19
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
20
de novembre
a la
13:49h
El Consell estudiar col·locar "illes ecològiques automàtiques" als 19 pobles del Berguedà sense porta a porta, però també a les actuals casetes d'emergència dels 12 municipis on ja fa un any que s'aposta per la recollida selectiva. Les illes ecològiques automàtiques, amb espai contenidor per cadascuna de les fraccions, estan pensades per funcionar de manera intel·ligent amb una targeta personalitzada d'accés que obre cada fracció i permet registrar cada abocament.
És l'opció que el govern comarcal té ara mateix sobre la taula per tal de completar el canvi de model de gestió de residus a la comarca i aconseguir fer un salt més a favor del reciclatge.
El conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que es tracta d'un sistema força pioner que persegueix aconseguir que els pobles que no tenen el porta a porta s'acostin "a la xifra del 83% de recollida selectiva" dels 12 municipis on ja fa un any que el sistema funciona. Linares confia que les illetes ecològiques automàtiques també evitin el turisme d'escombraries, que fa que ciutadans dels pobles del porta a porta abandonin repetidament la brossa en municipis on encara hi ha contenidors.
Situant aquestes illes intel·ligents dins les casetes d'emergència, dels pobles del porta a porta, es vol aconseguir, a més a més, supervisar millor qui i com s'aboquen els residus en les diferents fraccions. A hores d'ara, dins de les casetes tancades hi ha els contenidors oberts de cada fracció, i és impossible determinar quin ciutadà n'està fent un mal ús. "A les àrees d’emergència del porta a porta, el ciutadà obre amb la clau però, un cop dins, perdem el control d'on llança la brossa", ha exposat Vicenç Linares.
L'últim mandat, el consell comarcal havia previst situar als pobles petits casetes d'emergència com les que hi ha als 12 municipis del porta a porta, que són Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. El cost previst era d'1,9 milions d'euros i se n'hi havien de col·locar unes 85. Un any després, l'actual experiència del porta a porta, ha fet que es vulgui estudiar un sistema que resulti més eficient, encara que es preveu que tingui un cost significativament més elevat. Per això, s'està treballant en buscar el finançament.
El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat que tenen "diversos ajuts pràcticament assegurats". De moment, no s'ha avançat quin cost tindran les illetes ecològiques automàtiques, perquè s'ha dit que s'està estudiant la realitat de cada municipi "per fixar necessitats". Tampoc s'han marcat encara terminis temporals.
L'usuari podrà abocar la brossa de cada fracció obrint l'espai contenidor que més li convingui amb l'ús de la seva targeta personal.
De moment, la prioritat del Consell Comarcal del Berguedà és instal·lar les illetes ecològiques als 19 municipis que no fan el porta a porta i, més tard, introduir els canvis a les actuals àrees d'emergència ja en funcionament.
És l'opció que el govern comarcal té ara mateix sobre la taula per tal de completar el canvi de model de gestió de residus a la comarca i aconseguir fer un salt més a favor del reciclatge.
El conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que es tracta d'un sistema força pioner que persegueix aconseguir que els pobles que no tenen el porta a porta s'acostin "a la xifra del 83% de recollida selectiva" dels 12 municipis on ja fa un any que el sistema funciona. Linares confia que les illetes ecològiques automàtiques també evitin el turisme d'escombraries, que fa que ciutadans dels pobles del porta a porta abandonin repetidament la brossa en municipis on encara hi ha contenidors.
Situant aquestes illes intel·ligents dins les casetes d'emergència, dels pobles del porta a porta, es vol aconseguir, a més a més, supervisar millor qui i com s'aboquen els residus en les diferents fraccions. A hores d'ara, dins de les casetes tancades hi ha els contenidors oberts de cada fracció, i és impossible determinar quin ciutadà n'està fent un mal ús. "A les àrees d’emergència del porta a porta, el ciutadà obre amb la clau però, un cop dins, perdem el control d'on llança la brossa", ha exposat Vicenç Linares.
L'últim mandat, el consell comarcal havia previst situar als pobles petits casetes d'emergència com les que hi ha als 12 municipis del porta a porta, que són Avià, Bagà, Berga, Casserres, Cercs, Gironella, Guardiola de Berguedà, La Pobla de Lillet, Olvan, Puig-reig, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada. El cost previst era d'1,9 milions d'euros i se n'hi havien de col·locar unes 85. Un any després, l'actual experiència del porta a porta, ha fet que es vulgui estudiar un sistema que resulti més eficient, encara que es preveu que tingui un cost significativament més elevat. Per això, s'està treballant en buscar el finançament.
El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, ha explicat que tenen "diversos ajuts pràcticament assegurats". De moment, no s'ha avançat quin cost tindran les illetes ecològiques automàtiques, perquè s'ha dit que s'està estudiant la realitat de cada municipi "per fixar necessitats". Tampoc s'han marcat encara terminis temporals.
L'usuari podrà abocar la brossa de cada fracció obrint l'espai contenidor que més li convingui amb l'ús de la seva targeta personal.
De moment, la prioritat del Consell Comarcal del Berguedà és instal·lar les illetes ecològiques als 19 municipis que no fan el porta a porta i, més tard, introduir els canvis a les actuals àrees d'emergència ja en funcionament.
Targeta verda personalitzada
Segons ha assegurat el conseller Vicenç Linares, la implantació "d'una targeta verda personalitzada" a tota la comarca que doni accés a aquests contenidors i que, per tant, "acabi sent com un carnet d'identitat", pot també facilitar en el futur el pagament d'impostos en funció del volum de residus, un dels objectius del nou sistema de recollida.
Valoració del primer any del porta a porta
El president i el conseller de Medi Ambient han fet balanç aquesta tarda del primer any del nou sistema de recollida de residus. En tan sols un any, el Berguedà ha passat de la cua en quant a recollida selectiva a situar-se al capdavant, amb una de les taxes més elevades de reciclatge entre les comarques catalanes.
La recollida selectiva el 2018, en dades de gener a setembre, se situava al 31%. En el mateix període del 2019 – mesos amb el porta a porta en ple funcionament – la taxa se situa al 83% als 12 municipis amb porta a porta i al 64% si agafem el total dels 31 municipis.
Del gener al setembre de 2018 van entrar gairebé 9.000 tones de residus sòlids urbans a l'abocador. En el mateix període del 2019, amb el porta a porta en ple funcionament, hi han entrat 3.800 tones. Per tant, s'ha reduït a menys de la meitat. Com més creix la recollida selectiva més s'allarga la vida útil de l'abocador comarcal, han valorat els responsables comarcals.