18
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:49h
Angelina Vilella i Josep Collado protagonitzen l'audiovisual 'Vides de Patum'. Foto: Produccions MC
L'Ajuntament de Berga i el Patronat de La Patum retran homenatge als patumaires Angelina Vilella i Josep Collado coincidint amb el catorzè aniversari de la proclamació de la festa com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. L'acte tindrà lloc el divendres, 22 de novembre, a les 8 de la tarda a la Sala Casino.
La regidora de Patum, Roser Valverde, ha explicat que amb aquest acte "no només es busca commemorar la proclamació de La Patum com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, sinó que també es vol reconèixer la tasca patumaire com a tradició que s'arrela amb força". Valverde ha destacat que es vol fer èmfasi en què "La Patum és un fet ampli i extens i hi ha moltes maneres de viure-la, de fer-la nostra i d'estimar-la. I aquest és un dels principals valors que van fer que la UNESCO apostés per La Patum".
L'acte, conduït per la col·laboradora de Televisió del Berguedà, Alba Martínez, consistirà en la projecció d'una nova edició de l'audiovisual Vides de Patum, enregistrat per Produccions MC, i que busca mantenir vives les històries i vivències de la gent que ha fet possible la festa al llarg dels anys.
Angelina Vilella va realitzar les tasques de restauració de la comparseria de la Patum durant quinze anys (1987-2003). En l'audiovisual, explicarà les dificultats que comportava la restauració de les peces patumaires, el paper de la dona en la festa o l'ús i les funcions que tenia l'actual Casa de La Patum. Josep Collado va formar part de la comparsa dels Gegants i l'Àliga durant dos anys i el 1952 es va convertir en el cap de colla de l'Àliga (1952-1965) després que ambdues comparses decidissin separar-se. Collado recordarà l'època en què no resultava senzill trobar persones per "fer Patum" i els moments en què la festa va celebrar-se fora de la ciutat, entre d’altres.
Angelina Vilella va realitzar les tasques de restauració de la comparseria de la Patum durant quinze anys (1987-2003). En l'audiovisual, explicarà les dificultats que comportava la restauració de les peces patumaires, el paper de la dona en la festa o l'ús i les funcions que tenia l'actual Casa de La Patum. Josep Collado va formar part de la comparsa dels Gegants i l'Àliga durant dos anys i el 1952 es va convertir en el cap de colla de l'Àliga (1952-1965) després que ambdues comparses decidissin separar-se. Collado recordarà l'època en què no resultava senzill trobar persones per "fer Patum" i els moments en què la festa va celebrar-se fora de la ciutat, entre d’altres.
L'esdeveniment es clourà amb l'actuació musical de l'entitat vocal berguedana, Da Capo, dirigida per Rosa Rodríguez. Es tracta d'una formació integrada per setze cantaires de veus mixtes que interpretarà tres peces musicals: l'Ave Verum de la Missa Patumaire, Gute Nacht de Franz Schubert i la cançó popular catalana El rossinyol.
Vides de Patum
Vides de Patum és un projecte iniciat l'any 2016 que recull el testimoni en format d'entrevista de diverses persones que han estat vinculades a la festa per tal de deixar constància de l'evolució de la Patum a través de les seves experiències.
Per Vides de Patum hi han passat Adelina i Rosa Maria Camprubí, perruqueres de la comparseria patumaire; Jordi Camps, artesà de la fusta que va portar a terme la restauració de la comparseria, va construir quatre Maces noves l'any 1972 i també va ser guitaire de la Guita Grossa i vestidor de Plens; Gregori Capdevila Mixu, cap de colla de la Guita Grossa durant diversos anys; Josep Carreras, regidor de Cultura del primer govern democràtic de l'Ajuntament de Berga després del franquisme; Isabel Cardona, membre del grup de dones que va realitzar un salt de Maces íntegrament femení i en secret l'any 1960 i Josep Freixa Nyaco, vestidor de Plens durant una cinquantena d'anys que també va formar part de les comparses de la Guita Xica i els Nans Nous.
Vides de Patum
Vides de Patum és un projecte iniciat l'any 2016 que recull el testimoni en format d'entrevista de diverses persones que han estat vinculades a la festa per tal de deixar constància de l'evolució de la Patum a través de les seves experiències.
Per Vides de Patum hi han passat Adelina i Rosa Maria Camprubí, perruqueres de la comparseria patumaire; Jordi Camps, artesà de la fusta que va portar a terme la restauració de la comparseria, va construir quatre Maces noves l'any 1972 i també va ser guitaire de la Guita Grossa i vestidor de Plens; Gregori Capdevila Mixu, cap de colla de la Guita Grossa durant diversos anys; Josep Carreras, regidor de Cultura del primer govern democràtic de l'Ajuntament de Berga després del franquisme; Isabel Cardona, membre del grup de dones que va realitzar un salt de Maces íntegrament femení i en secret l'any 1960 i Josep Freixa Nyaco, vestidor de Plens durant una cinquantena d'anys que també va formar part de les comparses de la Guita Xica i els Nans Nous.