A LA VORA DEL FOC

Mascles o masclistes?

per Xavier Gonzàlez-Costa , 4 de desembre de 2019 a les 12:35 |
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Diuen que els homes som tots iguals, que vivim de fantasies i d'explicar-les... però en secret, això sí, perquè si ho sabés la dona, s'emprenyaria molt i les conseqüències podrien ser irreparables (no sé si per infidels o per imbècils mentiders). Però també diuen que això ens és igual i el nostre gènere segueix insistint en unes il·lusions, irrealitzables la majoria de vegades, que amb un parell de cerveses i quatre rots ben fondos poden arribar a ser al·lucinacions.
 
El Santi, el comercial -cap cosa com a home, però simpaticot i descarat-, estava casat amb la Mireia de Comptabilitat, una noia molt amable, discreta i elegant que era l'amor platònic de molts i la fantasia onanista de tots. Però com acostuma a passar a la vida, la injustícia triomfa, el més cràpula se la va emportar i els demés es van quedar fent manualitats.
 
El Joan, l’informàtic, molt reservat ell, mai havia anat amb la resta de xicots de l'oficina a fer el vermut els divendres al migdia, després de plegar, tot i que treballava a l'empresa feia ja una colla d'anys, i el primer dia que hi va anar, el Santi el va mortificar. Primer, amb una relació minuciosa i detallada de totes les seves experiències extramatrimonials i, després, amb un tercer grau sobre les d'ell, pobre Joan, que amb estoïcisme i poques paraules, va negar reiteradament, malgrat les mofes de tots els altres.
 
Reservat com era, va aguantar el xàfec amb resignació, i quan li va explicar aquella tarda a la Mireia, de tant riure, ella va caure del llit.
 
I és que els aforismes enganyen i els homes no som tots iguals, afortunadament. O, com diu una dona sàvia, només som iguals en el més dolent.
 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.

 

 

Participació