22
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
18:53h
Les colònies industrials del Berguedà han reobert el debat sobre el present i el futur del seu patrimoni arquitectònic i cultural i també sobre la necessitat de mantenir al centre de tot plegat el seu capital humà. La setena edició de les Jornades de les Colònies Industrials, organitzada pel Consell Comarcal del Berguedà, l'Agència de Desenvolupament del Berguedà i el Museu de la Colònia Vidal, s'ha posat en marxa aquest matí fent un exercici de debat i reflexió sobre els reptes que cal emprendre per treure definitivament de l'ostracisme aquests antics nuclis industrials.
Les jornades han seguit l'actual línia de treball del Consell Comarcal del Berguedà, que fa uns 10 mesos que treballa amb un mapa estratègic de les colònies industrials per a la seva dinamització, i que aquest mandat ha estrenat la nova conselleria de Colònies industrials.
Un dels moments més esperats del matí ha estat taula-debat, en la qual han participat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba; el membre de l'Associació de la Gent Gran de l'Ametlla de Merola, Agustí Serra; la membre de la junta de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), Rosa Prat; la tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Salt i implicada en la Factorial Coma Cros, Sandra Casas; i l'arquitecte i director del projecte de Masoveria Urbana de Manresa, Alfons Sort. Tots cinc han posat sobre la taula les fortaleses i debilitats que ha d'enfrontar el territori a l'hora de recuperar el patrimoni industrial i la necessitat de fer-hi front comú entre agents públics i privats, i sobretot tenint en compte les associacions de veïns i entitats culturals que a hores d'ara són el cor que encara batega dins d'unes colònies industrials que necessiten un impuls.
La moderació ha anat a càrrec del tècnic Carles Vico, que ha fet èmfasi en què "no n'hi ha prou" que treballin en el mapa estratègic de les colònies un grup de tècnics multidisciplinar, com fins ara, sinó que és "indispensable" que s'hi impliquin agents polítics, agents socials, associacions de veïns, joves, investigadors i persones del món de la universitat i la innovació, propietaris privats i agents culturals. El tècnic també ha defensat que tot el que es planteja ha de ser "amb les persones al centre".
Vico ha dit que hi ha el compromís de set ajuntaments berguedans - els sis de les colònies tèxtils (Puig-reig, Gironella, Casserres, Berga, Avià i Olvan) i Cercs com a municipi de les colònies mineres - per "treballar plegats amb el consell comarcal i l'equip tècnic que ha realitzat el mapa estratègic" per encaminar-se cap al futur.
Els veïns demanen més serveis
Les jornades han seguit l'actual línia de treball del Consell Comarcal del Berguedà, que fa uns 10 mesos que treballa amb un mapa estratègic de les colònies industrials per a la seva dinamització, i que aquest mandat ha estrenat la nova conselleria de Colònies industrials.
Un dels moments més esperats del matí ha estat taula-debat, en la qual han participat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba; el membre de l'Associació de la Gent Gran de l'Ametlla de Merola, Agustí Serra; la membre de la junta de l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), Rosa Prat; la tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Salt i implicada en la Factorial Coma Cros, Sandra Casas; i l'arquitecte i director del projecte de Masoveria Urbana de Manresa, Alfons Sort. Tots cinc han posat sobre la taula les fortaleses i debilitats que ha d'enfrontar el territori a l'hora de recuperar el patrimoni industrial i la necessitat de fer-hi front comú entre agents públics i privats, i sobretot tenint en compte les associacions de veïns i entitats culturals que a hores d'ara són el cor que encara batega dins d'unes colònies industrials que necessiten un impuls.
Agustí Serra (al centre) durant la seva intervenció en la taula-debat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
La moderació ha anat a càrrec del tècnic Carles Vico, que ha fet èmfasi en què "no n'hi ha prou" que treballin en el mapa estratègic de les colònies un grup de tècnics multidisciplinar, com fins ara, sinó que és "indispensable" que s'hi impliquin agents polítics, agents socials, associacions de veïns, joves, investigadors i persones del món de la universitat i la innovació, propietaris privats i agents culturals. El tècnic també ha defensat que tot el que es planteja ha de ser "amb les persones al centre".
Vico ha dit que hi ha el compromís de set ajuntaments berguedans - els sis de les colònies tèxtils (Puig-reig, Gironella, Casserres, Berga, Avià i Olvan) i Cercs com a municipi de les colònies mineres - per "treballar plegats amb el consell comarcal i l'equip tècnic que ha realitzat el mapa estratègic" per encaminar-se cap al futur.
Els veïns demanen més serveis
El moderador ha trencat el gel amb una pregunta poc freqüent, que ha llençat a l'alcalde Josep Maria Altarriba només començar. Li ha preguntat què ofereixen actualment les colònies industrials al nucli de Puig-reig?. "Riquesa cultura, diversitat i diferents maneres de veure les coses, nous punts de vista, un patrimoni cultural i industrial que és inqüestionable", ha respost Altarriba.
.jpg)
L'alcalde de Puig-reig ha insistit en què per plantejar el futur "cal ser molt conscients d'on venim", per tal de saber cap a on encaminar el futur. "Per les raons que siguin les empreses van fer fallida, i no vam ser capaços de reivindicar aquests espais, de l'únic que ens vam preocupar va ser de vendre actius, per això ens vam trobar en una situació de davallada que és la situació en la qual ens trobem", ha explicat Altarriba.
Agustí Serra, de l'Associació de Gent Gran de l'Ametlla de Merola, ha volgut posar al centre del debat les persones que viuen a les colònies i ha proposat que els municipis acostin els serveis per a la gent gran a les colònies. A l'Ametlla de Merola, per exemple, més d'un 50% dels veïns superen els 65 anys. "Hi ha una sèrie de serveis que hauríem de tenir", ha recordat. "A les colònies invertim en les parets, però no pensem en les persones", s'ha queixat Serra. Agustí Serra ha defensat l'empenta cultural de l'Ametlla amb els Pastorets al centre, i ha demanat a l'administració pública recursos perquè aquesta sigui patrimoni cultural de tots els puig-reigencs.
La propietat privada, un factor clau
L'activitat i l'estat de les diferents colònies industrials al Berguedà és, de fet, desigual, tal com s'ha evidenciat en les jornades. Mentre que a Cal Vidal, a l'Ametlla de Merola o a Viladomiu Nou s'hi generen activitats culturals des de fa temps, altres nuclis com Cal Riera, no. En aquest sentit, un dels punts claus, a l'hora d'activar les colònies, és tenir en compte que la major part de la propietat encara és privada. Per tant, cal fer partícips als propietaris de la necessitat d'un canvi de rumb.
Segons Rosa Prat de l'ACEB, els propietaris "hi tenen molt a dir". Prat ha defensat que cal una aposta per millorar el parc d'habitatge i atraure-hi noves empreses, i ha emfatitzat sobre la importància de tenir en compte el sector privat en qualsevol pla de futur. "Cal definir una estratègia comuna", ha valorat.
A Puig-reig, només hi ha una colònia industrial on la majoria d'edificis són públics, Cal Pons, que el consistori va comprar en el seu moment i que actualment és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Aquesta circumstància té factors positius però també limita els àmbits d'actuació, ha admès Josep Maria Altarriba durant les jornades.
Alfons Sort i Sandra Casas han explicat, respectivament, les experiències en el projecte de Masoveria Urbana de Manresa i la factoria cultural Coma Cros de Salt per "construir comunitat" en aquests indrets i aconseguir "un canvi de mentalitat". Per Alfons sort, "és bo que els propietaris apareguin quan ja hi ha plantejaments sobre la taula".
Sandra Casas ha detallat que a Salt, amb una sòlida història industrial, s'ha aprofitat la proximitat de les universitats per donar opcions d'habitatge als estudiants. "No paguen gairebé res de lloguer a canvi de treballs pel municipi", ha apuntat Casas.
En el marc de les jornades, s'ha exposat, a més a més, amb detall l'exemple de Derwent Valley Mills, una antiga colònia industrial anglesa que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, un model d'èxit que diversos polítics de la comarca van visitar el passat desembre a Gran Bretanya. Hi han intervingut en anglès responsables del projecte com són Rebekah Howey, Simon Gill i David Knight. La sala ha comptat amb un servei de traducció simultània per conèixer la feina que s'ha fet per conservar i recuperar el llegat que van deixar les antigues fàbriques del cotó dels segles XVIII i XIX a la vall del riu Derwent, a Derbyshire. Un dels factors que han destacat a l'hora de tirar-hi endavant projectes ha estat la figura del voluntariat, amb un pes específic molt gran al Regne Unit.
Una de les diferències entre el present de les colònies berguedanes i aquest antic complex industrial anglès ha estat l'acció central de govern, ha considerat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba: "Allà van invertir 14,5 milions d'euros en un sol dels edificis", ha dit durant la taula-debat. "Això no ho tenim aquí, mai ningú s'ha fixat en aquest territori des d'un estat espanyol que no ens governa", ha apuntat.
El president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall, ha conclòs, en acabar el matí, que l'aposta comarcal és la de liderar un front comú pel futur de les colònies, traslladar aquest neguit a la Generalitat, a l'hora que mirem també cap a Europa, que és una cosa que ens està funcionant molt bé amb els ajuts FEDER per tal de disposar de recursos, no té sentit que cadascú vagi per la seva banda", ha assegurat.
Cap de setmana d'activitats
Després de dinar, les jornades continuen, entre altres, amb la conferència "El paper de la gent en el procés de canvi de les colònies del Berguedà" a càrrec d’Helena Vilà, tècnica de participació ciutadana del Consell Comarcal del Berguedà. També s'encetarà un procés participatiu perquè tothom exposi les seves idees. La jornada acabarà amb un sopar a peu dret i la música en viu de Gerard Marín i Nacho Romero. Dissabte i diumenge, es faran visites teatralitzades a les colònies i el Konvent de Cal Rosal acollirà l'espectacle "Fil", "un diàleg entre l’art i la barbàrie a través dels fils del capitalisme".
L'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
L'alcalde de Puig-reig ha insistit en què per plantejar el futur "cal ser molt conscients d'on venim", per tal de saber cap a on encaminar el futur. "Per les raons que siguin les empreses van fer fallida, i no vam ser capaços de reivindicar aquests espais, de l'únic que ens vam preocupar va ser de vendre actius, per això ens vam trobar en una situació de davallada que és la situació en la qual ens trobem", ha explicat Altarriba.
Agustí Serra, de l'Associació de Gent Gran de l'Ametlla de Merola, ha volgut posar al centre del debat les persones que viuen a les colònies i ha proposat que els municipis acostin els serveis per a la gent gran a les colònies. A l'Ametlla de Merola, per exemple, més d'un 50% dels veïns superen els 65 anys. "Hi ha una sèrie de serveis que hauríem de tenir", ha recordat. "A les colònies invertim en les parets, però no pensem en les persones", s'ha queixat Serra. Agustí Serra ha defensat l'empenta cultural de l'Ametlla amb els Pastorets al centre, i ha demanat a l'administració pública recursos perquè aquesta sigui patrimoni cultural de tots els puig-reigencs.
La propietat privada, un factor clau
L'activitat i l'estat de les diferents colònies industrials al Berguedà és, de fet, desigual, tal com s'ha evidenciat en les jornades. Mentre que a Cal Vidal, a l'Ametlla de Merola o a Viladomiu Nou s'hi generen activitats culturals des de fa temps, altres nuclis com Cal Riera, no. En aquest sentit, un dels punts claus, a l'hora d'activar les colònies, és tenir en compte que la major part de la propietat encara és privada. Per tant, cal fer partícips als propietaris de la necessitat d'un canvi de rumb.
Segons Rosa Prat de l'ACEB, els propietaris "hi tenen molt a dir". Prat ha defensat que cal una aposta per millorar el parc d'habitatge i atraure-hi noves empreses, i ha emfatitzat sobre la importància de tenir en compte el sector privat en qualsevol pla de futur. "Cal definir una estratègia comuna", ha valorat.
A Puig-reig, només hi ha una colònia industrial on la majoria d'edificis són públics, Cal Pons, que el consistori va comprar en el seu moment i que actualment és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Aquesta circumstància té factors positius però també limita els àmbits d'actuació, ha admès Josep Maria Altarriba durant les jornades.
Alfons Sort i Sandra Casas han explicat, respectivament, les experiències en el projecte de Masoveria Urbana de Manresa i la factoria cultural Coma Cros de Salt per "construir comunitat" en aquests indrets i aconseguir "un canvi de mentalitat". Per Alfons sort, "és bo que els propietaris apareguin quan ja hi ha plantejaments sobre la taula".
Sandra Casas ha detallat que a Salt, amb una sòlida història industrial, s'ha aprofitat la proximitat de les universitats per donar opcions d'habitatge als estudiants. "No paguen gairebé res de lloguer a canvi de treballs pel municipi", ha apuntat Casas.
Alfons Sort i Sandra Casas a Cal Vidal aquest matí. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
En el marc de les jornades, s'ha exposat, a més a més, amb detall l'exemple de Derwent Valley Mills, una antiga colònia industrial anglesa que és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, un model d'èxit que diversos polítics de la comarca van visitar el passat desembre a Gran Bretanya. Hi han intervingut en anglès responsables del projecte com són Rebekah Howey, Simon Gill i David Knight. La sala ha comptat amb un servei de traducció simultània per conèixer la feina que s'ha fet per conservar i recuperar el llegat que van deixar les antigues fàbriques del cotó dels segles XVIII i XIX a la vall del riu Derwent, a Derbyshire. Un dels factors que han destacat a l'hora de tirar-hi endavant projectes ha estat la figura del voluntariat, amb un pes específic molt gran al Regne Unit.
Una de les diferències entre el present de les colònies berguedanes i aquest antic complex industrial anglès ha estat l'acció central de govern, ha considerat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba: "Allà van invertir 14,5 milions d'euros en un sol dels edificis", ha dit durant la taula-debat. "Això no ho tenim aquí, mai ningú s'ha fixat en aquest territori des d'un estat espanyol que no ens governa", ha apuntat.
El president de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall, ha conclòs, en acabar el matí, que l'aposta comarcal és la de liderar un front comú pel futur de les colònies, traslladar aquest neguit a la Generalitat, a l'hora que mirem també cap a Europa, que és una cosa que ens està funcionant molt bé amb els ajuts FEDER per tal de disposar de recursos, no té sentit que cadascú vagi per la seva banda", ha assegurat.
El públic de les jornades al Museu de Cal Vidal. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
Cap de setmana d'activitats
Després de dinar, les jornades continuen, entre altres, amb la conferència "El paper de la gent en el procés de canvi de les colònies del Berguedà" a càrrec d’Helena Vilà, tècnica de participació ciutadana del Consell Comarcal del Berguedà. També s'encetarà un procés participatiu perquè tothom exposi les seves idees. La jornada acabarà amb un sopar a peu dret i la música en viu de Gerard Marín i Nacho Romero. Dissabte i diumenge, es faran visites teatralitzades a les colònies i el Konvent de Cal Rosal acollirà l'espectacle "Fil", "un diàleg entre l’art i la barbàrie a través dels fils del capitalisme".