​Til Stegmann afirma que difondre la cultura catalana és un «acte de justícia»

Escoltar Til Stegmann és escoltar un enamorat de la cultura i de la realitat nacional catalana. És un regal per a qui cregui que Catalunya és una nació i està cridada a equiparar la seva identitat i realitat social a la resta d'estats europeus. Aquestes són algunes de les principals conclusions que es desprenen d'haver-lo sentit aquest dissabte, al Pavelló de Suècia de Berga, presentant el seu nou llibre 'Catalunya vista per un alemany'. Ara  bé, el seu acostament a la realitat catalana ve de lluny, des de la seva infantesa passada a Barcelona i des del seu reaprenentatge uns quants anys després.

Stegmann ha fet aquesta conferència a la capital berguedana convidat per la Sobregaia Compayia. Quirze Grifell ha estat l'encarregat de presentar-lo i de fer-ho amb coneixement de causa, ja que ell va ser un dels professors amb què va comptar Stegmann en unes jornades, fa anys, al Berguedà. L'ha presentat com el que és, com un filòleg que, des de les seves càtedres a la universitat de Berlín i posteriorment a la de Frankfurt, ha promogut la catalanística i els coneixements sobre els territoris de llengua catalana. 

Llach, Montllor, Raimon, Bonet i Pi de la Serra

Durant la seva intervenció, mitjançant la lectura de fragments del seu llibre, Til Stegmann ha recordat precisament els anys a la capital alemanya i, concretament, a finals dels anys setanta, la feina que el va portar a programar les Setmanes Catalanes de Berlín. Ell va ser el principal responsable que durant tres setmanes hi haguessin més de cent actuacions relacionades amb la cultura catalana, entre les quals destaca el concert dels cinc principals noms de la Nova Cançó, tots junts a l'escenari. Estem parlant de Lluís Llach, d'Ovidi Montllor, de Raimon, de Maria de la Pau Bonet i de Quico Pi de la Serra. 

 Les setmanes berlineses també van comptar amb plomes transcendentals de la nostra cultura, com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Joan Brossa. Un Brossa per al qual Stegmann demostra sentir devoció, i amb qui va compartir una anècdota en un taxi. Atret per Wagner, Brossa va fer broma en saber que el seu taxista portava aquest mateix cognom. “Mai hauria dit que Wagner em passejaria en cotxe per Berlín”, va comentar rialler. Tots aquests noms són una mostra de la càrrega que tenien les setmanes catalanes. Sent així, és fàcil de creure que aquells dies, en paraules d'Stegmann, van ser “un gran pas per a un canvi de percepció a Alemanya respecte la realitat catalana”. 

Amb el que també compta aquest filòleg alemany al seu currículum és amb una creu de Sant Jordi, atorgada l'any 1985. Stegmann ha definit les sensacions que va tenir el dia que va rebre aquell guardó assenyalant que la seva tasca en la difusió de la realitat catalana l'entén “com un acte de justícia, promogut per la necessitat d'ajudar una nació oprimida per l'espanyola a estar en el mateix nivell que la resta de nacionalitats europees”. 

A més d'una erudició amplíssima, el que desprenen les paraules de Til Stegmann és un amor i un respecte profund per la llengua d'Ausiàs March, i per la realitat cultural i nacional del conjunt de Països Catalans. Un territori que ha recorregut abastament per tal d'elaborar la seva 'Guia dels Països Catalans'. La vida d'Stegmann és, en global, una joia per a la nostra identitat.