de suport emocional al centre. 

- Davant la pandèmia de la Covid-19, l'Hospital Sant Bernabé ha organitzat un grup de psicòlegs voluntaris per oferir acompanyament emocional a pacients, familiars i professionals. Com funciona?

- Fa uns dies, de fet des de finals del mes de març, per sol·licitud de l'equip directiu, es va posar en funcionament la xarxa de psicòlegs voluntaris. Varen començar un petit grup de cinc o sis professionals i amb pocs dies se n'hi ha anat afegit molts d'altres que volien ajudar. Actualment, en són una vintena. Tenim la gran sort de tenir aquesta xarxa de professionals voluntaris, si no la majoria d'actuacions i acompanyaments que oferim des de l'hospital serien impossibles de fer.

Aquesta xarxa de professionals voluntaris actua amb una pauta d'intervenció puntual com a primer front de contenció emocional per a les persones que ho necessiten. A part, som dos psicòlegs en plantilla i treballant presencialment a l'hospital. Una de les nostres tasques és la de gestionar la coordinació d'aquest grup de 20 psicòlegs i psicòlogues voluntàries d'arreu de Catalunya que ens donen el seu servei telemàticament, tant a professionals, malalts i familiars.

- En quins supòsits es fa aquesta atenció emocional?

- El funcionament és el següent, tenim tres grups d'actuació principal: professionals, pacients i família. La necessitat d'acompanyament emocional és molt àmplia i variada, i l'oferim de diferents maneres. En el cas dels professionals, oferim acompanyament emocional tant de forma presencial, si ho necessiten en un moment puntual quan estan treballant, com telemàticament quan estan a casa. També s'ha creat la possibilitat de fer diferents grups per llocs de treball, de suport mutu, pensats per acompanyar, pensar i ajudar-se de forma conjunta.

Per altra banda, juntament amb el personal sanitari de cada planta, oferim la possibilitat de fer videotrucades entre família i pacient, ja que en aquests moments d'aïllament, és bàsic poder oferir aquesta possibilitat, per disminuir el nivell d'ansietat tant dels pacients com dels familiars que estan a casa. Quan observem que un malalt està vivint la situació amb molta por, o que és una persona de risc des del punt de vista emocional, també proposem fer unes sessions telemàticament via telèfon o videotrucada amb un dels nostres professionals de la xarxa de voluntaris. O presencialment si considerem que no es pot fer d'altra manera.

A les famílies que han patit la pèrdua d'una familiar, se'ls truca uns dies després, per veure com estan i oferir eines per poder iniciar el dol des del confinament, aquesta està sent una situació molt difícil i dolorosa. També demanen si hi ha infants i/o adolescents a casa per tal de donar eines als adults per poder-los acompanyar de la millor manera en aquests moments.

- Per què és important tota aquesta tasca?

- Aquest tipus d'intervenció que estem realitzant són primers auxilis psicològics (PAP), són un conjunt de tècniques terapèutiques breus que, en el fons, realitza tot el personal sanitari que es manté en contacte directe amb pacients. Aquests primers auxilis psicològics tenen un objectiu clar: intentar el restabliment de l'equilibri de la persona en l'àmbit emocional i, per tant, de la seva família. En conseqüència, també de la comunitat, perquè tal com estem veient aquests dies, tots estem en el mateix vaixell.

Com a professional de la salut mental, i com a molts companys i companyes, en aquest moment m'ocupa aquesta tasca d'oferir aquesta primera ajuda psicològica, bàsica i necessària. Però em preocupa molt, quina serà la segona fase d'acompanyament psicològic que haurà de venir després del confinament, quan tinguem la situació més controlada.

Quan passem a la següent pàgina de la situació que estem vivint, i serà aviat, tindrem professionals sanitaris, que ara estan a primera línia assumint un estrès físic i psicològic enorme, que necessitaran suport psicològic. Persones que han tingut pèrdues personals importants, que estan vivint el dol soles i sense possibilitat de cerimònia de comiat, que necessitaran ajuda emocional. Persones de totes les edats, que ara estan a casa confinades i, per tant, per les quals el seu dolor i malestar és invisible, que quan aquesta situació s'acabi, es farà visible, i necessitaran suport emocional.

Se'ns obre una nova etapa de grans reptes, tant en l'àmbit personal com social, on la cooperació, el suport mutu, i la creació de diferents tipus de xarxes, seran bàsics per sortir tots endavant, junts, com a societat.



​