Entrevista

Martina Marcet, ramadera agroecològica: «A pagès la feina no para ni pot parar»

Des de Cal Roio del Catllaràs, aquesta ramadera explica a NacióBerguedà com afecta a pagès la crisi sanitària que s'està vivint arreu

per Axel Lapuerta , 30 de març de 2020 a les 18:17 |
Martina Marcet, ramadera agroecològica de professió. | Cedida
Martina Marcet és ramadera agroecològica que es dedica a la criança de pollastres i vedells ecològics a Cal Roio del Catllaràs, a la Nou de Berguedà. La finca disposa, a més, d’un obrador propi per especejar el pollastre i preparar les comandes.

NacióBerguedà ha parlat amb Marcet per conèixer com és el dia a dia a pagès, en aquests moments que s’estan vivint arran de la Covid-19, però també per parlar sobre la figura de la dona dins el món de la ramaderia, entre altres aspectes.

- Com esteu vivint aquest moment de crisi sanitària des de la ramaderia agroecològica?


- La feina, a pagès, no para ni pot parar. Nosaltres seguim treballant, ja que som un dels sectors estratègics. Ara s’està veient que, sectors com el nostre, són necessaris per a l’abastiment de productes, per no dependre només dels que arriben de l’exterior.

Pel que fa a la producció ecològica, la situació està afectant de manera desigual perquè depèn una mica de com el productor tingui organitzat el seu sistema de venda. Hi ha persones que venen més directament a distribuïdors o que han optat més per fer escoles, per exemple, o restauració, i estan patint molt perquè els hi ha baixat molt la venda, sobretot ara que s’acosta Setmana Santa. En canvi, la gent que ven a escorxadors, potser hi ha més producte que surt, però altres com el xai i el cabrit estan més encallats.

- La pandèmia de coronavirus està repercutint en la producció i la demanda de productes?

- En el nostre cas concret, que venem molt a particulars i a cooperatives de consum, ara mateix ens ha augmentat la venda. La gent està a casa i planifica més les compres. No és que ara tinguem més clients, sinó que els clients que tenim demanen més producte que abans.

- I les mesures de seguretat?

- Les mesures de seguretat, pel que fa a l’elaboració de productes, no varien gaire perquè les normatives de sanitat són estrictes sempre. Estem treballant amb mascaretes als obradors, cosa que normalment no acostumem a fer-la, però ara sí. Els protocols de neteja i desinfecció segueixen essent els mateixos. Sí que estem netejant molt més amb lleixiu, per exemple, i altres productes que sanitat ha inclòs en una guia, sobretot en les superfícies i zones de més contacte, per extremar la neteja i la desinfecció.

La gran diferència respecte a abans és a l’hora d’entregar els productes. Nosaltres fèiem les entregues directament a les persones, mentre que ara no interaccionem amb els clients. En un edifici només toquem el timbre i deixem la comanda, dins una bossa que es pugui llançar posteriorment, al replà. Ho fem amb mascaretes, amb una capa de roba extra, desinfectem les furgonetes, entre altres mesures.

- Us ha afectat en l’àmbit dels treballadors?

- Nosaltres tenim un treballador i un repartidor que reparteix les comandes. El repartidor sí que ve a treballar perquè no hi ha interacció amb ell, ja que ell arriba dimecres al matí, carrega la furgoneta, reparteix els productes, torna i no tenim contacte amb ell.

En canvi, el treballador que tenim en aquests moments no pot venir, perquè tenim un obrador molt petit i no podem garantir que es pugui treballar a dos metres de distància. A més, hi ha feines que acostumàvem a fer dues persones a l’hora. Així doncs, hem hagut d’optar perquè no vingui. Nosaltres li seguim pagant el sou, tot i que no sabem temps durarà la situació.

- Us sentiu un sector valorat, sobretot ara, en aquests moments complicats?

- Sí! Els clients valoren molt que seguim treballant i mantenint l’activitat. També per part de la gent, en general. En canvi, l’administració no ens posa cap facilitat de més ni de menys per fer les coses, sense cap ajuda ni recolzament extra.
 

Pollastres de Cal Roio pasturant. Foto: Cal Roio


- La figura de la dona està visibilitzada en el món de la ramaderia?

- S’està treballant perquè ho estigui més, però segueix essent poc visible. Les dones que tenim societats, de les quals en som sòcies principals, som poques, les mínimes. També acostumem a ser les que tenim els projectes més petits, al mateix temps que gestionem el menor nombre d’hectàrees. Seguim essent molt poques en relació amb el conjunt del sector.

- I creus que canviarà aquesta realitat?

- En aquests moments hi ha diferents col·lectius que estem treballant precisament en això, com el de Dones del Món Rural o Ramaderes de Catalunya, del qual en formo part. Som feministes i ens dediquem molt a visibiltizar les dones en aquest sector.

En general, un dels problemes del sector és el poc visible que és, el poc valorat que està i, a més, està molt masculinitzat.

- Els valors d’una finca ramadera ecològica són...

- Bé, cal diferenciar dos aspectes. Una cosa és que tinguis el segell ecològic, molt vinculat a una producció sostenible, i l’altra és parlar de projectes agroecològics, que per mi implica més coses. No significa només que facis una producció sostenible, sinó que també suposa que no utilitzis transgènics, que els animals puguin tenir accessos a l’aire lliure, que garanteixis el seu benestar...

També té a veure l’equilibri de l’ecosistema. En el nostre cas, això va lligat en com està la gestió forestal, no sobrepasturar el terra... També té relació en les dimensions, és a dir, que es tracti de projectes petits, que siguin de titularitat pròpia, que no siguin projectes integrats, que apostin per la venda directa o en circuits curts, que treballis per a una alimentació saludable per a les persones, que les condicions laborals dels treballadors siguin dignes, entre altres moltes 

- Com preveieu la situació que s’està vivint de cara als pròxims mesos?

- Amb incertesa. Sabem que hi haurà coses que s’ajornaran, però que no sabem quan es faran. Estem una mica com tothom, no sabem quant temps durarà això.

Considero, també, que la gestió d’aquesta pandèmia s’està fent molt malament perquè era previsible que podia passar, i no s’ha previst. El que s’ha d’intentar és que no es col·lapsi el sistema sanitari, si és que és possible evitar-ho, que tampoc no ho sé. Intentar minimitzar el nombre de morts, afegiria també, i donar molt suport a la sanitat pública. Sense dubte això afectarà greument a l’economia, ara, però també a posteriori.

A més, ara em toca assumir més hores de feina que abans. Això també ens limita perquè no podem servir tants pollastres com voldríem. En definitiva, és una situació que no és gens senzilla.
 

Finca ramadera Cal Roio. Foto: Cal Roio

 

Finca ramadera Cal Roio. Foto: Cal Roio

 

Participació