07
d'abril
del
2020
Actualitzat
a les
18:13h
Elisabet Palà, de 28 anys, és auxiliar d'infermeria i treballa a l'Hospital Sant Bernabé de Berga. Fa uns dies va donar positiu per la Covid-19. NacióBerguedà ha parlat amb la jove auxiliar sobre com ha canviat la seva feina amb l'actual pandèmia i com viu l'aïllament.
Fins ara, l'hospital comarcal ha detectat 52 sanitaris contagiats. D'aquests, 45 continuen a casa en règim d'aïllament i seguiment domiciliari. Des que va començar la crisi, al centre de salut berguedà hi ha hagut 95 pacients ingressats, 28 altes i 19 defuncions.
- S'hauria imaginat mai viure una situació com l'actual?
- No. Penso que no s'ho esperava ningú, això ha quedat gran a tothom. Cap lloc del món es podia imaginar una cosa així. És com si ens haguessin llençat una bomba que matés a molta gent, és molt bèstia. Si no ho vius des de dins, com tots els sanitaris que estan treballant i s'hi estan deixant la pell, no en tens ni idea de com és. Si no t'hi trobes, no ho pots saber, perquè és impossible, crec que sobrepassa la ficció. I estic parlant de Berga, imagina't els hospitals més grans...
- Va donar positiu en coronavirus i ara és a casa aïllada. Encomanar a la família deu ser una por recurrent. Com ho viu?
- La gran sort que tinc és que visc sola i ja feia dies que no veia a la meva mare. Jo suposo que vaig estar entre 4 i 5 dies incubant-ho perquè notava un cert malestar. Però visc sola i sé que no he pogut contagiar ningú: quan anava a treballar, me n'anava directament de casa a la feina i de la feina a casa. Dintre de tot, almenys sé que no he pogut contaminar a la meva mare, que té 68 anys i ha passat un càncer fa poc.
- Quins símptomes està patint?
- Diuen que els símptomes més comuns són tos, febre i sensació d'ofec. Però en el meu cas, fent torns de 12 hores, vaig començar a notar que tenia un xafament muscular increïble, com si m'haguessin atropellat. Quan em vaig començar a notar xafada estava treballant, i vaig acabar el torn perquè no podia deixar tirades les companyes. També he patit molts calfreds i esternuts. Vaig tenir unes dècimes de febre i, quan ja m'havien fet la prova, vaig adonar-me que havia perdut completament el gust i l'olfacte.
Jo no he tingut sensació d'ofec, suposo que perquè el virus no m'ha atacat el pulmó. Pateixo angoixa i quan vaig saber que havia donat positiu vaig sentir molta ansietat. Gràcies a Déu, crec que ara m'estic recuperant dels símptomes de la Covid-19. He recuperat una mica el gust però l'olfacte encara no. Ja no tinc febre ni xafament muscular però sí que estic més cansada.
- Quants dies fa que està confinada?
- Des que em van fer la prova, dimecres passat. El dia anterior vaig treballar i ja vaig començar a notar que no em trobava bé. Estic convençuda que això meu venia del cap de setmana anterior, que és quan hi va haver més batalla a l'hospital.
He de dir que estic molt agraïda al seguiment que m'estan fent des de Salut Laboral de l'hospital. Em vaig espantar molt quan em van confirmar que era positiva. Sobretot, quan em van dir que cada dia volien saber com estava i que havia d'enviar un WhatsApp. En tot moment, ens fan seguiment, sobretot a les persones que vivim soles, per si ens passés res. Des del CAP de Berga també em truquen cada dia per saber com estic i he de dir que súper bé, són gent molt amable, que et fa estar més tranquil.
- La plantilla de l'hospital s'ha vist molt afectada pels contagis...
- Sí. Hi ha menys gent treballant. Espero que aviat els arribi ajuda, perquè penso que, si no, la situació actual és inaguantable.
- Estan saturats de feina?
- Sí, quan estava treballant, fins i tot, havia arribat a esclatar a plorar. Entre les companyes, i mira que ens portem molt bé entre nosaltres, es nota un ambient de molta tensió, et sobrepassa la feina. Com a auxiliar d'infermeria, la feina no deixa de ser la mateixa que ja feies. La nostra tasca consisteix a fer unes higienes, repartir esmorzars, estar pel pacient... vestir-te amb la protecció necessària. No deixa de ser el mateix, tot i que és un pacient més delicat i has d'anar més alerta. Però allò més complicat és com es viu tot plegat, la situació que et sobrepassa.
- Han disposat del material necessari (mascaretes, bates, viseres, guants, gel)?
- No. Crec que cal dir-ho, no hi ha el material suficient. Però penso que ni a l'Hospital Sant Bernabé, ni enlloc. Estem parlant d'un virus que és bastant resistent, que viu hores en superfícies i objectes. A Xina, anaven amb els EPIs d'astronauta, i així i tot, molts sanitaris van veure's afectats. Crec que és evident que aquí no podem anar vestits amb impermeables, ni amb bosses d'escombraries perquè s'acaben les bates. Mentre encara estava treballant a l'hospital, no portàvem peücs. Havia d'anar d'una habitació a l'altra amb sabata blanca. Entrava a una habitació i, llavors, amb aquelles mateixes sabates, sortia al passadís, me n'anava a control amb les meves companyes i, a l'hora de marxar cap a casa, les deixava a la taquilla.
Però no és culpa de l'hospital. L'hospital de Berga ha demanat material, com ho han fet la resta de centres. És el govern qui hauria de repartir el material necessari a cada lloc. Hauríem d'anar amb l'EPI (equip de protecció individual) cobert de dalt a baix i a sobre amb la bata de tela. Com ensenya l'Spiriman, aquell metge d'urgències de Granada que denuncia aquesta situació, em trec al barret amb ell. El personal sanitari necessita els EPI adequats per treballar amb seguretat i testos per aillar també els asimptomàtics, sense material ni tests per a tots, continuarem infectant-nos.
- Des de l'arribada del coronavirus i fins que va haver d'aïllar-se a casa, en quins aspectes havia canviat la seva feina d'auxiliar d'infermeria?
- Com a auxiliar, les teves tasques són les mateixes. El que ha canviat és la situació, treballes més hores i hi ha més pacients. Fem la mateixa feina però hi poses moltes més hores. Tinc 28 anys i aguanto bé un torn de 12 hores, però per a una persona de 40 o 50 anys, és una càrrega important per al cos.
- Quina part es fa més difícil?
- La psicològica, sens dubte. Tu fas la mateixa feina que abans, però hi ha un aïllament que has de complir i se't dobla la feina. Vas saturat i això t'afecta. El tipus de pacient que emmalalteix és més delicat, has de tenir més cura. Són pacients que es troben sols, perquè allà on són no pot entrar ningú. Molta gent està angoixada i no entén aquesta situació. Quan emmalalteixen, són més dependents. És molt dur. Jo em cuido de tothom, és la meva feina i crec que la faig bé. Però en aquesta situació de tanta feina, sents que no fas prou. Has d'anar de pressa... intentar no estar-hi més de 15 minuts... i la sensació que et queda és d'impotència. No surts contenta de la feina, surts feta una merda i amb mal sabor de boca, encara que sàpigues ho estàs fent bé, i que realment fas tot el que pots per ajudar a aquelles persones.
- Quan la pandèmia començava, es va dir que la malaltia afectava sobretot a la gent gran. Ha vist gent jove afectada a l'hospital?
- Sí. A la quarta planta, va veure's afectat un pacient, que és només un any més gran que jo i que va donar positiu estant ingressat. També va haver-hi un trasllat greu a Althaia amb patologia prèvia respiratòria que va acabar en decés.
- Creu que s'ha fet una bona gestió de la pandèmia?
- Del govern ja et dic ara que no. És una malaltia que no s'esperava ningú i una situació que no havíem viscut abans. Hi va haver algun cas de SARS (Síndrome respiratòria aguda greu) a principis dels anys 2000, però va quedar en poca cosa. No va ser com si, de sobte, ens llencessin una bomba, com ha estat això.
- A banda dels pacients de coronavirus, l'hospital atén amb normalitat la resta de patologies importants?
- Les visites que no són de vital importància s'han anul·lat, i es va canviar oncologia a l'ala nova de l'hospital. El fet és que l'oncologia, la diàlisi, no pot aturar-se perquè hi ha gent que necessita aquest servei per a la seva salut. Els quiròfans que són per urgències també treballen. Per exemple, si han d'operar un fèmur d'urgència, ho fan.
Fa una setmana que no hi sóc i desconec com s'ha actuat. En principi, es va aïllar la segona planta per contenir els casos de coronavirus. Mentre encara treballava, però, sé que es van detectar casos de simptomatologia i problemes respiratoris en pacients ingressats a totes les altres plantes. Ens van comentar que s'establirien zones netes i zones brutes de coronavirus de manera més àmplia. La primera i segona planta es desinfectarien i serien una zona neta de coronavirus, per exemple, per operacions d'urgència i altres patologies; i en la tercera i quarta, hi hauria els casos positius i aquells probables amb simptomatologia respiratòria.
- Es fan prou testos?
- No, crec que s'haurien de fer testos a tot el personal sanitari. Sortiria molta més gent positiva, gent asimptomàtica. Entenc que això suposaria que el personal es reduís moltíssim i calgués portar gent de fora de manera immediata, però és necessari. Pensa que aquí a Berga cada dia hi ha algun cas de personal que dona positiu. Si has de preparar medicació a un pacient o atendre'l, inconscientment hi acabes estant més de 15 minuts. Si a sobre no vas amb el vestuari que has d'anar, perquè per desgràcia no hi és, tens una possibilitat molt alta de contagiar-te. És el que m'ha passat a mi i a moltes companyes.
És un risc perquè si no fas testos i hi ha un percentatge molt alt del personal afectat, pots ser tu mateix, que vas amb la bona voluntat d'ajudar, i acabes infectant algú. Fins que no tens un símptoma, no ho saps si estàs contaminat. La meva mare té 68 anys i va passar un càncer fa poc... imagina que l'hagués anat a veure abans de tenir símptomes i que em fessin el test... Sé que la culpa no és de l'hospital, però ostres, és que imagina que l'infecto i es mor. Si no es tenen prou recursos i capacitat, encara que tinguis molt bons professionals, no pots afrontar aquesta situació. A Berga, l'hospital que tenim és comarcal, tampoc té els mateixos recursos que un hospital gran.
- Hauria calgut invertir més en sanitat?
- Sí, és clar. Quan van fer totes aquelles retallades... Si no haguessin retallat tant, potser no hi hauria tants sanitaris a casa, perquè tindríem els EPIs corresponents.
Conec personal sanitari que ha acabat comprant EPIs per Internet a preus desorbitats per poder anar a treballar i tenir el vestit d'astronauta. Sé d'una persona que n'ha demanat dos i a qui li arribaran aviat. Per què el govern no ho ha fet? Si no és per benefici econòmic, no ho entenc. La gent gran per desgràcia és molt vulnerable, i hi ha persones amb patologies i altres insuficiències respiratòries que són més joves que també ho estan patint.
Fins ara, l'hospital comarcal ha detectat 52 sanitaris contagiats. D'aquests, 45 continuen a casa en règim d'aïllament i seguiment domiciliari. Des que va començar la crisi, al centre de salut berguedà hi ha hagut 95 pacients ingressats, 28 altes i 19 defuncions.
- S'hauria imaginat mai viure una situació com l'actual?
- No. Penso que no s'ho esperava ningú, això ha quedat gran a tothom. Cap lloc del món es podia imaginar una cosa així. És com si ens haguessin llençat una bomba que matés a molta gent, és molt bèstia. Si no ho vius des de dins, com tots els sanitaris que estan treballant i s'hi estan deixant la pell, no en tens ni idea de com és. Si no t'hi trobes, no ho pots saber, perquè és impossible, crec que sobrepassa la ficció. I estic parlant de Berga, imagina't els hospitals més grans...
- Va donar positiu en coronavirus i ara és a casa aïllada. Encomanar a la família deu ser una por recurrent. Com ho viu?
- La gran sort que tinc és que visc sola i ja feia dies que no veia a la meva mare. Jo suposo que vaig estar entre 4 i 5 dies incubant-ho perquè notava un cert malestar. Però visc sola i sé que no he pogut contagiar ningú: quan anava a treballar, me n'anava directament de casa a la feina i de la feina a casa. Dintre de tot, almenys sé que no he pogut contaminar a la meva mare, que té 68 anys i ha passat un càncer fa poc.
- Quins símptomes està patint?
- Diuen que els símptomes més comuns són tos, febre i sensació d'ofec. Però en el meu cas, fent torns de 12 hores, vaig començar a notar que tenia un xafament muscular increïble, com si m'haguessin atropellat. Quan em vaig començar a notar xafada estava treballant, i vaig acabar el torn perquè no podia deixar tirades les companyes. També he patit molts calfreds i esternuts. Vaig tenir unes dècimes de febre i, quan ja m'havien fet la prova, vaig adonar-me que havia perdut completament el gust i l'olfacte.
Jo no he tingut sensació d'ofec, suposo que perquè el virus no m'ha atacat el pulmó. Pateixo angoixa i quan vaig saber que havia donat positiu vaig sentir molta ansietat. Gràcies a Déu, crec que ara m'estic recuperant dels símptomes de la Covid-19. He recuperat una mica el gust però l'olfacte encara no. Ja no tinc febre ni xafament muscular però sí que estic més cansada.
"Diuen que els símptomes més comuns són tos, febre i sensació d'ofec, però en el meu cas, fent torns de 12 hores, vaig començar a notar un xafament muscular increïble, com si m'haguessin atropellat"
- Quants dies fa que està confinada?
- Des que em van fer la prova, dimecres passat. El dia anterior vaig treballar i ja vaig començar a notar que no em trobava bé. Estic convençuda que això meu venia del cap de setmana anterior, que és quan hi va haver més batalla a l'hospital.
He de dir que estic molt agraïda al seguiment que m'estan fent des de Salut Laboral de l'hospital. Em vaig espantar molt quan em van confirmar que era positiva. Sobretot, quan em van dir que cada dia volien saber com estava i que havia d'enviar un WhatsApp. En tot moment, ens fan seguiment, sobretot a les persones que vivim soles, per si ens passés res. Des del CAP de Berga també em truquen cada dia per saber com estic i he de dir que súper bé, són gent molt amable, que et fa estar més tranquil.
- La plantilla de l'hospital s'ha vist molt afectada pels contagis...
- Sí. Hi ha menys gent treballant. Espero que aviat els arribi ajuda, perquè penso que, si no, la situació actual és inaguantable.
- Estan saturats de feina?
- Sí, quan estava treballant, fins i tot, havia arribat a esclatar a plorar. Entre les companyes, i mira que ens portem molt bé entre nosaltres, es nota un ambient de molta tensió, et sobrepassa la feina. Com a auxiliar d'infermeria, la feina no deixa de ser la mateixa que ja feies. La nostra tasca consisteix a fer unes higienes, repartir esmorzars, estar pel pacient... vestir-te amb la protecció necessària. No deixa de ser el mateix, tot i que és un pacient més delicat i has d'anar més alerta. Però allò més complicat és com es viu tot plegat, la situació que et sobrepassa.
- Han disposat del material necessari (mascaretes, bates, viseres, guants, gel)?
- No. Crec que cal dir-ho, no hi ha el material suficient. Però penso que ni a l'Hospital Sant Bernabé, ni enlloc. Estem parlant d'un virus que és bastant resistent, que viu hores en superfícies i objectes. A Xina, anaven amb els EPIs d'astronauta, i així i tot, molts sanitaris van veure's afectats. Crec que és evident que aquí no podem anar vestits amb impermeables, ni amb bosses d'escombraries perquè s'acaben les bates. Mentre encara estava treballant a l'hospital, no portàvem peücs. Havia d'anar d'una habitació a l'altra amb sabata blanca. Entrava a una habitació i, llavors, amb aquelles mateixes sabates, sortia al passadís, me n'anava a control amb les meves companyes i, a l'hora de marxar cap a casa, les deixava a la taquilla.
Però no és culpa de l'hospital. L'hospital de Berga ha demanat material, com ho han fet la resta de centres. És el govern qui hauria de repartir el material necessari a cada lloc. Hauríem d'anar amb l'EPI (equip de protecció individual) cobert de dalt a baix i a sobre amb la bata de tela. Com ensenya l'Spiriman, aquell metge d'urgències de Granada que denuncia aquesta situació, em trec al barret amb ell. El personal sanitari necessita els EPI adequats per treballar amb seguretat i testos per aillar també els asimptomàtics, sense material ni tests per a tots, continuarem infectant-nos.
- Des de l'arribada del coronavirus i fins que va haver d'aïllar-se a casa, en quins aspectes havia canviat la seva feina d'auxiliar d'infermeria?
- Com a auxiliar, les teves tasques són les mateixes. El que ha canviat és la situació, treballes més hores i hi ha més pacients. Fem la mateixa feina però hi poses moltes més hores. Tinc 28 anys i aguanto bé un torn de 12 hores, però per a una persona de 40 o 50 anys, és una càrrega important per al cos.
"A Xina, anaven amb els EPIs d'astronauta, i així i tot, molts sanitaris van veure's afectats. Crec que és evident que aquí no podem anar vestits amb impermeables ni amb bosses d'escombraries perquè s'acaben les bates"
- Quina part es fa més difícil?
- La psicològica, sens dubte. Tu fas la mateixa feina que abans, però hi ha un aïllament que has de complir i se't dobla la feina. Vas saturat i això t'afecta. El tipus de pacient que emmalalteix és més delicat, has de tenir més cura. Són pacients que es troben sols, perquè allà on són no pot entrar ningú. Molta gent està angoixada i no entén aquesta situació. Quan emmalalteixen, són més dependents. És molt dur. Jo em cuido de tothom, és la meva feina i crec que la faig bé. Però en aquesta situació de tanta feina, sents que no fas prou. Has d'anar de pressa... intentar no estar-hi més de 15 minuts... i la sensació que et queda és d'impotència. No surts contenta de la feina, surts feta una merda i amb mal sabor de boca, encara que sàpigues ho estàs fent bé, i que realment fas tot el que pots per ajudar a aquelles persones.
- Quan la pandèmia començava, es va dir que la malaltia afectava sobretot a la gent gran. Ha vist gent jove afectada a l'hospital?
- Sí. A la quarta planta, va veure's afectat un pacient, que és només un any més gran que jo i que va donar positiu estant ingressat. També va haver-hi un trasllat greu a Althaia amb patologia prèvia respiratòria que va acabar en decés.
- Creu que s'ha fet una bona gestió de la pandèmia?
- Del govern ja et dic ara que no. És una malaltia que no s'esperava ningú i una situació que no havíem viscut abans. Hi va haver algun cas de SARS (Síndrome respiratòria aguda greu) a principis dels anys 2000, però va quedar en poca cosa. No va ser com si, de sobte, ens llencessin una bomba, com ha estat això.
- A banda dels pacients de coronavirus, l'hospital atén amb normalitat la resta de patologies importants?
- Les visites que no són de vital importància s'han anul·lat, i es va canviar oncologia a l'ala nova de l'hospital. El fet és que l'oncologia, la diàlisi, no pot aturar-se perquè hi ha gent que necessita aquest servei per a la seva salut. Els quiròfans que són per urgències també treballen. Per exemple, si han d'operar un fèmur d'urgència, ho fan.
Fa una setmana que no hi sóc i desconec com s'ha actuat. En principi, es va aïllar la segona planta per contenir els casos de coronavirus. Mentre encara treballava, però, sé que es van detectar casos de simptomatologia i problemes respiratoris en pacients ingressats a totes les altres plantes. Ens van comentar que s'establirien zones netes i zones brutes de coronavirus de manera més àmplia. La primera i segona planta es desinfectarien i serien una zona neta de coronavirus, per exemple, per operacions d'urgència i altres patologies; i en la tercera i quarta, hi hauria els casos positius i aquells probables amb simptomatologia respiratòria.
"Si fa uns anys no haguessin retallat tant, potser no hi hauria tants sanitaris a casa perquè tindríem els EPIs corresponents"
- Es fan prou testos?
- No, crec que s'haurien de fer testos a tot el personal sanitari. Sortiria molta més gent positiva, gent asimptomàtica. Entenc que això suposaria que el personal es reduís moltíssim i calgués portar gent de fora de manera immediata, però és necessari. Pensa que aquí a Berga cada dia hi ha algun cas de personal que dona positiu. Si has de preparar medicació a un pacient o atendre'l, inconscientment hi acabes estant més de 15 minuts. Si a sobre no vas amb el vestuari que has d'anar, perquè per desgràcia no hi és, tens una possibilitat molt alta de contagiar-te. És el que m'ha passat a mi i a moltes companyes.
És un risc perquè si no fas testos i hi ha un percentatge molt alt del personal afectat, pots ser tu mateix, que vas amb la bona voluntat d'ajudar, i acabes infectant algú. Fins que no tens un símptoma, no ho saps si estàs contaminat. La meva mare té 68 anys i va passar un càncer fa poc... imagina que l'hagués anat a veure abans de tenir símptomes i que em fessin el test... Sé que la culpa no és de l'hospital, però ostres, és que imagina que l'infecto i es mor. Si no es tenen prou recursos i capacitat, encara que tinguis molt bons professionals, no pots afrontar aquesta situació. A Berga, l'hospital que tenim és comarcal, tampoc té els mateixos recursos que un hospital gran.
- Hauria calgut invertir més en sanitat?
- Sí, és clar. Quan van fer totes aquelles retallades... Si no haguessin retallat tant, potser no hi hauria tants sanitaris a casa, perquè tindríem els EPIs corresponents.
Conec personal sanitari que ha acabat comprant EPIs per Internet a preus desorbitats per poder anar a treballar i tenir el vestit d'astronauta. Sé d'una persona que n'ha demanat dos i a qui li arribaran aviat. Per què el govern no ho ha fet? Si no és per benefici econòmic, no ho entenc. La gent gran per desgràcia és molt vulnerable, i hi ha persones amb patologies i altres insuficiències respiratòries que són més joves que també ho estan patint.