Berga reconeix la tasca patumaire d'Angelina Vilella i Josep Collado

La Sala Casino de Berga s'ha omplert per homenatjar els patumaires Angelina Vilella i Josep Collado coincidint amb el 14è aniversari de la proclamació de la Patum com a Obra Mestra del Patrimoni oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L'acte ha projectat una entrevista de cadascun dels homenatjats, on Vilella i Collado han explicat les seves vivències i records més personals sobre la Patum, i ha comptat amb l'actuació musical de l'entitat vocal berguedana Da Capo.

Angelina Vilella va portar a terme les tasques de restauració de la comparseria de La Patum durant quinze anys (1987-2003) i, en l'entrevista, ha explicat les dificultats que comportava la restauració de les peces patumaires o l'escàs paper de la dona en la festa. La petició perquè restaurés les figures li va fer el regidor de Patum d'aleshores, Andreu Escobet. "Vaig tenir vuit mesos la Guita Grossa al damunt de la taula del menjador de casa, hi havia peces de les figures que estaven molt malmeses", ha relatat Angelina Vilella. Vilella ha exposat les condicions difícils en les quals es treballava llavors per posar a punt les comparses "uns deu dies abans de Corpus", als baixos de l'Ajuntament i amb molt poca llum. 
 
Josep Collado va formar part de la comparsa dels Gegants i l’Àliga durant dos anys i el 1952 es va convertir en el cap de colla de l’Àliga, després que ambdues comparses decidissin separar-se. Collado va ser ballador de l'Àliga durant 25 anys i, en el vídeo, ha recordat l'època en què sorprenentment no resultava gens fàcil trobar persones per "fer Patum". També ha parlat d'alguns moments durant els quals la festa va celebrar-se fora de la ciutat.

Anit a la sala Casino hi havia diverses persones que havien après a ballar l'Àliga amb ell. "No trobàvem gent per ballar l'Àliga, havíem arribat a ser només dos, moltes vegades l'Àliga havia ballat amb un sol acompanyant, això ara és impensable", ha apuntat Josep Collado.

També ha recordat que, una vegada, van estar a punt de no ballar l'Àliga, perquè l'Ajuntament no els volia pagar una assegurança. "Ara crec que es continua pagant, però llavors si et feies mal, no tenies aquesta assegurança. Vam reclamar-la i no van acceptar pagar-la fins que faltaven molt pocs dies, els vam dir que si no ho feien, no ballaríem", ha relatat. De la Patum d'ara, Collado ha destacat que s'ha millorat la tècnica dels balls i la traça amb què els guitaires gairebé fan volar les guites per sobre els caps de milers de patumaires. En canvi, ha lamentat que a vegades gairebé no es pugui fer rotllana. 

La regidora de Patum, Roser Valverde, ha celebrat l'oportunitat de recordar que hi ha moltes maneres de viure i estimar la Patum, perquè la festa "és un aiguabarreig d'emocions compartides" que "va molt més enllà de cinc dies de moviment frenètic i de bogeria col·lectiva". Al final de l'acte, ambdós homenatjats han dirigit unes breus paraules d'agraïment al públic i han rebut un obsequi. 
 
Les entrevistes de "Vides de Patum", enregistrades per Produccions MC, formen part d'un projecte que recull el testimoni en format d'entrevista de diverses persones que han estat vinculades a la festa.

Des de 2016, la iniciativa ha homenatjat Adelina i Rosa Maria Camprubí, perruqueres de la comparseria; Jordi Camps, artesà de la fusta que va portar a terme la restauració de la comparseria; Gregori Capdevila Mixu, cap de colla de la Guita Grossa durant diversos anys; Josep Carreras, regidor de Cultura del primer govern democràtic de l'Ajuntament de Berga després del franquisme; Isabel Cardona, membre del grup de dones que va realitzar un salt de Maces íntegrament femení i en secret l'any 1960 i Josep Freixa Nyaco,vestidor de Plens durant cinquanta anys.