14
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
12:23h
La renda per càpita mitjana mundial és d’uns 2500 euros per persona/any. La majoria de lectors pertanyeu a la franja del top 10% mundial pel que fa al nivell d’ingressos i esperança de vida. I tanmateix ens trobem qui més qui menys angoixats, tancats a casa i patint la incompetència dels governs mentre ens omplen el pap cada minut de notícies apocalíptiques. No parlo d’incompetència només de la gestió de la crisi, això ve de molt més lluny, ve d’abraçar un paradigma de desenvolupament erroni que només ha estat vàlid en un moment, context i localització molt, molt limitat i només per uns pocs.
El món és un femer amb algunes flors que a vegades hi neixen il’estat del benestar occidental és un miratge construït sobre l’explotació dels recursos naturals finits i sobre els més pobres del món. Si no us ho creieu, aneu on viu la majoria de gent, aneu al Caire a veure com la gent viu als cementiris, aneu a Mumbai, als suburbis de Nairobi, a Mèxic, no importa on aneu (sobretot perquè ara no podem sortir de casa). Arreu on aneu veureu que coses bàsiques com tenir aire i aigua nets, educació, sanitat i una seguretat mínima són un luxe a l’abast de poquíssims.
Mentrestant per controlar la Covid-19, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella testatge, confinament i mesures de bioseguretat que a Luxemburg o a Corea amb supermercats plens i ciutadans amb diners al banc potser funcionen però a l'Índia, a l’Àfrica i a tres quarts del món, aquests consells només seran eficaços per intentar matar de gana la gent mentre el coronavirus s’escampa igualment.
S’ha de veure com es comporta el virus en climes càlids, però si s’intenten aplicar mesures de confinament, aquestes seran tant inútils com contraproduents. Simplement perquè, en tres quartes parts del món, si la gent no surt de casa es mor de gana, perquè sovint no hi ha aigua corrent. Perquè el sabó és un luxe i perquè les mascaretes, antisèptics i guants són inexistents o caríssims.
La placa de Petri mundial està plena a petar d’humans folls que hem criat com conills catòlics immunes a la mixomatosi. La crisi actual és un tast del què comportarà el canvi climàtic, o potser ens pensem que només farà "més caloret?". "El caloret", senyores i senyors vindrà acompanyat de malalties més devastadores que les d’ara. "El caloret" vindrà acompanyat de falta d’aliments i de recursos que provocaran guerres entre països, pèrdues de llibertats i molta molta misèria en general. Així els occidentals comprovarem en la nostra pell (no tots els occidentals, els rics de sempre continuaran explotant ben farts) com sobreviu avui en dia mig món i entendrem millor perquè tanta gent vol venir a Europa arriscant la seva vida.
Però mentrestant a veure quan tornen a engegar la lliga i anem discutint sobre les collonades habituals i queixant-nos dels embussos, rescatem bancs i deixem les grans empreses i el rei emèrit evadeixin impostos mentre consumim productes que no necessitem i que vénen dels antípodes, productes que triguem més temps a desembalar que no pas duraran.
Després d’això, si no fem res, només ens pot ajudar un Messies (que no un Messi) o els extraterrestres. Dues probabilitats altament improbables.
El món és un femer amb algunes flors que a vegades hi neixen il’estat del benestar occidental és un miratge construït sobre l’explotació dels recursos naturals finits i sobre els més pobres del món. Si no us ho creieu, aneu on viu la majoria de gent, aneu al Caire a veure com la gent viu als cementiris, aneu a Mumbai, als suburbis de Nairobi, a Mèxic, no importa on aneu (sobretot perquè ara no podem sortir de casa). Arreu on aneu veureu que coses bàsiques com tenir aire i aigua nets, educació, sanitat i una seguretat mínima són un luxe a l’abast de poquíssims.
Mentrestant per controlar la Covid-19, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella testatge, confinament i mesures de bioseguretat que a Luxemburg o a Corea amb supermercats plens i ciutadans amb diners al banc potser funcionen però a l'Índia, a l’Àfrica i a tres quarts del món, aquests consells només seran eficaços per intentar matar de gana la gent mentre el coronavirus s’escampa igualment.
S’ha de veure com es comporta el virus en climes càlids, però si s’intenten aplicar mesures de confinament, aquestes seran tant inútils com contraproduents. Simplement perquè, en tres quartes parts del món, si la gent no surt de casa es mor de gana, perquè sovint no hi ha aigua corrent. Perquè el sabó és un luxe i perquè les mascaretes, antisèptics i guants són inexistents o caríssims.
La placa de Petri mundial està plena a petar d’humans folls que hem criat com conills catòlics immunes a la mixomatosi. La crisi actual és un tast del què comportarà el canvi climàtic, o potser ens pensem que només farà "més caloret?". "El caloret", senyores i senyors vindrà acompanyat de malalties més devastadores que les d’ara. "El caloret" vindrà acompanyat de falta d’aliments i de recursos que provocaran guerres entre països, pèrdues de llibertats i molta molta misèria en general. Així els occidentals comprovarem en la nostra pell (no tots els occidentals, els rics de sempre continuaran explotant ben farts) com sobreviu avui en dia mig món i entendrem millor perquè tanta gent vol venir a Europa arriscant la seva vida.
Però mentrestant a veure quan tornen a engegar la lliga i anem discutint sobre les collonades habituals i queixant-nos dels embussos, rescatem bancs i deixem les grans empreses i el rei emèrit evadeixin impostos mentre consumim productes que no necessitem i que vénen dels antípodes, productes que triguem més temps a desembalar que no pas duraran.
Després d’això, si no fem res, només ens pot ajudar un Messies (que no un Messi) o els extraterrestres. Dues probabilitats altament improbables.
Josep Subirana
Avià