It's Only Rock'n'Roll

Una Banda Sonora: Drinking Songs

per Pep Saña , 30 de desembre de 2019 a les 15:45 |
No cal a dir que l’alcohol és perillós, potser l’addicció més perillosa de totes, i que s’hauria de consumir amb moderació, però les probabilitats de beure encara que no es vulgui, hi son.
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Beure alcohol no és gran i no és intel·ligent, però és popular i de vegades és divertit. Per descomptat, no hi ha res de glamour ni a ningú li agrada despertar-se amb la boca seca com una sabata o al costat d’un desconegut/da fent pudor de vòmit i una ressaca que et fa petar el cap com un timbal, però segurament qui més qui menys ha passat per aquesta situació, i contra qualsevol dubte raonable hi tornarà a passar. Al cap i a la fi, el Rock’n’Roll i el “drinking” van molt de la mà, tant que fins i tot el Jack Daniels amb Coca Cola, ara oficialment se’n diu un Lemmy. Per ser sincers, cap gran història del Rock ha començat amb una amanida verda i un suc. 

No cal a dir que l’alcohol és perillós, potser l’addicció més perillosa de totes, i que s’hauria de consumir amb moderació, però les probabilitats de beure encara que no es vulgui, hi son. Afortunadament, el consum de begudes alcohòliques no és obligatori, però no deixa de ser una afició molt popular. Com totes les aficions, beure també té una banda sonora. Cançons de festa, cançons per aixecar  l’esperit i cançons per fer bullir la sang. Aquí n’hi ha unes quantes per assegurar-nos que la propera relació amb l’alcohol sigui tant positiva com gairebé segur que no ho serà la ressaca. En lloc d’això, aixequem UN got pel vell suc del diable i bevem de manera responsable. 


AC/DC - Have A Drink On Me

És gairebé irònic el fet que AC/DC traguessin segurament la cançó que més incita a beure de tota la seva carrera només cinc mesos després que el seu ex cantant, Bon Scott, morís ofegat pel seu propi vòmit per una borratxera, la causa oficial de la mort és una intoxicació per alcohol. Tot i la tragèdia, molt al contrari d’actuar com a element dissuasiu, corre el rumor que la Royal Marines té un joc per beure basat en la cançó, les regles de les quals són bàsicament senzilles i comencen, com és d'esperar, amb el consum de whisky, ginebra i aiguardent. Després de jugar, s’ha d’intentar caminar en línia recta, això ja és molt més complicat.


AC/DC - Have A Drink On Me



Thin Lizzy - Whiskey In The Jar

Versionada per Metallica al seu àlbum Garage Inc (1998), també gravada per The Pogues i The Dubliners al 1990, és una cançó tradicional irlandesa que es va fer més popular per la versió de Thin Lizzy al 1972. Els orígens de la cançó són desconeguts, però narra la història d’un home que després d’haver robat a un funcionari del govern, va a casa d’una noia que es diu Molly, s’emborratxa i la noia el traeix avisant a la policia. Tenint en compte que ho explica des de la presó, es de suposar que estava emprenyat quan la va escriure.

Thin Lizzy - Whiskey In The Jar


Metallica - Whiskey In The Jar


ZZ Top - Beer Drinkers And Hellraisers

Malgrat el seu títol (bevedors de cervesa i amants de la gresca), és poc probable que es desperti res des dels inferns per escoltar aquest clàssic de ZZ Top, inclòs al disc,Tres Hombres (1973), ple de joies com Precious And Grace, Jesus Just Left Chicago i Hot, Blue And Righteous. El tema en qüestió, és una de les cançons més sorolloses, però segurament sona millor al porxo, assegut al balancí amb un pack de “birres” fredes per suportar el sufocant calor de Texas, cosa que concorda més amb el cover que va fer Motörhead de la cançó i, de fet, amb despertar els inferns.

ZZ Top - Beer Drinkers And Hellraisers


George Thorogood And The Destroyers - One Bourbon, One Scotch, One Beer
Juntament amb Bad To The Bone i I Drink Alone, son amb les que probablement s’han fet mes tragos de Bourbon, però la veritat és que pràcticament tot el que grava George Thorogood sona com si es tractés de beure sense parar, de fet, moltes ho són, però aquesta obra mestra, escrita al 1953 per un tio anomenat Rudy Toombs i versionada per Thorogood al 1977, et fa ballar com el padrí borratxo del nuvi en un casament. 

George Thorogood And The Destroyers - One Bourbon, One Scotch, One Beer


George Thorogood And The Destroyers - Bad To The Bone


George Thorogood And The Destroyers - I Drink Alone


Judas Priest - Livin’ After Midnight

Els riffs de guitarra sonen com una moto serra o com l’acceleració d’una Harley, un dels himnes “outlaws” favorits del Heavy Metal. Pura bufetada amb la mà oberta a la cara, pels de punta i aliment per l'esperit. Adrenalina pura en aquest clàssic immortal.

Judas Priest - Livin’ After Midnight


Ozzy Osbourne - Crazy Train
En realitat, no hi ha una cançó del Ozzy Osbourne en la que no et convidi a fotre un trago i que es revelin els inferns, incloses les escrites específicament com advertència contra l’alçament dels inferns i mamar com un cosac. Aquesta és una d’elles, i es que no es cosa fàcil aconseguir el títol de “El Princep De Les Tenebres”.

Ozzy Osbourne - Crazy Train


KISS - Rock And Roll All Nite

Al capdavall, aquest és l'himne nacional del Rock’n'Roll, i per tant, s'ha d'incloure en qualsevol llista de cançons sobre el beure i/o sortir de l'infern. Paul Stanley, dirigint-se al fet de que la majoria de gent assumeix que anar de festa inclou certa quantitat de consum d’alcohol diu, “M’encanta beure una copa de bon vi i m’encanta una mica d’alcohol de tant en tant. Quan vaig escriure aquesta cançó, tot i que pugui sonar ingenu, en realitat es tractava de celebrar, i no de drogar-se, col·locar-se o quelcom així. Era, vull fer Rock’n’Roll tota la nit i festa cada dia. Vull passar una bona estona i aprofitar la vida al màxim. Aquest ha estat sempre, tant el meu punt de vista com el de KISS, celebrar la vida i aprofitar-la al màxim, perquè fins on conec, no tenim una segona oportunitat. Aquesta és la part que ens toca del pastís, així que aprofita la vida al màxim”. Sí, també va ser escrita per Gene Simmons, un tio que mai ha begut ni una gota a la seva vida, però que escup foc i sang. 

KISS - Rock And Roll All Nite


Guns N' Roses - Nightrain

De l’àlbum de debut de Guns N’ Roses, Appetite For Destruction (1987), indispensable en qualsevol discografia i ple de cançons que ja formen part de la historia, hi ha aquest Nightrain. Un dels temes més populars entre els fans, va sorgir i el van titular així per una de les marques de vi més barates i de més alta graduació dels Estats Units, Izzy Stradlin i Slash se’l bevien a litres.

Guns N' Roses - Nightrain


Billy Idol - Mony Mony

Originalment gravat per Tommy James i The Shondells al 1968, Billy Idol va convertir el tema d’aquesta innocent banda de R&B en una festa carregada d’obscenitat al sexe i a l’alcohol que continua sent protagonista en el seu setlist en directe. Cantant amb el públic, "Ei, fill de puta, emborratxa't, folla!" (Hey motherfucker, get drunk, get fucked!).

Billy Idol - Mony Mony


Mötley Crüe - Kickstart My Heart

Si alguna de les històries de la pel·lícula de Mötley Crüe, The Dirt, puguin semblar  exagerades, es queda fins i tot a mitges. La veritat és una autentica historia de terror segons explica el baixista i fundador  Nikki Sixx al llibre biogràfic, The Heroin Diaries. Mötley Crüe eren sinònim de festa desenfrenada, sexe, litres d’alcohol i còctels de drogues fins que en plena gira de l'àlbum Girls, Girls, Girls (1987), el baixista Nikki Sixx va tenir una sobredosi d'heroïna i el van donar per mort durant uns minuts, reviuria per una injecció d'adrenalina al cor. 

Mötley Crüe - Kickstart My Heart


Aerosmith - The Other Side

Steven Tyler explica a les seves memòries que, “Quan estava casat solia pensar en mi mateix en tercera persona. Li deia a la meva dona, bé, la veritat és que no puc creure que estiguis casada amb aquell tio d’una banda de Rock. Ja saps, com vas poder fer una cosa així?”. Tyler va estar casat amb Cyrinda Foxe entre 1978 i 1987, i amb Teresa Barrick de 1988 a 2006. “Pensar en rehabilitar-me va ser la decisió més complicada de la meva vida. T’imagines deixar de tocar amb la teva banda, deixar l’alcohol i les drogues i anar a un puto centre de rehabilitació?. Sempre he pres més riscos que decisions”. “No me’n havia adonat mai de quant estimo a Aerosmith, però ens hem mantingut units. Per què?, aquesta és la pregunta. Jo volia que el món sabés que, sí, m'he barallat amb Joe Perry, però quan ens reunim, fem cançons que han alimentat a generacions, Walk This Way (1975), Sweet Emotion (1975), Dream On (1973), Jaded (2001). Aquí hi ha màgia”. D’aquí el sobrenom de Toxic Twins (bessons tòxics) de Steven Tyler i Joe Perry. Ni barrils d'alcohol ni tones de cocaïna han pogut trencar la veu del Steven Tyler.

Aerosmith - The Other Side


Van Halen - Panama

Estem d’acord que aquesta cançó no tracta realment del “drinking”, tracta sobre un cotxe. Segons David Lee Roth va ser perquè els crítics l’acusaven d'escriure només d’anar de festa i de sexe, però es va adonar que encara no havia escrit cap cançó sobre els cotxes. Roth va explicar el significat darrere del tema Panama, tot i que a la cançó hi ha algunes lletres suggerents, tracta d'un cotxe que Roth va veure en una carrera a Las Vegas, i el seu nom era, Panama Express, d'aquí el títol de la cançó. Però el tema té alguna cosa que incita, algunes cançons simplement fomenten l’abús  imprudent i aquesta és una d’elles. Panamà, podríem dir que desafia la sobrietat.

Van Halen - Panama


Alice Cooper - Poison

Moltes de les cançons de Alice Cooper es poden interpretar de diferents maneres, Poison (Verí) no és una excepció. La interpretació més comuna i més òbvia és que parla sobre una dona que el maltracta, però tot i això no es pot resistir als seus encants. La lletra deixa entreveure com fins i tot hi ha cert component masoquista, "Et vull fer mal només per sentir-te cridar el meu nom". Una altra manera d'interpretar la lletra és que parla sobre l'alcoholisme de Alice Cooper, qui va assegurar que aquell any (1989) ja estava rehabilitat. Una de les frases de la cançó que pot donar peu a aquesta interpretació és, "Vull provar-te però els teus llavis són verinosos". Alice Cooper es netejaria de la seva addicció a l’alcohol i escriuria àlbums sencers sobre rehabilitació. Després va començar a jugar a golf, però quan era jove i dolent i bevia litres d’alcohol cada dia, va escriure grans odes a la beguda.

Alice Cooper - Poison


Def Leppard – High N’ Dry (Saturday Night)

Al 1981, abans de descobrir l’estrellat amb Pyromania (1983) i Hysteria (1987), uns joveníssims i encara entusiastes Def Leppard els hi encantava terroritzar a les dames i beure whisky, tal com il·lustra la lletra de la cançó, "Tinc el meu whisky, tinc el meu vi, tinc la meva noia, i aquesta vegada, les llums s'apaguen!". El “dinking” és increïble, no?. Als Estats Units va estar censurada per incitar a la beguda i la fornicació. 

Def Leppard – High N’ Dry (Saturday Night)


Bruce Springsteen – American Land

Molts anys de treballar dur acabarien donant els seus fruits. En part, perquè es va prendre aquesta feina molt en serio, "Res de drogues, alcohol, noies...noies sí, però només si no interferien amb la música". El “Boss” va destapar els seus dimonis al llibre autobiogràfic titulat com un dels seus discos més famosos, Born To Run. Confessa per primera vegada que des de fa anys pateix una forta depressió que tracta amb pastilles, amb el suport de la seva dona, Patti Scialfa, i amb la seva entrega, que es materialitza en concerts d’hores. "Fujo, dissimulo, esquivo, desapareix-ho, torno, rarament demano perdó, i mentrestant Patti defensa el Fort mentre jo intento incendiar-lo", explica Bruce  Springsteen sobre unes crisis que, tot i el tractament, es repeteixen assíduament. American Land no és una cançó que parli d’alcohol ni de cap altre addicció, però és una cançó que supura olor de taverna irlandesa, a whisky i cervesa negra, però  sobretot a festa.

Bruce Springsteen - American Land


The Rolling Stones - Sympathy For The Devil

Els excessos del Rock And Roll no són cap secret pels seguidors d'aquest gènere. I un dels símbols del que promet aquest món és Keith Richards, que ara té 76 anys i va decidir allunyar-se del consum de substàncies nocives com l'alcohol i les drogues. Richards explica que ara limita l'alcohol a una copa de vi o cervesa per sopar. "Bé, a veure, sóc Keith Richards. Tampoc vaig pel mon dient, no bec. Bec copes de vi o cerveses per dinar o sopar. Ja em va passar abans amb les drogues, com l'heroïna. El que vull dir és que ja no esmorzo amb heroïna o alcohol. L'experiment s'ha acabat". Encara que també va admetre que mai a la seva vida ha pogut deixar alguna cosa del tot. El mateix Mick Jagger deia que les drogues havien desbancat al sexe en el seu personal “Drogues, Sexe i Rock And Roll”. Els Rolling Stones van ser més de drogues dures com l'heroïna, a les seves cançons com, Sister Morphine, expliquen el patiment d'un addicte a les drogues, també a Brown Sugar, on aquest sucre marró és una excel·lent heroïna. Una de les millors cançons de “Ses Satàniques Majestats”, Sympathy For The Devil, s'ha convertit en un himne d'invocació al diable de tota classe de vicis.

The Rolling Stones - Sympathy For The Devil


The Beatles - Helter Skelter

Aquest tema, inclòs al The White Album (1968), va causar gran controvèrsia. En la història del Rock, aquesta cançó és la peça clau que va influir en el desenvolupament del Hard Rock i el Heavy Metal, gràcies a l'estil agressiu que posseeix. La traducció més adequada pel títol seria descontrol o desordre, en primera instància, la cançó parla de gaudir els moments i de passar-ho bé, però algú va creure i va interpretar un altre significat menys divertit i aterrador. Al llarg dels anys Helter Skelter ha estat motiu de moltes discussions i tema de gran misteri, tant pels amants dels Beatles com per la gent involucrada a estudiar i desentranyar tots els esdeveniments relacionats amb Charles Manson i la seva secta.

The Beatles - Helter Skelter


Dr. Feelgood - Milk And Alcohol

El nom de Dr. Feelgood és una clara al·lusió a certes substàncies que atorguen un tipus de felicitat física i espiritual molt discutida. Per això, s'utilitzava en argot dels barris baixos britànics el terme “Dr. Feelgood” per referir-se a metges que receptaven amb facilitat amfetamines o heroïna. Dr. Feelgood és una de les bandes que per la seva intensa i particular forma de tocar, es va convertir en el prototip de banda en directe. El seu catàleg musical en directe és quan ha lluït la seva expressió més autèntica, en un Club a petar, i embolicats de fum i vapors de Jack Daniels. De fet són la banda més important del fenomen britànic (mal anomenat) Pub Rock, que va viure el seu màxim esplendor als 70 a la perifèria de Londres. 

Dr. Feelgood - Down At The Doctors


Dr. Feelgood - Milk And Alcohol


Lynyrd Skynyrd - Whiskey Rock A Roller

Melenes, barrets i passió, infinita passió per la música i la vida a la carretera, barrejats amb litres del millor Bourbon i aquest sentiment d'orgull, de pertànyer a una comunitat, a una terra a la que ningú ofendrà, tingues-ho per segur amic. Com deia Tom Waits, “Tinc una casa amb porxo, una escopeta i una vida pacífica. Però si la teva pilota es cola al meu jardí pensa-t’ho dues vegades abans d'entrar a recollir-la sense el meu permís”. Neil Young va tenir ocasió de comprovar-ho quan li va donar per ficar-se amb les terres del Sud, la contundent resposta va ser la cançó, Sweet Home Alabama.

La cançó, Whiskey Rock A Roller, es tracta de tota una declaració de principis, i condensa en poques paraules l’esperit de la banda. Al 1975, Lynyrd Skynyrd es va embarcar en una tortuosa gira, una excursió esgotadora de tres mesos durant la que el consum d’alcohol i drogues dels membres de la banda s’accelerava. “Lord don't take my whiskey, rock and roll. Take me down to Memphis town”, (Senyor, no t'emportis el meu whisky, rock and roll. Porta'm a la ciutat de Memphis). 

Lynyrd Skynyrd - Whiskey Rock A Roller


Motörhead – Killed By Death

Una de les més grans i representatives figures del Rock’n’ Roll, que no només va ajudar a re definir-lo sinó que va ser la seva representació vivent més fidel, Lemmy Kilmister, moria el 28 de desembre de 2015, només quatre dies després del seu 71 aniversari. Killed By Death és potser la cançó més premonitòria del cantant. Després de més de 40 anys de carrera, ni les drogues ni l'alcohol van poder amb ell. Quan va morir, Lemmy patia de diferents afeccions cardíaques i càncer de pròstata, tant sols uns dies abans de morir se li va comunicar que el càncer s'havia estès pel cos. Però mentre alguns artistes paren per esgotament, tot i patir totes aquestes afeccions, Lemmy Kilmister va fer el seu últim concert amb Motörhead 17 dies abans de morir.

Motörhead – Killed By Death


Bob Dylan - Changing Of The Guards

Desprès del seu divorci l'any 1977 i una gira esgotadora arreu del món, Dylan havia tingut una activitat frenètica amb la que intentava fugir del seu fracàs matrimonial. Al 1978 publica l’àlbum, Street Legal, amb connotacions religioses que evidenciaven la proximitat del seu gir evangèlic, Dylan estava buscant alguna cosa que donés sentit a la seva vida. Abusava de l'alcohol i estava desorientat, alguns dels amics i músics de la seva banda s'havien fet cristians, després dels excessos dels anys seixanta i principis dels setanta, quan havien vist les seves vides arruïnades pels abusos de l'alcohol i les drogues, Dylan començava una profunda immersió en el cristianisme a principis de 1979. 

Bob Dylan - Changing Of The Guards


Rose Tattoo - Rock’n’Roll Is King

Si per alguna cosa ha destacat el Rock Australià, llevat d’algunes excepcions, és per la seva alta graduació, energia i actitud gamberra. Una banda de Boogie i Rock’n’ Roll de puresa extrema, sense additius, és Rose Tattoo, amb Angry Anderson al capdavant, ampolla en ma als seus Shows i demostrant una actitud envejable als seus 72 anys, és la banda idònia per animar una festa dels Hells Angels o qualsevol tuguri de gent de mal viure. De fet, si es fa un cop d'ull a les fotos de la banda, el que es veu són cinc tios de carn de presidi, tatuats fins a les celles amb ganes de gresca i amb pinta de delinqüents esperant un carregament de substancies il·legals.

Rose Tattoo - Rock’n’Roll Is King


Dropkick Murphys - Rose Tattoo

Allà on hi hagi un Pub irlandès ple de hooligans tatuats, que beuen cervesa mentre canten tots junts, segurament estarà sonant una cançó de Dropkick Murphys. Amb el seu Punk distorsionat barrejat amb música tradicional irlandesa, tot i que Irlanda queda lluny, però no les seves arrels. A aquesta estampa recorden les cançons de Dropkick Murphys, una banda dels barris d'immigrants irlandesos a South Boston. Dropkick Murphys són els tios més rústics d'aquesta ciutat. 

Dropkick Murphys - Rose Tattoo


The Who – Who are you? 

Una nit, després de beure molt, és a dir, complir amb el que era el seu dia a dia en aquells dies de 1978, Pete Townshend va coincidir amb els Sex Pistols, Paul Cook i Steve Jones, confonent-los amb l'altre Sex Pistol, Jhonny Rotten. Va acabar la nit inconscient a un portal, el va despertar un policia que passava per allà, “Qui ets tu?”, aquesta va ser la pregunta que li va fer Pete Townshend i que acabaria inspirant la cançó, Who Are You?, un Rock amb tocs progressius. Les companyies, sempre les males companyies tenen la culpa. Va acabar a comissaria, per cert.

The Who – Who are you? 


Oasis - Cigarettes And Alcohol  

“All You Need Is Love”, cantaven els Beatles, i els seus autoproclamats hereus aquí es mostraven una mica més pragmàtics, “All I Need Are Cigarettes And Alcohol”, tot i que també esmenten la “White Line” (la ratlla). La banda mai va negar la influència dels Beatles, Rolling Stones i demés grups clàssics. Cigarettes And Alcohol (1994), bevia directament del tema, Get It On (Bang A Gong) (1971) de T. Rex, fins i tot el guitarra Noel Gallagher es vantava d'això, “Els nostres ídols van saquejar el Blues, ara ens toca a nosaltres saquejar als nostres ídols”.

Oasis - Cigarettes And Alcohol  


Ens trobem al mig de les festes nadalenques, així que fem-nos un favor, bevem de manera responsable i amb moderació. Bones Festes i un fantàstic i Rock Any Nou!.


 
 
Pep Saña Vaig néixer el mateix any que els Rolling Stones a Vilada, i ara ja n’he viscut més a Berga. Vaig créixer escoltant els Déus del rock dels 70’s (els peluts, com deia el meu pare) i aquell “microbi” encara és a la meva sang. Sóc mestre industrial tèxtil, tot i que vaig canviar la Fàbrica per la ja desapareguda botiga de discs i pel·lícules Born 12.

 

 

Participació