Una voluntària cubana al Grup Horitzó: «És una experiència increïble»

La jove cubana Mavy L. Aguilera participa com a voluntària al Grup Horitzó, en el marc del projecte 'European Solidarity Corps'

12 de març del 2020
Actualitzat a les 19:01h
La Mavy pintant els Nans Nous de la Patum en miniatura.
La Mavy pintant els Nans Nous de la Patum en miniatura. | Axel Lapuerta
La Mavy és una jove cubana, resident a l’illa caribenya de Curaçao (pertanyent als Països Baixos), que es va incorporar com a voluntària al Grup Horitzó a finals de desembre de l’any passat. Ho està fent dins el marc del projecte 'European Solidarity Corps', una iniciativa de la Unió Europea que pretén crear oportunitats perquè els joves treballin com a voluntaris o col·laborin en diferents projectes. NacióBerguedà ha parlat amb la jove per conèixer com està vivint l’experiència de voluntariat a Berga.

- En primer lloc, com descriuries l’experiència que estàs vivint?

- Estic vivint una experiència increïble que mai hauria imaginat, així que estic molt molt contenta.

Quant temps portes acollida a la ciutat de Berga?

- Porto aquí uns dos mesos i mig, vaig arribar a Berga el 28 de desembre, just a punt d’acabar l’any.

- Quines tasques portes a terme al Grup Horitzó?

- Quan vàrem arribar aquí, al Grup Horitzó, ens van introduir en diferents tallers i activitats. Des de llavors, a poc a poc, cada persona ha anat triant quines són les seves activitats preferides. Durant aquest temps, he passat per diferents tallers, com ara el taller de creativitat sobre la Patum, la botiga de roba reciclada, el taller de restauració, la impressora làser, diferents activitats de recollida de roba, cosir amb la màquina... També he ajudat la psicòloga d’aquí, amb tota mena de qüestions relatives a la psicologia, i la veritat és que aquest és un àmbit que m’ha agradat bastant.

I quines són les activitats que més t’agraden?

De totes les activitats que he fet, la que més m’ha agradat, realment, ha estat la del taller de creativitat, però també he gaudit molt a la botiga de roba reciclada perquè és molt necessària l’ajuda i, a més, sempre estàs fent moltes coses. I ara que hi penso, també m’ha agradat molt La Botiga de la Manela: una botiga petita, amb menys afluència de gent i molt acollidora. A més, la botiga la porta una persona que treballa molt la part administrativa, i com que jo sóc economista, és bastant afí a la meva feina.

- Com és la convivència amb la resta de persones que col·laboren amb l’entitat?

- Ens portem súper bé perquè la majoria de persones voluntàries tenim una manera de pensar molt semblant. Malauradament, el company italià que estava de voluntari amb mi, ara està al seu país, però he de dir que la relació amb ell era genial.

- El que més t’agrada del Grup Horitzó...

- El que més m’apassiona és tractar amb persones que pateixen qualsevol malaltia mental. Aquestes persones realment tenen un cor increïble. Són molt receptives a l’afecte i transmeten molt amor. Tenir la possibilitat de poder estar tots junts és fantàstic.

Pel que m’expliques, el voluntariat suposaria una mena d’aprenentatge constant. És així?

Sí! Cada dia ha sigut un aprenentatge diferent. He après pintura, cosa que ni imaginava que se’m donés bé. El mateix m’ha passat amb la moda europea, perquè hi ha marques de roba que aquí no s’aprecien però sí al Carib. Ah, i el mateix amb la màquina d’impressió làser, un aparell molt complex de fer anar.

També he après a fer anar una màquina de cosir, que no en sabia, tot i que la meva mare i la meva àvia sempre han cosit. En definitiva, estic aprenent de mi mateixa, estic descobrint habilitats i actituds que potser tenia una mica amagades. Però, m’estic adonant també dels meus punts dèbils, perquè en tenir la llibertat de poder escollir jo mateixa les activitats i coses que vull fer, em permet descobrir-me a mi com a persona.
 

El taller de creativitat del Grup Horitzó. Foto: Axel Lapuerta


- Trobes a faltar la teva casa, el teu país, la teva cultura...?

Moltíssim! Jo sóc una cubana que visc a Curaçao des de fa tres anys. He de dir que, quan estava allà ja trobava a faltar molt el país de Cuba, tot i que estava amb la meva mare. Ara, que estic aquí sola, enyoro molt més el meu país, la meva família, les amistats... Però segueixo cada dia en contacte amb ells, això sí.

- Quins aspectes t’ha permès aprendre aquesta experiència, aquí a Catalunya?

- Per començar estic aprenent la cultura catalana, també la llengua. No del tot encara, perquè en dos mesos no es pot aprendre de seguida, però m’està oferint tenir una idea de com és. D’entrada, la meva noció de la cultura catalana era simplement que Catalunya està a Espanya, i que els catalans volen independitzar-se. Estant aquí m’he adonat que va molt més enllà d’això.

La manera de fer dels catalans m’ha cridat molt l’atenció perquè s’assembla molt a la dels cubans. Jo m’esperava que aquí la gent seria freda, com m’he trobat una mica a Curaçao, perquè la gent em deia que els catalans eren persones fredes. I per res del món, no trobo que sigui així. M’ha encantat!

- I reptes que hagis enfrontat?

- He après a sobreviure el fred, que se m’ha fet molt difícil perquè jo vinc d’un lloc on les temperatures acostumen a ser entre 28 i 30 °C. Quan vaig arribar aquí, em vaig trobar amb una temperatura de 4 °C i sense roba per enfrontar aquest canvi de clima. Em va costar molt aprendre a abrigar-me, després també a trobar un estil de roba propi, perquè jo allà tenia una manera de vestir-me molt caribenya. En canvi, aquí vaig haver de començar-me a posar capes i més capes d’abric. Per fi, he pogut trobar una versió de la meva identitat adaptada a l’hivern.

- I l’alimentació d’aquí?

- L’alimentació i els horaris dels àpats també han estat un repte que m’ha costat molt. A Cuba, nosaltres fem tres àpats al dia i en horaris diferents, per exemple, jo allà sopo a les 7 de la tarda i a les 10 de la nit ja estic al llit.

Jo, abans de venir aquí, estava acostumada a menjar arròs, fesols i pollastre, bàsicament. El fet de viure també amb dos italians ha estat com xoc de cultures, ja que no només m’he hagut d’adaptar a la cuina catalana, sinó també a la italiana. I als italians els hi ha passat el mateix, però a l’inrevés. Ha estat una barreja de diferents cultures molt interessant.

- Per acabar, recomanaries l’experiència d’emprendre aquest projecte europeu a altres persones com tu?

- Sense dubte! Es tracta d’una oportunitat de creixement, d'aprenentatge, d’independitzar-se, de veure altres realitats, saber què vols fer de cara a un futur... Jo ho recomano a persones joves que hagin acabat de fer el Batxillerat, ja que probablement no saben què volen estudiar, però també a persones que hagin acabat la universitat. És una oportunitat fenomenal per descobrir que és el que t’agrada i aprendre coses noves.
 

La Mavy pintant els Nans Nous de la Patum en miniatura. Foto: Axel Lapuerta

 

Uns quants Nans Nous de La Patum pintats per la Mavy. Foto: Axel Lapuerta









 
Arxivat a