La Majestat romànica de la Pobla de Lillet torna restaurada a casa

La Majestat de la Pobla de Lillet, el Sant Crist del segle XII que fins el passat estiu presidia l'Església Parroquial del municipi, ha pogut ser retornada als fidels del poble després d'haver estat sotmesa a un detallat procés de de restauració. Durant mesos, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, situat a Sant Cugat del Vallès, va centrar els seus esforços en restaurar aquesta peça de museu malmesa pel temps i els corcs que, a més, és considerada una de les joies romàniques de Catalunya amb més valor històric. 

Segons han explicat a NacióBerguedà fonts de la Comissió de Patrimoni del Bisbat de Solsona, la talla romànica de fusta de pi va requerir un minuciós tractament de neteja i de desinfecció, motiu pel qual va estar durant tot un mes dins d'una cambra d'anòpsia, on es van matar els xilòfags. D'altra banda, també es va realitzar un anàlisi dels materials i es van fixar les capes pictòriques. En aquest sentit, es va detectar que la Majestat incloïa algunes repintades posteriors possiblement fetes durant la Guerra Civil, unes alteracions que es van netejar, fins que es va aconseguir treure a la llum part del color original: “Ara es pot veure amb el color fosc de fusta que tenia, tot i que la pintura original pràcticament no hi és”. 

 El Sant Crist, format de cos per un sol tronc de fusta d'1,54 metres d'alçada i 1,31 d'amplada és una talla gairebé “única” a Catalunya, han volgut remarcar des del Bisbat. De fet, la majoria de peces similars es troben en museus i “en queden molt poques”. Per això, han destacat la importància de mantenir-la en un estat òptim i que, aproximadament cada any, es pugui anar realitzant un control sobre la seva imatge perquè no torni a patir cap atac de corcs. 

En els seus orígens, la Majestat es trobava al Monestir de Santa Maria de Lillet, tot i que durant la Guerra Civil va haver de ser traslladada a la Cova de Sant Ignasi de Manresa, on la Generalitat la va recollir per tal de preservar-la, així com va fer amb d'altres imatges del patrimoni català. Més endavant, però, va tornar a la Pobla, on va presidir l'altar major de l'Església Parroquial, tot i que en poques ocasions s'havia analitzat el seu estat.