Entrevista

Laura Obradors: «Els avis de la residència no es poden acabar de creure el que està passant»

La navassenca és educadora social a la Residència L'Onada de Casserres, de titularitat privada

per Pilar Màrquez Ambròs , Berga, 10 d'abril de 2020 a les 13:03 |

Laura Obradors, educadora social a la Residència L'Onada de Casserres. Foto: Cedida


Les residències per a gent gran s'han convertit a Catalunya en un dels principals punts de concentració de casos de coronavirus. Els centres geriàtrics acullen una població d'edat avançada, sovint amb altres factors de risc. Per tot plegat, fins i tot allà on la situació està controlada, es prenen estrictes mesures de seguretat per protegir els residents. Laura Obradors Canals, de Navàs i que té 29 anys, és educadora social a la Residència L'Onada de Casserres, de titularitat privada. En el moment de fer aquesta entrevista, no s'hi havien detectat casos positius de la Covid-19.

Habitualment, Obradors també treballa a la Residència d'Avis de Navàs, si bé actualment ha acordat no anar-hi per minimitzar riscos. 

- Fa tres mesos hauria imaginat viure una situació com l'actual?


- No, quan tot va començar, ens en parlaven, però no imaginàvem de cap manera que es podria convertir en tot això.

- Com ho està vivint?

- Ho visc amb molts moments de tot, hi ha molts nervis i neguit... Moments que els pots afrontar amb més tranquil·litat i valentia, però altres moments en què el pànic ens envaeix.

La nostra feina ha canviat molt, cada dia hi ha protocols nous, noves maneres d’intervenció i actuació. Això trasbalsa molt a tot l'equip, però sobretot als avis de la residència, que no es poden acabar de creure el que està passant. Actualment, tots col·laborem amb les tasques més essencials i necessàries per tenir-ne cura i prendre totes les mesures de seguretat. 

Per altra banda, aquesta crisi ha augmentat els lligams socials, fent que apareguin del no res col·lectius voluntaris que col·laboren per ajudar; que fan bates i mascaretes, reparteixen menjar a les persones més necessitades o a aquelles que estan en quarantena a casa i no poden sortir, cuiden dels veïns i veïnes, entre altres. Això és una passada.

Al mateix temps, veure que l'edat és un factor que decidirà si t'atenen o no em trenca el cor. També com s'està gestionant la mort per coronavirus, amb la persona totalment sola i la família aïllada, no es poden abraçada ni plorar conjuntament. És molt dur.

- Quina és la seva tasca ara mateix?

- En aquests moments, tots els avis i àvies es troben aïllats a les seves habitacions per minimitzar possibles contagis en cas que el virus entrés a la residència.

Com que tots els avis es troben a les habitacions, la meva tasca més social, de dinamització i animació grupal, no la puc realitzar. S'han anul·lat totes les activitats grupals i treballo des de l'atenció personalitzada, oferint tasques individualitzades a cada usuari per seguir fomentant el sentiment d'utilitat i vinculació, de connexió amb l'entorn. L'objectiu és que mantinguin totes les capacitats cognitives i físiques durant aquests dies d'aïllament.

- Quina part es fa més difícil?

- A mi, personalment, la part que se’m fa més difícil, és la de pensar que puc ser jo qui transmeti la malaltia, ja que treballem amb el col·lectiu de persones que és més vulnerable: el de la gent gran. 

"Ho visc amb molts moments de tot, hi ha molts nervis i neguit... Moments que els pots afrontar amb més tranquil·litat i valentia, però altres moments en què el pànic ens envaeix"


- Han rebut formació per afrontar l'epidèmia?

- Des del departament central de l’Onada, ja d'inici, es va crear un gabinet de crisi per afrontar aquesta situació. D'aquesta manera, els experts ens han anat guiant sobre quina és la millor manera de procedir i el perquè, informant-nos cada dia a tot l’equip de la situació actual. Això ens ha ajudat molt a poder treballar amb més tranquil·litat i normalitat.

- Disposen del material necessari (mascaretes, viseres, guants, bates, gels)?

- Sí, actualment en disposem. Des dels departaments centrals de l'Onada ens han fet arribar el material necessari. També ens n'han donat diversos col·lectius del poble de Casserres, que han cosit mascaretes per tot l'equip.

- Li fa por el risc de contagi? 

- Sí i no. No em fa por per mi. Però sí que em fa por poder-lo transmetre a les persones més vulnerables, que hi hagi alguna complicació amb els meus pares o amb els meus fills, encara que es diu que la malaltia afecta menys als nens.

- La residència on treballa està vivint una situació de saturació?

- No. A la residència estem tranquils. Tot i això, pels nous protocols, evidentment hi ha més feina i tots estem col·laborant en tot allò que fa falta. Fem el que cal en cada moment. Per sort, podem dir que ho portem bé, i que actualment no tenim cap cas confirmat de coronavirus al nostre centre.

- Què en pensa dels aplaudiments i el reconeixement que estan rebent els professionals sanitaris?

- Està molt bé. En aquests moments de crisi, sempre s'agraeix qualsevol gest. El meu desig és que no necessitéssim viure una crisi d'aquestes característiques per agrair la tasca dels sanitaris als hospitals, així com la de totes les altres persones que treballem en la cura de les persones. 

Penso que aquest és un agraïment que s'ha d'estendre tant a totes aquelles persones que cuiden als col·lectius més necessitats i vulnerables (gent gran, salut mental, infància o discapacitat) com a aquells que procuren que no falti res a les neveres i armaris.

- És una situació greu. En algun moment va pensar que s'arribaria a aquest nivell?

- No, mai m'ho hauria imaginat. No era la primera vegada que alertaven d'una crisi sanitària. Va haver-hi, per exemple, la malaltia de les "vaques boges", la Grip A, el virus de l'Ebola; i mai va evolucionar en aquest sentit. Em pensava que seria quelcom similar.

"He hagut d'adaptar el meu horari per atendre millor els avis de la residència en els moments on hi ha més pic de feina i, alhora, poder-ho compaginar amb la meva parella per tenir cura dels nens"


- És mare de dos fills. Com compagina la feina d'aquests dies amb la família?

- Aquest és un altre tema complicat. Mentre la majoria de gent s’avorreix i pot realitzar qualsevol tipus de tasca amb els nens a casa, aquest no és el nostre cas. La meva parella fa serveis mínims per a la seva feina. He hagut d'adaptar el meu horari per atendre millor els avis de la residència en els moments on hi ha més pic de feina i, alhora, poder-ho compaginar amb la meva parella per tenir cura dels nens. És l'única manera de no haver de demanar als avis de casa o a altres familiars que ens cuidin els fills. 

Els nens això ho noten: estem nerviosos, entrem i sortim de casa per la feina, i ells han de quedar-s'hi, sense poder-se moure’s. Tot i que s’ha de dir que els dies passen molt de pressa, i més o menys anem fent com tothom.

Tenint en compte que això continua allargant-se, sí que seria molt bo que es replantegessin la situació actual dels nens i les nenes. Des d'un primer moment s'han tingut molt en compte les necessitats dels gossos, però no les dels nens i nenes, que també necessiten sortir una estoneta al dia, connectar amb la natura i el sol, córrer, saltar, caminar, etcètera. 

- Creu que s'està gestionant bé la pandèmia?

- Buf, crec que no, però tampoc sóc cap experta per opinar quina seria la millor opció. Crec que és una situació nova per a tothom. El que està clar és que falta material a molts centres, i han de reutilitzar mascaretes, bates i altres. No hi ha testos per realitzar a tota la població, sobretot pel que fa al món de cura de la gent gran i altres col·lectius vulnerables.

Pel que fa a les residències, ara la llei permet que les famílies puguin endur-se el seu familiar a casa i cuidar-lo ells mateixos. Penso que és una molt bona opció per minimitzar contagis. A les residències intentem evitar els riscos al màxim però hi ha una possibilitat molt alta que la malaltia hi acabi apareixent, perquè els treballadors entren i surten cada dia. En el nostre cas, som una residència petita, de només 35 treballadors, però n'hi ha de més grans.

Endur-se'ls a casa afavoreix també poder-ne gaudir, consentir-los, acompanyar-los i vetllar-los en uns moments molt complicats i que ells viuen amb tanta incertesa i tanta por. Animo a totes les famílies, les circumstàncies de les quals ho permetin, a emportar-se el seu avi o àvia a casa, acompanyar-lo de ben a prop i estar al seu costat si les coses es compliquen.  








 

 

Participació