09
de març
del
2020
Actualitzat
a les
16:42h
En la seva darrera glossa setmanal, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha parlat sobre el Testament Vital, i la seva relació amb l'eutanàsia i la sedació pal·liativa.
Diu que “no sabem si l’eutanàsia i el suïcidi assistit acabarà essent legal o no”, que “tampoc sabem com serà el final de la nostra pròpia vida” i que “és per aquest motiu que, des de fa anys, l’Església recomana la signatura d’un testament vital on cadascú deixi clar, a les persones que el vetllaran en la darrera etapa de la vida, què vol i què no vol en cas d’incapacitat per decidir per un mateix”.
Afirma que el testament que ens recomana és “un bon exercici personal per a pensar en la mort i en l’esperança cristiana de la vida eterna”, “l’exclusió de l’obstinació terapèutica”, “l’exclusió, també, de l’eutanàsia”, “un permís per a la sedació pal·liativa” i “una petició de ser assistits sacramentalment i espiritualment per un ministre de l’Església catòlica en els darrers moments de la vida”. Recorda que és igual de lícit moralment demanar o rebutjar la sedació pal·liativa i que la dimensió existencial d’aquesta decisió fa difícil carregar-la sobre la voluntat d’una altra persona.
Manifesta que ell no vol, arribat el cas, que li ocultin que es mor, així com tampoc vol carregar la responsabilitat de decidir una sedació pal·liativa als seus germans o nebots. Expressa que prefereix deixar-ho clar amb aquest testament i que per això ja l’ha signat i ja els hi ha entregat.
Finalment, diu que aquest document que proposa és un model i cadascú “el pot adaptar en aquells detalls que cregui oportuns” i demana que no perdem “mai de vista que la vida és un do de Déu i que el suïcidi o l’eutanàsia –la seva versió ligth -, quan és una decisió lliure i conscient, és un pecat greu irreversible”.
Diu que “no sabem si l’eutanàsia i el suïcidi assistit acabarà essent legal o no”, que “tampoc sabem com serà el final de la nostra pròpia vida” i que “és per aquest motiu que, des de fa anys, l’Església recomana la signatura d’un testament vital on cadascú deixi clar, a les persones que el vetllaran en la darrera etapa de la vida, què vol i què no vol en cas d’incapacitat per decidir per un mateix”.
Afirma que el testament que ens recomana és “un bon exercici personal per a pensar en la mort i en l’esperança cristiana de la vida eterna”, “l’exclusió de l’obstinació terapèutica”, “l’exclusió, també, de l’eutanàsia”, “un permís per a la sedació pal·liativa” i “una petició de ser assistits sacramentalment i espiritualment per un ministre de l’Església catòlica en els darrers moments de la vida”. Recorda que és igual de lícit moralment demanar o rebutjar la sedació pal·liativa i que la dimensió existencial d’aquesta decisió fa difícil carregar-la sobre la voluntat d’una altra persona.
Manifesta que ell no vol, arribat el cas, que li ocultin que es mor, així com tampoc vol carregar la responsabilitat de decidir una sedació pal·liativa als seus germans o nebots. Expressa que prefereix deixar-ho clar amb aquest testament i que per això ja l’ha signat i ja els hi ha entregat.
Finalment, diu que aquest document que proposa és un model i cadascú “el pot adaptar en aquells detalls que cregui oportuns” i demana que no perdem “mai de vista que la vida és un do de Déu i que el suïcidi o l’eutanàsia –la seva versió ligth -, quan és una decisió lliure i conscient, és un pecat greu irreversible”.