A LA VORA DEL FOC

Crític

per Xavier Gonzàlez-Costa , 30 de gener de 2020 a les 19:34 |
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Li van dir que en la feina, com en la vida, havia de ser crític... i es va posar a criticar. 
 
Era fàcil. No hi ha res perfecte, ni veritats absolutes ni falsedats rotundes. Tot té tantes portes, que sempre pots trobar-ne una d'entreoberta on ficar el nas. Així, si algú no fa, pots criticar-lo perquè no ho fa; si algú fa, per com ho fa o perquè no ho havia fet abans, i si no hi ha res a dir, per com anava pentinat.
 
Criticava indiscriminadament, sense escrúpols, i era feliç perquè creia, i estava convençut, que feia el que li havien dit que havia de fer.
 
Però un dia, després d'haver esmicolat amb tota la seva abnegació i professionalitat la proposta que algú havia formulat, el seu superior li va preguntar què en pensava ell. Va quedar parat. No s'havia aturat a reflexionar-hi ni un moment, ni li havia passat pel cap, i va respondre que la seva feina no era pensar, que la seva feina... que a ell li havien dit que havia de ser crític, i ja està!
 
I el seu cap, que sí que en tenia, el va despatxar, perquè ser crític vol dir tenir criteri, no criticar.
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

 

Participació