Memòria històrica

Gironella commemora el dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust

Alumnes de primer de batxillerat de l'Institut Pere Fontdevila han llegit textos sobre l'època i relats de testimonis i hi ha hagut una ofrena floral a l'espai de memòria Stolpersteine, a Cal Metre

per Pilar Màrquez Ambròs , Gironella, 27 de gener de 2020 a les 14:01 |
Acte institucional per recordat el dia internacional de les víctimes de l'Holocaust, a Gironella. | Pilar Màrquez Ambròs
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gironella commemora aquest dilluns el dia internacional de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. L'Ajuntament de Gironella, l'Institut Pere Fontdevila i l'Amical de Mauthausen han organitzat diverses activitats a la vila amb aquest objectiu, la primera de les quals ha estat un acte institucional amb una ofrena floral i la lectura d'un manifest a l'espai de memòria Stolpersteine, al passeig de Cal Metre. Alumnes de primer de batxillerat de l'Institut Pere Fontdevila han llegit textos sobre l'època i relats de testimonis en aquesta activitat que ha tingut lloc al punt del migdia. 
 

El regidor de Patrimoni, Lluís Vall, ha explicat que des de l'ajuntament fa temps que es treballa per la recuperació de la memòria històrica i per recordar aquells que van perdre la vida en l'horror dels camps d'extermini, per bé que encara hi ha feina per fer. Per continuar treballant en aquesta línia, l'Ajuntament de Gironella s'ha adherit a la xarxa Mai Més de l'Amical de Mauthausen de Catalunya, que li permetrà sumar-se a activitats i establir ponts de col·laboració. L'any 2019 es van col·locar les primeres Stolpersteine al municipi, i a hores d'ara ja s'està treballant per poder homenatjar i instal·lar més llombardes per altres gironellencs que van ser víctimes de l'Holocaust i dels quals se n'està buscant la història.

El representant de l'Amical de Mauthausen, Jordi Alsina, ha apuntat que els camps d'extermini nazi eren "autèntiques màquines de matar". Alsina ha repassat la història de l'Amical de Mauthausen, una associació fundada el 1962 en la clandestinitat per antics deportats, amb l'objectiu de defensar els drets morals i materials dels aproximadament 10.000 deportats als camps de concentració del Tercer Reich, i de les seves famílies, estrènyer els llaços de solidaritat entre ells i preservar la seva memòria.

 

Ofrena floral a les víctimes del nazisme de Gironella. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Jordi Alsina també ha volgut explicar la història del seu avi, un home de Súria, l'Antonio, que malgrat no posicionar-se políticament, va veure's obligat a sumar-se a files dels republicans en els últims moments de la guerra, i després va exiliar-se a França, on va estar en camps de concentració i es creu que va lluitar a Dunkerque. "La documentació és molt difusa, és molt complicat resseguir la vida de les persones, però gairebé totes van tenir un trajecte vital similar: l'exili, un camp de concentració francès, un camp de presoners de guerra i, finalment, un camp de concentració com Mauthausen on van anar a parar molts espanyols". "Aquestes persones no tenien res, l'únic que els quedava era intentar sobreviure", ha indicat Alsina. 

La jornada d'aquest dilluns és un treball conjunt del consistori i l'Institut Pere Fontdevila, que continuen amb la recerca del destí i història de vida dels deportats de Gironella.  Dins aquest projecte el mes de maig, ambdues institucions visitaran camps de concentració com Mauthausen o Gusen i es col·locarà una placa en record als deportats al municipi. "Cada cop queden menys supervivents, per tant sou les noves generacions qui heu de continuar amb la transmissió de la història", ha apuntat Jordi Alsina dirigint-se als nois i noies de l'institut.

Mercè Garcia de l'Institut Pere Fontdevila ha defensat el projecte pedagògic que estan duent a terme perquè, ha dit, és "importantíssim" no només "per mirar el passat", sinó sobretot "per mirar el futur". 

Els alumnes que han llegit els textos han recordat els "set gironellencs que van acabar en camps de concentració com Mauthausen o Gusen" però també "els judicis sumaríssims" de la Guerra Civil que van desembocar en "assassinats en cunetes o la tàpia del cementiri". 
 
"Ben a la vora d'on ens trobem ara, a les escales de la baixada del castell, fou assassinat amb un tret al cap el comerciant Josep Badia, que com a regidor anava a l'ajuntament", han destacat. "El mateix alcalde que era d'Esquerra Repúblicana es feia acompanyar per un milicià amb fusell perquè el protegís", han dit. També han repassat l'entrada de les tropes franquistes i l'exili. "Amb la guerra perduda i la retirada començava la tragèdia dels exiliats republicans a les platges de França, i continuà un cop s'inicià la Segona Guerra Mundial quan els va capturar la Gestapo i van ser marcats com apàtrides, tal com va indicar Franco", han recordat els textos.
 

Lluís Vall, Mercè Garcia i les joves de primer de Batxillerat que han fet la lectura de textos. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Només a Mauthausen, van arribar-hi 7.500 espanyols, dels quals van morir més de 5.500. A Gusen, conegut com la Tomba dels Republicans, hi van anar a parar 5.266 espanyols, dels quals van ser assassinats 3.956. 

​A la tarda, a Gironella, es projectarà la pel·lícula "La professora d’història" a la sala d’actes de la Biblioteca de Gironella.
 

Ofrena floral a les víctimes del nazisme de Gironella. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


El Berguedà recorda les seves víctimes del nazisme

Ensopegar amb la memòria de l'Holocaust i els noms dels veïns que van patir l'horror dels camps de concentració nazi, aquest és el propòsit de les llambordes Stolpersteine. Les Stolpersteine que van col·locar-se el mes d'abril a Gironella i Puig-reig permeten, doncs, recordar els veïns deportats a camps de concentració dels quals s'ha pogut trobar el nom.

Stolpersteine en alemany significa pedres que fan ensopegar, i aquest és l'objectiu del projecte de l'artista Gunter Demnig: fer aturar als vianants i interpel·lar-los a fer memòria. Cada llamborda és única, i és realitzada a mà, fet que pretén contrastar amb l'extermini mecànic i indiscriminat del Tercer Reich. L'objectiu és fer present la memòria en l'espai públic i convidar als vianants a dedicar un pensament per la persona en concret a qui es dedica. Cada placa porta gravat el nom, la data de naixement, l'any que va ser arrestat, deportat, el camp de concentració, i el destí que va patir.
 

Acte institucional per recordat el dia internacional de les víctimes de l'Holocaust, a Gironella. Foto: Pilar Màrquez Ambròs

 

Participació