27
de gener
del
2020
Una desena d'activistes i experts en l'àmbit ambiental i de la salut han participat aquest passat dissabte en la jornada de divulgació "Residus i incineradores: Problemes, conseqüències i alternatives". L'activitat ha estat organitzada per la Plataforma Anti Incineradora de Cercs (PAIC) al Pavelló de Suècia de Berga. Una de les ponències més destacades ha estat la del doctor especialitzat en toxicologia Eduardo Rodríguez, professor de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona, que ha advertit de l'impacte de les incineradores en la salut. Rodríguez ha destacat la relació estadística entre la presència d'una incineradora o planta similar en un territori i el risc de mortalitat per càncer, així com també l'augment d'altres problemàtiques com la diabetis.
Eduardo Rodríguez ha detallat que la combustió de residus desprèn una sèrie de "contaminants orgànics persistents" com les dioxines o els furans, que resulten perillosos. El doctor ha repassat diversos estudis científics, entre els quals un estudi de l'Institut de Salut Carlos III, que assenyala que hi ha un risc "estadísticament significatiu" de càncers en zones geogràfiques on hi ha plantes d'aquest tipus o similars.
Segons ha dit Rodríguez, en la incineració es produeixen "múltiples partícules" que porten molts materials de la vida quotidiana que es van acumulant a l'organisme i que contenen altes toxicitats.
Rodríguez ha remarcat que els elements tòxics que pot desprendre una planta incineradora poden tenir efectes en el desenvolupament dels fetus i incrementen la falta de memòria, així com les disfuncions dels tiroides, la diabetis o el parkinson. "Com més dioxines portes a l'organisme, més diabetis pots tenir", ha asseverat.
"Algun servei d'espionatge ha utilitzat les dioxines per emmetzinar enemics, com en el cas del president d'Ucraïna, Iúsxenko", ha recordat Rodríguez.
Així mateix, el doctor ha exposat que l'alimentació és la via més important de transmissió de dioxines. Ha apuntat que aquestes arriben a l'organisme a través de l’alimentació, els làctics i la grassa de la carn, entre altres. A Europa un 10% dels aliments superarien la quantitat màxima de dioxines, segons un sondeig.
Rodríguez també s'ha referit als riscos concrets de situar una planta incineradora a l'antiga tèrmica de Cercs. "La contaminació que desprèn la incineració afecta a totes les espècies d'un territori. I la ubicació de la incineradora en el territori també afecta. Si s'ubica geogràficament en una vall, la concentració de tòxics és major", ha expressat.
Una altra intervenció important de la jornada ha estat la de l'ambientòleg i biòleg Antoni Ferran. Segons Ferran, l'antiga central tèrmica és "el pitjor lloc on posar-hi una incineradora". "No té sentit repetir els errors del passat", ha indicat.
L'investigador i consultor en paisatge, energia i plantejament territorial, Sergi Saladié, ha explicat com des de l'organització i la mobilització del territori es pot intervenir i decidir sobre el model de desenvolupament local; i ha animat a articular la lluita "des de molts fronts i espais" com al carrer o a través de les institucions locals.
Els promotors del projecte preveuen cremar anualment 332.000 tones de residus provinents d'arreu de Catalunya.
Eduardo Rodríguez ha detallat que la combustió de residus desprèn una sèrie de "contaminants orgànics persistents" com les dioxines o els furans, que resulten perillosos. El doctor ha repassat diversos estudis científics, entre els quals un estudi de l'Institut de Salut Carlos III, que assenyala que hi ha un risc "estadísticament significatiu" de càncers en zones geogràfiques on hi ha plantes d'aquest tipus o similars.
Segons ha dit Rodríguez, en la incineració es produeixen "múltiples partícules" que porten molts materials de la vida quotidiana que es van acumulant a l'organisme i que contenen altes toxicitats.
Rodríguez ha remarcat que els elements tòxics que pot desprendre una planta incineradora poden tenir efectes en el desenvolupament dels fetus i incrementen la falta de memòria, així com les disfuncions dels tiroides, la diabetis o el parkinson. "Com més dioxines portes a l'organisme, més diabetis pots tenir", ha asseverat.
"Algun servei d'espionatge ha utilitzat les dioxines per emmetzinar enemics, com en el cas del president d'Ucraïna, Iúsxenko", ha recordat Rodríguez.
Així mateix, el doctor ha exposat que l'alimentació és la via més important de transmissió de dioxines. Ha apuntat que aquestes arriben a l'organisme a través de l’alimentació, els làctics i la grassa de la carn, entre altres. A Europa un 10% dels aliments superarien la quantitat màxima de dioxines, segons un sondeig.
Eduardo Rodríguez amb un mapa sobre l'afectació de casos de parkinson a l'Estat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Rodríguez també s'ha referit als riscos concrets de situar una planta incineradora a l'antiga tèrmica de Cercs. "La contaminació que desprèn la incineració afecta a totes les espècies d'un territori. I la ubicació de la incineradora en el territori també afecta. Si s'ubica geogràficament en una vall, la concentració de tòxics és major", ha expressat.
Una altra intervenció important de la jornada ha estat la de l'ambientòleg i biòleg Antoni Ferran. Segons Ferran, l'antiga central tèrmica és "el pitjor lloc on posar-hi una incineradora". "No té sentit repetir els errors del passat", ha indicat.
L'investigador i consultor en paisatge, energia i plantejament territorial, Sergi Saladié, ha explicat com des de l'organització i la mobilització del territori es pot intervenir i decidir sobre el model de desenvolupament local; i ha animat a articular la lluita "des de molts fronts i espais" com al carrer o a través de les institucions locals.
Resum de les Jornades d’avui:
— Plataforma Anti-Incineradora de Cercs (@PCercs) January 25, 2020
La Plataforma està molt viva, segueix endavant amb la força de la gent i la informació. No us quedeu enrere, avui hem sumat però encara podem ser molts més! Us necessitem a tots i a totes!! #airenetcercs#berguedásostenible#niaquínienllocpic.twitter.com/Q2jkACORfd
Els promotors del projecte preveuen cremar anualment 332.000 tones de residus provinents d'arreu de Catalunya.
Públic durant la jornada sobre incineradores i residus al Pavelló de Suècia. Foto: Pilar Màrquez Ambròs