Txarango, el país que volem

Txarango és el país que volem: persones emprenedores, capaces d'aixecar una empresa, amb esforç, constància i convicció, i portar-la a l'èxit; humils, però amb una creativitat, un talent i una sensibilitat extraordinaris i que marquen diferències; compromeses sense treva amb la vida i el moment, i que, evidentment, no deuen ser perfectes, però fan més feliços els altres.

Dit això, pot semblar que sóc un incondicional del grup que segueix la seva trajectòria des de fa temps, però en realitat no és així, ni molt menys. La veritat és que sabia que existien, obviament, però fa molt poc que vaig endinsar-me en el seu món, la seva música i la seva poesia. Aquest circ de cançons que no ha deixat de caminar des que es van donar a conèixer ara ja deu fer uns deu anys... i fins ara.

L'amistat i l'amor són com l'aire que infla un globus i li dona cos i forma, que no es veu ni es pot tocar, però que quan la perds o et deixa, et desinfles i et quedes en la més dolorosa de les flaccideses.

Txarango ha dit que desmunta la carpa, sí, i potser més d'un i més d'una ha sentit la buidor d'aquell globus que parlava, i és legítim, i és comprensible. I segur que als concerts de la gira que engegaran la propera primavera, i per als quals les entrades s'han esgotat en un tres i no res, les llàgrimes de comiat ens ofegaran la veu moltes vegades. Però hem de respirar. Respirar, omplir-nos el pit i cantar, extasiats pel privilegi de ser-hi i d'haver pogut ser part d'aquesta història, i perquè afortunadament tenim cor, tenim memòria i vivim en un món tecnològic que ens permetrà conservar per sempre i perpetuar el seu art i els seus missatges:

Tothom busca un trosset de terra i casa nostra és un tros de temps. Per això, hem de caminar, malgrat avui ens faci mal, i tant de bo sigui llarg el viatge, un tren a l'infinit i un vol sense tornada. Que mai no és tard per començar de nou, per atrapar els teus somnis. Perquè la vida regala una bicicleta a qui pedala i si vols viure el que somies, has de començar somiant.

Hem traficat mil somnis i una il·lusió: l'Esperança de què tan de bo que la sang fos germana i no l'arma dels impotents. Però no hem d'oblidar que a cada cop que ens aixequem del terra, vencem la por; que hem vist moure muntanyes amb cançons; quesom un riu, som una onada i, junts, som una tempesta huracanada; que qui sembra rebel·lia recull la llibertat, i que la llibertat és la nostra única bandera.

Y a volar, pero sin peros. Que trobis tot allò que busques, que et sigui lleu la direcció i vinguin plens de melodies els nous dies. Que tota la vida que deixes viu en mi, però tota la vida és ara, no t'adormis. Avui és demà i l'ahir sempre se'n va, però encara sento la teva mà.

Per sempre no hi ha res, i el tren del temps no frena... i aquest final que, per un moment, va semblar que em podia fer saltar pels aires la metàfora que m'ha inspirat aquestes línies, allò que em fa veure en aquests nois l'aspiració que hauria de tenir aquest poble que és el nostre, no només no acaba amb ella, sinó que la reforça. Perquè Txarango és el país que volem: persones emprenedores, creatives, compromeses, que fan més feliços els altres i que, a més a més, poden decidir i decideixen el seu futur.