14
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
20:27h
Una fotografia inèdita de la Guerra Civil guardada i oblidada durant anys que mostra una colla de combatents de Puig-reig al front republicà. Aquesta és la troballa que ha fet el mestre puig-reigenc Josep Artero que, des que es va jubilar, dedica el seu temps lliure a remenar arxius i endinsar-se en el passat del municipi. En una segona fotografia, en un poble que Josep Artero també intenta identificar a través dels detalls del carrer on està presa, hi apareixen set soldats més. Ambdues imatges històriques les tenia ben a prop sense saber-ho, les va trobar en caixes, guardades de feia anys i panys, a casa dels seus pares i del seu oncle.
La primera imatge, per la gran quantitat de combatents que hi surten, fins a vint-i-dos, ha despertat la curiositat no només del seu descobridor, sinó també de l'Ajuntament de Puig-reig. El consistori ha fet una crida a les xarxes socials per trobar la identitat dels combatents que hi surten i ha demanat a la ciutadania tota la informació que els pugui facilitar. L'ajuntament demana que si algú coneix alguna de les persones que apareixen a la fotografia i, li ve de gust compartir-ho, contacti per correu electrònic o es posi en contacte amb el regidor de Cultura, Jesús Subirats.
Per facilitar-ne el reconeixement, i distingir millor un rostre d'un altre en la imatge en blanc i negre, l'Ajuntament de Puig-reig ha fet pública una versió de la imatge on numera a cadascun dels homes que hi apareixen.
La gran majoria d'homes de la fotografia, cadascun més que segurament amb una història al darrere, amb pors i esperances, són encara desconeguts. Però el consistori i el mateix Josep Artero s'han proposat saber qui són. "Dels vint-i-dos homes, només n'hi ha cinc als quals els hem pogut posar nom i cognom", ha explicat Josep Artero a NacióBerguedà.
El regidor de Cultura de Puig-reig, Jesús Subirats, ha considerat que "aquesta és una investigació interessant, no tenim gaires dades dels combatents de Puig-reig que van anar al conflicte bèl·lic i aquesta és una manera de poder-los recordar i realçar la memòria històrica del poble".
Des que van fer la crida a la ciutadania, fa escassos 10 dies, s'han pogut identificar almenys cinc dels vint-i-dos homes. "Hi ha un noi de Puig-reig, que m'assegura que el número 2 és el seu avi, en Ramon Simon Bonet", segons ha indicat Artero. Una senyora d'una sabateria també ha reconegut a Antonio i Francisco Rosa Carmona, que vivien a prop de casa seva.
I, és clar, en Josep Artero hi ha pogut identificar el seu oncle, en Juan Artero Morales. A partir d'aquí, per una foto que aquest va enviar al seu oncle, Josep Artero ha descobert que un dels altres homes és el puig-reigenc Ferran López, i es creu que la resta d'homes de la fotografia també han de ser veïns del municipi.
"Pel que em va dir el meu pare, aquesta foto ha de ser de l'any 1938, que és quan sabem que van enviar al meu oncle a la guerra, gràcies a un llistat de l'ajuntament. El que sempre m'havien explicat és que va anar al front de Lleida, que és on estaria feta la fotografia, però no ho puc saber amb seguretat perquè, al darrere de tota aquesta colla de gent, només s'hi veu el cel", ha relatat Josep Artero.
Un article a la revista L'Erol va desencadenar la troballa
La passió per la història de Josep Artero l'ha portat a fer un article per l'últim número de la revista L'Erol sobre un periodista de Barcelona que va estar a Puig-reig i va fer de corresponsal de guerra, Salvador Figueres i Figueres. En la presentació pública de la revista que es va fer a Puig-reig a finals de gener, Josep Artero va mostrar-li aquesta foto a la historiadora Rosa Serra que va estar d'acord en què era interessant buscar la identitat dels fotografiats. "És una mica difícil perquè han passat molts anys, per les poques dades que en tenim, jo crec que a la fotografia el que hi surten són militars que estaven al front i crec que són tots de Puig-reig", ha dit Artero.
Les dues imatges inèdites amb soldats de Puig-reig justament va trobar-les quan buscava material per a l'article sobre Salvador Figueres i Figueres. "Va ser una casualitat, una cosa que va portar a una altra", ha explicat Artero.
El tiet d'Artero va poder tornar abans de la guerra perquè era nascut a l'Argentina
Juan Artero Morales, l'oncle, va tornar sa i estalvi de la guerra, en part gràcies al fet que, quan ja hi era, algú va adonar-se que mai l'haurien d'haver cridat a files. "El meu oncle era nascut a l'Argentina l'any 1919, i algú li va dir a la meva tieta que si tenia la nacionalitat argentina, no li tocava ser-hi. Així que crec que no va estar-hi gaire temps, aproximadament mig any", ha expressat Artero. El seu pare no va arribar a anar al front perquè, nascut l'any 1923, encara era molt jovenet.
La primera imatge, per la gran quantitat de combatents que hi surten, fins a vint-i-dos, ha despertat la curiositat no només del seu descobridor, sinó també de l'Ajuntament de Puig-reig. El consistori ha fet una crida a les xarxes socials per trobar la identitat dels combatents que hi surten i ha demanat a la ciutadania tota la informació que els pugui facilitar. L'ajuntament demana que si algú coneix alguna de les persones que apareixen a la fotografia i, li ve de gust compartir-ho, contacti per correu electrònic o es posi en contacte amb el regidor de Cultura, Jesús Subirats.
Per facilitar-ne el reconeixement, i distingir millor un rostre d'un altre en la imatge en blanc i negre, l'Ajuntament de Puig-reig ha fet pública una versió de la imatge on numera a cadascun dels homes que hi apareixen.
La gran majoria d'homes de la fotografia, cadascun més que segurament amb una història al darrere, amb pors i esperances, són encara desconeguts. Però el consistori i el mateix Josep Artero s'han proposat saber qui són. "Dels vint-i-dos homes, només n'hi ha cinc als quals els hem pogut posar nom i cognom", ha explicat Josep Artero a NacióBerguedà.
El regidor de Cultura de Puig-reig, Jesús Subirats, ha considerat que "aquesta és una investigació interessant, no tenim gaires dades dels combatents de Puig-reig que van anar al conflicte bèl·lic i aquesta és una manera de poder-los recordar i realçar la memòria històrica del poble".
Des que van fer la crida a la ciutadania, fa escassos 10 dies, s'han pogut identificar almenys cinc dels vint-i-dos homes. "Hi ha un noi de Puig-reig, que m'assegura que el número 2 és el seu avi, en Ramon Simon Bonet", segons ha indicat Artero. Una senyora d'una sabateria també ha reconegut a Antonio i Francisco Rosa Carmona, que vivien a prop de casa seva.
I, és clar, en Josep Artero hi ha pogut identificar el seu oncle, en Juan Artero Morales. A partir d'aquí, per una foto que aquest va enviar al seu oncle, Josep Artero ha descobert que un dels altres homes és el puig-reigenc Ferran López, i es creu que la resta d'homes de la fotografia també han de ser veïns del municipi.
"Pel que em va dir el meu pare, aquesta foto ha de ser de l'any 1938, que és quan sabem que van enviar al meu oncle a la guerra, gràcies a un llistat de l'ajuntament. El que sempre m'havien explicat és que va anar al front de Lleida, que és on estaria feta la fotografia, però no ho puc saber amb seguretat perquè, al darrere de tota aquesta colla de gent, només s'hi veu el cel", ha relatat Josep Artero.
Soldats republicans de Puig-reig en un poble que encara no s'ha pogut identificar. Foto: Josep Artero
Un article a la revista L'Erol va desencadenar la troballa
La passió per la història de Josep Artero l'ha portat a fer un article per l'últim número de la revista L'Erol sobre un periodista de Barcelona que va estar a Puig-reig i va fer de corresponsal de guerra, Salvador Figueres i Figueres. En la presentació pública de la revista que es va fer a Puig-reig a finals de gener, Josep Artero va mostrar-li aquesta foto a la historiadora Rosa Serra que va estar d'acord en què era interessant buscar la identitat dels fotografiats. "És una mica difícil perquè han passat molts anys, per les poques dades que en tenim, jo crec que a la fotografia el que hi surten són militars que estaven al front i crec que són tots de Puig-reig", ha dit Artero.
Les dues imatges inèdites amb soldats de Puig-reig justament va trobar-les quan buscava material per a l'article sobre Salvador Figueres i Figueres. "Va ser una casualitat, una cosa que va portar a una altra", ha explicat Artero.
El tiet d'Artero va poder tornar abans de la guerra perquè era nascut a l'Argentina
Juan Artero Morales, l'oncle, va tornar sa i estalvi de la guerra, en part gràcies al fet que, quan ja hi era, algú va adonar-se que mai l'haurien d'haver cridat a files. "El meu oncle era nascut a l'Argentina l'any 1919, i algú li va dir a la meva tieta que si tenia la nacionalitat argentina, no li tocava ser-hi. Així que crec que no va estar-hi gaire temps, aproximadament mig any", ha expressat Artero. El seu pare no va arribar a anar al front perquè, nascut l'any 1923, encara era molt jovenet.