17
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
15:25h
L'Audiència de Barcelona jutjarà els dies 21, 22, 23, i 24 de gener un total de cinc processats per la presumpta estafa a Banca March a través de tres empreses berguedanes. Entre els processats hi ha l'exalcalde de Montmajor, Miquel Boixadera. Segons l'escrit de fiscalia al que ha pogut tenir accés NacióBerguedà, J. C. C., J, F. S., F. J. M., M. B. V. i M. B. V. P. serien responsables civils subsidiaris i estan acusats d'un delicte de falsedat en document públic mercantil i un delicte continuat d'estafa. Els fets haurien passat entre 1998 i 2001. El fiscal considera que coneixien els fets o bé actuaven en nom de les empreses Forbosa S.A., Hormigones Bergadan S.A. i Niceria S. L. El ministeri fiscal i l'acusació particular els demanen 4 anys i 9 mesos de presó, una multa de 9.450 euros per a cadascun i una indemnització al banc de 481.311,83 euros, la quantitat que presumptament es va estafar.
El sistema que feien servir els acusats, d'acord amb el que diu el ministeri públic, consistia a demanar diners a Banca March a través d'un endós (l'empresa presenta al banc la certificació d'una obra feta a una administració i no cobrada i l'entitat d'estalvis ho paga i ho cobra directament de qui ha fet l'encàrrec). Els processats remetien una factura falsa a l'entitat bancària perquè el banc els concedís els diners que, després, suposadament podria cobrar de l'Ajuntament. Però quan el banc acudia a l'ajuntament per cobrar, l'administració pública ja havia pagat a l'empresa per la feina feta. Aquesta havia presentat la factura verdadera o, fins i tot, l'obra l'havia acabat fent una altra empresa.
La fiscalia manté, a l'escrit, que els acusats van subscriure's a diverses pòlisses de crèdit "fent-se valer de les empreses Niceria, Hormigones Bergadán i Forbosa", amb la intenció "d'enriquir-se de forma il·lícita". Així, van contractar dues pòlisses de crèdit de 150.000 euros (llavors, 25 milions de pessetes), una a nom d'Hormigones Bergadan el 27 d'octubre del 1998 i l'altra a nom de Niceria el 19 d'octubre del 1999.
Durant aquest període, Banca March va finançar diverses certificacions d'obra i factures a través d'endosos. Entre els casos investigats hi ha la pavimentació del camí de Montclar a Montmajor, les obres de millora de dos camins del Consell Comarcal del Solsonès, un contracte de l'Ajuntament de Solsona per pavimentar els carrers el 1999, els aparcaments del parc de neu de Saldes i les obres d'abastament i distribució d'aigua a Coforb 1a fase, adjudicades per l'Ajuntament de Capolat.
La manera d'operar, sempre segons la fiscalia, era similar cada vegada. Per exemple, en el cas del camí de Montclar a Montmajor, l'Ajuntament va adjudicar l'obra a Niceria per un import d'uns 40 milions de pessetes (uns 240.600 euros). El document de fiscalia assegura que els acusats van demanar dues pòlisses a Banca March per un import de 9,3 milions de pessetes (uns 56.380 euros) i 17,7 milions de pessetes (uns 106.960 euros). Més tard, van utilitzar dos models en blanc de l'informe d'intervenció que es van falsejar "amb signatures fictícies" de l'alcalde, l'interventor i el secretari municipi i hi van fer constar - sense que això s'ajustés a la realitat - que les aportacions de Generalitat i Diputació s'ingressarien directament als comptes de Nicera a Banca March.
En els certificats d'obra, també s'hi va fer constar els números de compte de l'empresa a Banca March, una dada que no figurava en les còpies del consistori.
Quan la banca es va dirigir a l'Ajuntament de Montclar per cobrar, aquest no ho va abonar perquè ja estaven pagades. Niceria havia cobrat un dels imports a través de diversos talons en altres entitats bancàries, mentre que el pagament de la resta s'havia efectuat a una altra empresa que no està processada.
El sistema que feien servir els acusats, d'acord amb el que diu el ministeri públic, consistia a demanar diners a Banca March a través d'un endós (l'empresa presenta al banc la certificació d'una obra feta a una administració i no cobrada i l'entitat d'estalvis ho paga i ho cobra directament de qui ha fet l'encàrrec). Els processats remetien una factura falsa a l'entitat bancària perquè el banc els concedís els diners que, després, suposadament podria cobrar de l'Ajuntament. Però quan el banc acudia a l'ajuntament per cobrar, l'administració pública ja havia pagat a l'empresa per la feina feta. Aquesta havia presentat la factura verdadera o, fins i tot, l'obra l'havia acabat fent una altra empresa.
La fiscalia manté, a l'escrit, que els acusats van subscriure's a diverses pòlisses de crèdit "fent-se valer de les empreses Niceria, Hormigones Bergadán i Forbosa", amb la intenció "d'enriquir-se de forma il·lícita". Així, van contractar dues pòlisses de crèdit de 150.000 euros (llavors, 25 milions de pessetes), una a nom d'Hormigones Bergadan el 27 d'octubre del 1998 i l'altra a nom de Niceria el 19 d'octubre del 1999.
Durant aquest període, Banca March va finançar diverses certificacions d'obra i factures a través d'endosos. Entre els casos investigats hi ha la pavimentació del camí de Montclar a Montmajor, les obres de millora de dos camins del Consell Comarcal del Solsonès, un contracte de l'Ajuntament de Solsona per pavimentar els carrers el 1999, els aparcaments del parc de neu de Saldes i les obres d'abastament i distribució d'aigua a Coforb 1a fase, adjudicades per l'Ajuntament de Capolat.
La manera d'operar, sempre segons la fiscalia, era similar cada vegada. Per exemple, en el cas del camí de Montclar a Montmajor, l'Ajuntament va adjudicar l'obra a Niceria per un import d'uns 40 milions de pessetes (uns 240.600 euros). El document de fiscalia assegura que els acusats van demanar dues pòlisses a Banca March per un import de 9,3 milions de pessetes (uns 56.380 euros) i 17,7 milions de pessetes (uns 106.960 euros). Més tard, van utilitzar dos models en blanc de l'informe d'intervenció que es van falsejar "amb signatures fictícies" de l'alcalde, l'interventor i el secretari municipi i hi van fer constar - sense que això s'ajustés a la realitat - que les aportacions de Generalitat i Diputació s'ingressarien directament als comptes de Nicera a Banca March.
En els certificats d'obra, també s'hi va fer constar els números de compte de l'empresa a Banca March, una dada que no figurava en les còpies del consistori.
Quan la banca es va dirigir a l'Ajuntament de Montclar per cobrar, aquest no ho va abonar perquè ja estaven pagades. Niceria havia cobrat un dels imports a través de diversos talons en altres entitats bancàries, mentre que el pagament de la resta s'havia efectuat a una altra empresa que no està processada.