L'exposició antològica de Joan Ferrer es clou amb un concert de flamenc després de més de 5.500 visites

L’afluència de públic al llarg dels 3 mesos que ha durat la mostra ha superat totes les expectatives: més de 5.500 persones han passat per l’exposició, entre assistents a títol particular, visites en grup i grups  escolars —amb alumnes des dels 2 anys fins a Batxillerat.

La programació d’esdeveniments ha estat sostinguda, en línia amb la vocació de dinamització cultural reivindicada per l’artista i per l’associació Amics de Joan Ferrer, impulsora de la mostra. S’hi ha programat la visita immersiva 'Parli la llum', activitats d’sketching, concerts, tast de vins i la presentació d’un llibre de poesia i del volum de referència de l’artista, que va tenir una rèplica a Barcelona ara fa unes setmanes.

Els últims mesos, la vida ha tornat al convent de Sant Francesc de Berga gràcies a l'artista berguedà Joan Ferrer. Després de cinc anys tancat, les instal·lacions han obert portes amb una mostra que ha recollit les sis dècades de trajectòria artística de Ferrer. 

L'impacte de tota aquesta producció recollida en un sol espai ha transcendit la comarca, i ha visibilizat el conjunt d’una trajectòria pictòrica singular, caracteritzada per la utilització limitada dels colors i la recerca constant de les possibilitats expressives de les textures. 

Recuperar Sant Francesc 
Aquesta exposició que tancarà ara ha de suposar l'inici d'una nova etapa per l'equipament, que pretén esdevenir una sala d'exposicions i permetre a la ciutat suplir el dèficit existent.

La regidora de Cultura, Roser Valverde, ha explicat que la intenció és contribuir a potenciar "l'activitat" en una zona degradada de la ciutat.

El convent de Sant Francesc de Berga data del segle XIV. Si un fet el caracteritza, però, és la seva versatilitat. A principis del XVIII, en greu estat de deteriorament, es va refer. Hi van viure els frares fins poc abans de les guerres carlines, quan el van abandonar i l'espai va esdevenir una presó. A principis del XX va ser ocupat de nou pels franciscans.

 

Des del 2014 el convent era buit. El 2016 els franciscans el van cedir a l'Ajuntament i aquest el va rehabilitar amb la col·laboració de l'obra social de La Caixa. Entre tots dos, han reconvertit la planta baixa en sala d'exposicions. 

 

La mostra, impulsada per Amics de Joan Ferrer, ha posat el llistó "molt alt" de cara a les properes, segons Valverde. "La voluntat és mantenir les exposicions, a Berga falten espais com aquest", reconeix l'edil, que alhora ressalta el punt estratègic de l'equipament i com pretén "generar activitat en un barri que s'està despoblant".

 

 

Ferrer ha estat mestre al Berguedà i al Solsonès. Ermínia Altarriba, membre de l'associació Amics de Joan Ferrer, en subratlla la seva manera d'ensenyar i com "ha fet escola". D'aquí, diu, que molts exalumnes, que formen l'entitat, s'hagi vist "obligats a fer-li un reconeixement a la seva obra".

 

Sota el nom de 'El tacte de la llum', l'exposició "vol explicar el conjunt de l'obra de Joan Ferrer i reivindicar-lo", segons Bernat Puigdollers, comissari de la mostra. I és que, Puigdollers apunta que, malgrat l'elevat nombre de pintures que ha arribat a fer "la seva obra s'ha quedat molt al Berguedà".

 

Bernat Puigdollers creu que el fet que Ferrer sigui tan desconegut fora de la comarca es deu al fet que, malgrat que ha viscut per la pintura, "té una vida professional paral·lela que li va impedir compaginar les dues disciplines". A més, afegeix, "mai ha volgut buscar el reconeixement sinó desenvolupar la seva obra".

 

Fins ara, mai s'havia pogut veure l'obra de Ferrer amb tanta profunditat. Va des dels seus inicis, als anys 60, fins a aquest 2019. Subdividia en sis àmbits temàtics, la mostra permet veure l'evolució del seu art amb uns inicis on predominaven els generes més tradicionals, com el retrat o el paisatge, fins a arribar a un llenguatge més propi i abstracte. El conjunt suposa una combinació entre contemporaneïtat i tradició.