A LA VORA DEL FOC

Entre la confiança i la confidència

per Xavier Gonzàlez-Costa , 16 de febrer de 2020 a les 21:00 |
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Si vols la meva confiança,
no em vinguis amb una confidència,

perquè la confidència acostuma a ser
la violació d’una altra confiança.

 
 
La confiança és sagrada, i la confidència, una profanació...


... la confiança és un regal, i la confidència, una traïció...


... la confiança és obrir-te la meva porta, i la confidència, rebentar la porta d’un altre...


... la confiança és la riquesa més sana, i la confidència, l’erupció de la misèria més insana...


... la confiança és generositat, i la confidència, l’egoisme disfressat...


... la confiança és la mà estesa, i la confidència, el puny tancat de l’enveja...


... la confiança viu al cor, i la confidència, en canvi, habita als racons més insalubres de l’intestí...


... la confiança busca la llum, mentre la confidència s’esquitlla entre les ombres...


... la confiança és un refugi, i la confidència, un amagatall...


... la confiança és un petó. La confidència, una escopinada...


... la confiança parla en primera persona, mentre que la confidència sempre ho fa en tercera...


... la confiança és el valor del ser, mentre que la confidència és la mediocritat del tenir...


... la confiança viu tranquil·la, i la confidència es mossega les ungles...


... la confiança és una font, i la confidència, una pixarada...


... la confiança és la victòria, mentre que la confidència sempre és una derrota...


... la confiança és una amiga, i la confidència no ho sap entendre.
 
 
La confidència sempre et demana que no ho diguis a ningú.
A la confiança no li cal,
perquè la confiança som tu i jo,
i no cal que ho expliquis als altres.

 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

 

Participació