13
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
19:50h
Aquest és un conte que va publicar-se a la secció A la vora del foc el 17 de maig de 2019.
Un poema de soledat, dedicat als avis i àvies que, als hospitals o les residències, no saben com s'acabarà tot això. La vida passa molt de pressa i les orenetes tornen cada abril per recordar-nos-ho. Només ens salva l'amor.
«Ja fa un any... i sembla que va ser ahir»
Ha arribat aquest matí, puntual,
Un poema de soledat, dedicat als avis i àvies que, als hospitals o les residències, no saben com s'acabarà tot això. La vida passa molt de pressa i les orenetes tornen cada abril per recordar-nos-ho. Només ens salva l'amor.
«Ja fa un any... i sembla que va ser ahir»
Ha arribat aquest matí, puntual,
discreta i elegant, com cada any...
i ens hem mirat.
Ens hem mirat
com aquella primera primavera
que tu i jo també vam arribar per fer el niu,
rics de res, però rics de tot,
amb només quatre cosetes,
un munt d'il·lusions
i la promesa eterna
de no faltar-nos mai...
No comptàvem amb el temps.
Sota el ràfec, la runa que l'hivern
li ha deixat va prenent forma altra vegada.
Ella va i ve, constant, atrafegada,
guiada per l'ancestral instint que ha de perpetuar-la.
No com jo, que ja no vaig ni vinc,
i només puc perpetua
el buit de la teva absència.
On ets? Què m'espera?
Quan pongui els ous cessaran els seus viatges
i només li veuré el caparró negre
que bada com jo des de la finestra,
mentre cova un futur que ja ha passat
i a mi em cova un passat massa present.
Em coneix? Sóc una bleda.
Provablement ni és la mateixa...
Però em fa il·lusió pensar que sí,
que és la meva amiga
i que cada abril torna per veure'm
i compartir l'emoció de portar al món noves vides.
Sí, ja ho sé, és una oreneta
i potser és ridícul,
però a mi em fa companyia.
No tinc res més...
Res més em queda...
Només la teva memòria
i, això, em supera.
Quan els pollets hagin sortit de l'ou,
reprendrà l'anar i venir per alimentar-los,
fins que ja siguin prou valents per volar
i fer la seva via, cap a la tardor llunyana
que els espera cel enllà.
A mi la tardor ja no m'espera. Per a mi,
des que tu fa un any te'n vas anar,
la tardor, malgrat sigui primavera, ja és aquí.
Ja fa un any... i sembla que va ser ahir.
Un conte per cada dia de confinament. Nacióberguedà et convida a recuperar el millor de la seva secció de contes. Cada dia publicarem de nou una de les histories de Xavier Gonzàlez-Costa amb il·lustracions de Bet Calderer perquè en puguis gaudir durant el confinament.
A la vora del foc és una secció que va néixer per Sant Jordi de 2015 de la col·laboració de Xavier Gonzàlez-Costa i Yorgos Konstantinou i que continua en l'actualitat amb les il·lustracions de Bet Calderer.
A la vora del foc és una secció que va néixer per Sant Jordi de 2015 de la col·laboració de Xavier Gonzàlez-Costa i Yorgos Konstantinou i que continua en l'actualitat amb les il·lustracions de Bet Calderer.