Berga reviu els enfrontaments entre carlins i liberals amb una participada Guerra de la Farina

Es tracta de l'acte més distintiu del Carnestoltes de la ciutat

23 de febrer del 2020
Actualitzat a les 23:45h
Guerra de la Farina 2020.
Guerra de la Farina 2020. | Pilar Màrquez Ambròs
Berga ha tornat a reviure, aquest diumenge, l'època de les guerres carlines aprofitant la gresca del Carnaval. El bàndol carlí i el liberal s'han enfrontat un cop més durant la Guerra de la Farina, deixant la plaça de Sant Pere ben emblanquinada entre corredisses, rialles i tradició. Uns i altres s'han llançat milers de bombes de segó, farina de blat amb pellofa i carbonat de calç. La cita rememora les batalles que van tenir lloc a mitjan segle XIX i que van repercutir fortament a la ciutat.
 
Els carlins, amb uniforme blau, i els liberals, vestits de vermell, s'han tapat els ulls i el nas com han pogut, amb ulleres de bussejar i esquiar, caputxes i mocadors, per tal de poder-se enfrontar en les millors condicions i guanyar. 

Cada facció esmorza per separat, moment en el qual es revisa l'arsenal de bombes de farina i es fan tots els preparatius necessaris per afrontar la batalla i les estratègies per vèncer. Enguany, les tropes carlines comptaven amb una presonera de guerra, una general del bàndol liberal, que portava un retrat d'Isabel II d'Espanya, i que ha estat finalment alliberada per companyes de batalló. L'acció ha pres per sorpresa l'enemic. Però els liberals també tenien un as a la màniga: han desfilat en entrar a la plaça de Sant Pere sota la boira vermella produïda per artefactes de fum pensats per despistar el contrincant. 

A la 1 de la tarda en punt, la guerra ha donat inici. Generals i soldats han lliurat una batalla ferotge amb tot tipus de tècniques de combat. L'acte compta amb un públic cada vegada més familiar, amb la participació no només d'adults, sinó també d'un nombre creixent de nens i nenes de la ciutat.
 
De nou els liberals han estat majoria, però tampoc és que això els faci falta per guanyar: la tradició els dona sempre la victòria, tal com hi obliga la història de les guerres carlines. 

El bàndol vencedor puja sempre al balcó de l'ajuntament per proclamar el discurs de la victòria. Un ben particular general Espartero ha fet, doncs, cap al balcó del consistori on ha rebut una forta ovació dels seus i xiulets i escridassades de la resta. A baix, a la plaça, els carlins havien improvisat l'afusellament d'un traïdor i també han teatralitzat el funeral d'un dels seus, a qui han portat per la plaça en un taüt i que s'ha recuperat miraculosament - coses de la disbauxa - un cop que l'han deixat davant de l'Església de Santa Eulàlia.
 

El general Espartero durant la batalla. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


"Ben poc podien fer aquests carlinots farts de mongetes, amb unes tropes minvades, contra aquest gran exèrcit liberal. Aquests carlins tenen una gran sort; i és que som l'any 2020 i no el 1840. Han perdut la guerra, però encara són tots vius i poden xalar", ha etzibat l'Espartero berguedà entre els crits dels contrincants. "És per això que, des de la Bauma dels Encantats, ens agradaria que totes les guerres fossin com aquesta: per passar-s'ho bé i esbargir-se", ha dit ja en un to més seriós. 

El general Espartero, interpretat per Marc Olònia, ha fet, a més, un anunci per a l'any que ve: "el pròxim Baldomero Espartero serà una Baldomera Espartera", ha dit. N'assumirà el paper Mariona Casellas que l'ha acompanyat al balcó i amb qui ha proferit els crits de rigor de "Visca Berga, visca la victòria liberal i visca la Bauma dels Encantats!". 

La Creu Verda ha habilitat un hospital de campanya per atendre els ferits i, entre rialles, també ha posat a disposició de les tropes els serveis de pediatria i funerària.

Tots els projectils que s'han llançat, embolcallats amb papers vermells i blaus, han estat preparats artesanalment pel Taller Coloma. 
 

Guerra de la Farina de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La Guerra de la Farina de Berga, que organitza la Bauma dels Encantats, és una de les tradicions més peculiars dels carnavals barcelonins i un acte identificatiu del Carnestoltes de Berga. La festa s'ha acabat a la plaça Sant Joan, on vencedors i perdedors signen l'armistici que posa punt final al conflicte i fan el vermut.

La Guerra de la Farina vol explicar, concretament, l'enfrontament entre carlins i liberals a Berga el 4 de juliol de 1840, quan la ciutat va ser presa per les tropes del general Espartero, i molts berguedans i el mateix líder de les forces carlines es van haver d'exiliar per no patir represàlies. Aquesta batalla va tenir lloc a la Creu de la Pinya, a la Serra de Noet, quan Berga era la capital carlina de Catalunya i un punt estratègic de conquesta pels liberals.
 
La Carlinada 

El Carnaval de Berga i la Carlinada sumen esforços aquest any per potenciar dues festes que barregen divertimento i enfrontaments entre carlins i liberals.

Fins ara la Guerra de la Farina entre carlins i liberals es feia per Carnestoltes, però la Carlinada - que inclou competicions esportives i activitats culturals i lúdiques - se celebrava al juliol. Enguany, s'ha programat tot durant el mes de febrer. 

La Guerra de la Farina deixa pas, ja de cara el cap de setmana que ve, a un programa d'activitats diverses que preveu combats de Laser Tag, campionats de billar, botifarra i tenis taula, així com sessions de jocs, el concurs de coneixement "Berga o Barbàrie" i una ruta teatralitzada per Berga, entre altres. 
 

La Guerra de la Farina de Berga ha emblanquinat la plaça de Sant Pere. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Guerra de la Farina de Berga, aquest diumenge. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Carlins i liberals s'han ben enfarinats. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Guerra de la Farina de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Els carlins amb una de les 'víctimes' del seu bàndol. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Guerra de la Farina de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Foto de grup de la Guerra de la Farina. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

Arxivat a