Zoonosis

Els coronavirus són una gran família de virus que consten de 4 gèneres i 39 espècies. Sovint provoquen malalties respiratòries i digestives a diferents espècies animals (els humans també som animals principalment perquè no fem la fotosíntesi). Els Beta-COV són els responsables de les epidèmies causades per l’home i inclouen el SARS-COV, MERS-COV, SARS-COV-2 (brot 2019).

 

Gats, gossos, porcs, vaques, aus, conills, rat-penats… tenen espècies de coronavirus a vegades específiques de l’espècie i a vegades  compartides entre espècies.  Això no és exclusiu dels coronavirus. Molts virus, fongs i bactèries  tot i tenir un hoste principal, en poden tenir d’ocasionals i els microorganismes poden mutar per adaptar-se al nou hoste ocasional i fer-lo principal.  La proximitat entre espècies, la densitat de població i la poca salubritat creen oportunitats  de contagi des de l’especie animal que sigui el reservori natural d’un virus determinat (sembla que el Covid-19 podria ser del Pangolí).

 

Fins ara, les úniques malalties eradicades per la humanitat han estat la verola (malaltia humana) i la pesta bovina (malaltia del vaccí). La poliomielitis podria ser la següent.  Són malalties erradicades però no eliminades ja que els virus es guarden en diferents laboratoris del món.  Per tant, l’erradicació del Covid-19 i de les properes malalties que apareixeran és molt poc probable. El seu control però és possible mitjançant vacunació i tractament, malgrat que l’eficàcia de la vacunació depèn de la capacitat mutagènica del virus i els tractaments antivirals són generalment poc eficaços (però cada cop més).

 

El món és un, les fronteres no existeixen per a les malalties, malgrat tot, les malalties no són el problema més gran que tenim sinó un reflex dels problemes que tenim. Un excés de densitat de població, grans inigualats socials i entre països, un sistema depredador, una relació amb l’entorn que no és sostenible. 

 

Si les malalties es poden superar, la degradació del planeta i a la manca de recursos no. La lliçó de la Covid-19 ha de servir per adonar-nos de la fragilitat del sistema i del benestar que hem assolit. No podem confiar en un creixement econòmic perpetu basat en l'ús de recursos materials, en la competició, en les desigualtats i en l’explotació. Els sistemes polítics atrapats en polítiques curt-terministes, el politiqueig electoralista i les inèrcies socials concomitants són un fracàs i estan portant el món en un camí sense retorn. Cal actuar amb determinació, ara.