​Xavier Gonzàlez-Costa provoca agonia teatral al Pavelló de Suècia

L'actor i autor berguedà mostra la seva diversitat de registres amb un llibre en què Vida i Mort remouen la percepció de l'existència

Pere Gendrau
29 de març del 2015
Actualitzat a les 20:41h
Representació d''Agonia' a càrrec de Teatrum
Representació d''Agonia' a càrrec de Teatrum | Pere Gendrau

Representació d''Agonia' a càrrec de Teatrum Foto: Pere Gendrau


“No és amor, és instint. Una altra vegada instint: l'instint de supervivència. Un instint de supervivència ancestral que està més enllà de l'individu, que tu dius, ja que aquest no és altra cosa que una cèl·lula de la bèstia colossal que és la humanitat”. Això és el que diu la Vida, quan la Mort li adverteix que els humans, mortals, no són mortals com a espècie, “i això no és per cobdícia, és per amor”. Una Vida i una Mort que Xavier Gonzàlez-Costa fa dialogar fins a l'extrem dels sentits a 'Agonia', obra que dóna nom a l'últim llibre d'aquest actor, poeta i autor teatral berguedà. 

Gonzàlez-Costa ha presentat aquest llibre, integrat per 'Agonia' i per dues obres teatrals més, aquest dissabte al Pavelló de Suècia de Berga. A banda d''Agonia', hi trobem 'L'Antiquari' i 'L'Home (un drama)'. 'L'Antiquari' és un retrat costumista que fa un gir inesperat i ens interroga sobre la capacitat humana de no actuar de la mateixa manera quan els problemes són a casa o quan es veuen des de l'aparador. Va ser Premi Bambolina 2012 a Torredembarra i se n'està preparant la representació. Pel que fa a 'L'Home (un drama)', es tracta d'un text dur que ens qüestiona sobre la possibilitat que cada persona sigui com és pel simple fet de néixer en un lloc o en un temps determinat. 

 
Com es pot observar, l'obra teatral de Gonzàlez-Costa, com la seva poesia, toca extrems de l'ànima i no té por d'endinsar-se en els territoris més foscos. Com bé ha observat l'actriu berguedana Montserrat Minoves durant el col·loqui que s'ha generat amb l'autor per abordar la seva obra, els textos escrits contrasten amb l'actitud positiva que desprèn i amb els personatges que podia haver interpretat. Ara bé, que el costat fosc ja atreia Gonzàlez-Costa ho mostra el fet, tal com ell mateix ha destacat, que va voler enfrontar-se amb el paper de Satan als Pastorets, un repte majúscul per a un Garrofa històric. 

Els eterns Pastorets

La crònica de qui us parla ha de ser obligatòriament subjectiva en gran part per la proximitat als escenaris amb Gonzàlez-Costa i perquè es va encarregar de dinamitzar la presentació. I no és estrany, per tant, que parli amb la mateixa passió que, tot fa pensar, parlaria el propi autor de la marca que deixen en un actor berguedà els Pastorets de Serafí Pitarra. Ja sigui de forma conscient o inconscient, aquest text serpenteja en idees despreses d''Agonia', com és la capacitat per ser lliure que la Vida dóna a l'ésser humà, i de fins a quin punt això és un regal o una angoixa permanent davant del dubte. 

Tota aquesta angoixa, aquesta tensió entre la Vida i la Mort, l'han representada amb una posada en escena sòbria, adaptada al marc físic però no per això poc suggeridora, les actrius Laia Cubilles i Laura Palmero. Amb un joc de projeccions, amb les imatges que recreen els moments essencials de l'existència, Vida i Mort s'anaven retraient mútuament els seus papers. Envejosa una per la devoció vital dels humans, delirant l'altra amb tots els tripijocs i egocentrismes que dóna el dia a dia. 

De la posada en escena, i de què suposa adaptar en termes físics els textos de Gonzàlez-Costa, n'ha parlat el director d''Agonia'. Xavi Lastra ha indicat que es nota la trajectòria en la interpretació de qui escriu uns monòlegs que conviden a fer-te'ls teus. Això, juntament amb el treball que exigeix fer una obra d'aspectes tant transcendentals. Una transcendència que ha confirmat el director Frederic Roda, comparant els textos de González-Costa amb la filosofia de Maurice Maeterlinck, un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, exponent del simbolisme. 
 

L'actor i autor teatral Xavier Gonzàlez-Costa Foto: Pere Gendrau

Arxivat a