22
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
24
de febrer
a la
1:06h
Ja m’ho havia dit el Fredy Alberto, una nit al Siboney, m’ho deia mentre feia una pausa girant l’ampolla de cervesa, aguantant-la amb la primera falange del dit índex dins de la boca de l’ampolla i el polze a l’exterior. Observant el poc líquid que li quedava i valorant quan seria el moment oportú d’acabar-se’l. Sabia que seria l’última glopada de la nit, ja havia acabat de llarg el crèdit que li donava el Siboney.
El Siboney és un d’aquells locals que no saps mai com catalogar, fosc i ple de tots els fums, hi ha tant fum que de vegades n’has de deixar sortir una bona estona perquè pugui entrar algú més.
- No t’enganyis nano, em deia, la María Ángela no estarà mai amb tu, ni pels teus poemes ni pel cotxe vermell dels 80 que no has pogut omplir mai de benzina. Pensa que l’últim home que va conquerir el cor de la María Ángela tenia tants diners que no comptava mai els bitllets en efectiu, ho feia comptant directament els camions de seguretat: un, dos, tres...
El Fredy Alberto comptava mirant l’horitzó, senyalant amb l’índex que no aguantava l’ampolla de cervesa i com si realment passessin els camions per davant seu.
El Fredy Alberto era un tipus que no fallava mai i tothom ho sabia, cosa que deia, la clavava, ningú no s’atrevia a portar-li la contrària, jo tampoc. Era un exboxejador, amb uns pectorals molt inflats, degut segurament a les hores de gimnàs que havia viscut. Diuen que el dia de la seva comunió, el mossèn va haver d’anar al gimnàs per donar-li l’eucaristia, ell no abandonava el gimnàs per res del món i, degut a això, podies comprovar que una sola de les seves cames feia la mida de la meva cintura.
El Fredy Alberto presumia de tenir el privilegi de ser el boxejador que més combats havia efectuat, els havia guanyat tots, tots menys l’últim, el que el va retirar dels rings. Li van donar tal pallissa que li van rebentar les dues orelles, i li van haver de reconstruir la cara basant-se en una foto que la seva germana tenia de deu anys enrere.
Aquell cop el Fredy Alberto tampoc es va equivocar, jo no vaig arribar a estar mai amb la María Ángela, potser hi va influir el fet que la trobessin morta tres dies abans que jo em decidís a parlar-hi. La van trobar esquarterada dins d’un contenidor. El Fredy Alberto, en contra de tots els indicis, sostenia que es tractava d’un suïcidi pel fet de no poder suportar la pobresa a l’abandonar-la el seu marit, per una desconeguda cantant de boleros.
Tenia tanta credibilitat el Fredy Alberto que fins i tot el forense va haver de rectificar el certificat de defunció de la María Ángela, que en un principi havia assegurat que es tractava d’un homicidi.
Recordo aquell dia com si estigués passant ara mateix, quan jo vaig conèixer la notícia. La vaig saber com sabem les notícies tots els clients del Siboney, a la barra. Al costat del Fredy Alberto. En el precís moment que escoltava la notícia de la boca de la Luz Elena, li vaig comunicar per senyes al meu amic, ell em va mirar amb gest consolador i, sense dirigir-me la paraula, em va passar el braç per l’esquena i, colpejant-me suaument amb la punta dels seus dits, va dedicar-me una melodia fent percussió sobre meu. Tenia tan bon sentit musical el Fredy Alberto que de seguida vaig saber que estava interpretant el bolero “Espérame en el cielo corazón”.
El Siboney és un d’aquells locals que no saps mai com catalogar, fosc i ple de tots els fums, hi ha tant fum que de vegades n’has de deixar sortir una bona estona perquè pugui entrar algú més.
- No t’enganyis nano, em deia, la María Ángela no estarà mai amb tu, ni pels teus poemes ni pel cotxe vermell dels 80 que no has pogut omplir mai de benzina. Pensa que l’últim home que va conquerir el cor de la María Ángela tenia tants diners que no comptava mai els bitllets en efectiu, ho feia comptant directament els camions de seguretat: un, dos, tres...
El Fredy Alberto comptava mirant l’horitzó, senyalant amb l’índex que no aguantava l’ampolla de cervesa i com si realment passessin els camions per davant seu.
El Fredy Alberto era un tipus que no fallava mai i tothom ho sabia, cosa que deia, la clavava, ningú no s’atrevia a portar-li la contrària, jo tampoc. Era un exboxejador, amb uns pectorals molt inflats, degut segurament a les hores de gimnàs que havia viscut. Diuen que el dia de la seva comunió, el mossèn va haver d’anar al gimnàs per donar-li l’eucaristia, ell no abandonava el gimnàs per res del món i, degut a això, podies comprovar que una sola de les seves cames feia la mida de la meva cintura.
El Fredy Alberto presumia de tenir el privilegi de ser el boxejador que més combats havia efectuat, els havia guanyat tots, tots menys l’últim, el que el va retirar dels rings. Li van donar tal pallissa que li van rebentar les dues orelles, i li van haver de reconstruir la cara basant-se en una foto que la seva germana tenia de deu anys enrere.
Aquell cop el Fredy Alberto tampoc es va equivocar, jo no vaig arribar a estar mai amb la María Ángela, potser hi va influir el fet que la trobessin morta tres dies abans que jo em decidís a parlar-hi. La van trobar esquarterada dins d’un contenidor. El Fredy Alberto, en contra de tots els indicis, sostenia que es tractava d’un suïcidi pel fet de no poder suportar la pobresa a l’abandonar-la el seu marit, per una desconeguda cantant de boleros.
Tenia tanta credibilitat el Fredy Alberto que fins i tot el forense va haver de rectificar el certificat de defunció de la María Ángela, que en un principi havia assegurat que es tractava d’un homicidi.
Recordo aquell dia com si estigués passant ara mateix, quan jo vaig conèixer la notícia. La vaig saber com sabem les notícies tots els clients del Siboney, a la barra. Al costat del Fredy Alberto. En el precís moment que escoltava la notícia de la boca de la Luz Elena, li vaig comunicar per senyes al meu amic, ell em va mirar amb gest consolador i, sense dirigir-me la paraula, em va passar el braç per l’esquena i, colpejant-me suaument amb la punta dels seus dits, va dedicar-me una melodia fent percussió sobre meu. Tenia tan bon sentit musical el Fredy Alberto que de seguida vaig saber que estava interpretant el bolero “Espérame en el cielo corazón”.