13
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
21:30h
L'antic poble de Peguera podria acollir un centre d'alt rendiment esportiu en alçada. Es tracta del projecte d'una empresa de la Cerdanya que preveu una inversió superior als 70 milions d'euros i equipaments a tres alçades a Berga, Peguera i el cim del Padró o dels Rasos de Dalt, segons ha avançat Televisió del Berguedà i ha pogut confirmar NacióBerguedà. Els promotors del projecte, amb els quals ha contactat aquest diari, hi estan treballant però de moment no en volen fer públics els detalls, perquè es troba "en estat embrionari", han dit.
El projecte podria crear 279 llocs de treball directes i tindria 33.000 metres quadrats, combinant activitats a 700, 1.600 i 2.000 metres d'alçada i amb capacitat per rebre un miler d'atletes diaris d'arreu del món en les tres seus, segons altres fonts coneixedores. Les instal·lacions inclourien la construcció d'un canal artificial d'aigua, una piscina olímpica coberta, un velòdrom i una pista d'atletisme, entre altres equipaments esportius i de formació. També es planteja una pavimentació de 13 quilòmetres de pistes i camins forestals i una posterior innivació per fer-hi possible la pràctica de l'esquí de fons. Al centre hi podrien arribar atletes de països com Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca, Holanda, Regne Unit o Alemanya on no hi ha ni l'alçada ni la climatologia idònies per aquest tipus d'entrenament d'elit.
Els promotors han assegurat a aquest mitjà que han de conversar amb administracions i agents socials i econòmics abans de poder concretar públicament detalls del projectes. Amb tot, en el mandat passat ja haurien contactat de manera inicial amb l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà.
És un projecte molt similar del que la mateixa empresa, Altius Pirineus, plantejava fa uns anys a la Cerdanya amb una inversió de 30 milions d'euros i que finalment no va concretar-se. La proposta, que es pot trobar fent una simple recerca a Internet, optava per "desenvolupar i posar en marxa la seu d'un centre d'Alt Rendiment en Altitud, per a persones de totes aquelles disciplines que necessiten de tècniques d'entrenament a 2.000 metres d'altitud", convertint-se en "un centre de formació i investigació" referent, vinculat a l'INEFC i al CAR de Sant Cugat, així com a altres universitats i centres educatius del país. Tot plegat, amb una facturació mitjana anual prevista de 23.423.610 euros i amb una aposta per la "sostenibilitat" i "les energies renovables", i instal·lacions d'última tecnologia.
El propietari de l'antic poble de Peguera és el xeic àrab Butti Bin Maktoum Juma-al-Maktoum, vinculat a la família reial de Dubai, que l'any 2015 ja va anunciar que es feia enrere de la seva pretensió de construir-hi un hotel de luxe i posava a la venda la finca de 1.800 hectàrees que va comprar l'any 2003 per 3,6 milions d'euros.
Oposició del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, que ha renascut després que els activistes de la Plataforma Salvem Coll de Pal hagin decidit reimpulsar-lo per l'elevat nombre de causes medi ambientals que s'han començat a moure a la comarca darrerament, com el cas de la polèmica incineradora de Cercs, ja han anunciat que s'hi oposen. Els ecologistes titllen "d'aberrant" el projecte i adverteixen "el poble de Peguera és un dels pocs indrets verges del Berguedà" i, a més, "forma part indissociable de la memòria col·lectiva" de la comarca.
Asseguren que si el projecte tira endavant, "es destruirà la biodiversitat de la Vall i es carregarà el cim del Padró, i s’alimentarà l’especulació immobiliària". A més, reclamen a l'administració pública que no accedeixi a modificar el Pla d'Interès Naturals (PEIN) Ensija i que denegui tant l'enderrocament de l'antic poble com els permisos de construcció.
El projecte podria crear 279 llocs de treball directes i tindria 33.000 metres quadrats, combinant activitats a 700, 1.600 i 2.000 metres d'alçada i amb capacitat per rebre un miler d'atletes diaris d'arreu del món en les tres seus, segons altres fonts coneixedores. Les instal·lacions inclourien la construcció d'un canal artificial d'aigua, una piscina olímpica coberta, un velòdrom i una pista d'atletisme, entre altres equipaments esportius i de formació. També es planteja una pavimentació de 13 quilòmetres de pistes i camins forestals i una posterior innivació per fer-hi possible la pràctica de l'esquí de fons. Al centre hi podrien arribar atletes de països com Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca, Holanda, Regne Unit o Alemanya on no hi ha ni l'alçada ni la climatologia idònies per aquest tipus d'entrenament d'elit.
Els promotors han assegurat a aquest mitjà que han de conversar amb administracions i agents socials i econòmics abans de poder concretar públicament detalls del projectes. Amb tot, en el mandat passat ja haurien contactat de manera inicial amb l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà.
És un projecte molt similar del que la mateixa empresa, Altius Pirineus, plantejava fa uns anys a la Cerdanya amb una inversió de 30 milions d'euros i que finalment no va concretar-se. La proposta, que es pot trobar fent una simple recerca a Internet, optava per "desenvolupar i posar en marxa la seu d'un centre d'Alt Rendiment en Altitud, per a persones de totes aquelles disciplines que necessiten de tècniques d'entrenament a 2.000 metres d'altitud", convertint-se en "un centre de formació i investigació" referent, vinculat a l'INEFC i al CAR de Sant Cugat, així com a altres universitats i centres educatius del país. Tot plegat, amb una facturació mitjana anual prevista de 23.423.610 euros i amb una aposta per la "sostenibilitat" i "les energies renovables", i instal·lacions d'última tecnologia.
El propietari de l'antic poble de Peguera és el xeic àrab Butti Bin Maktoum Juma-al-Maktoum, vinculat a la família reial de Dubai, que l'any 2015 ja va anunciar que es feia enrere de la seva pretensió de construir-hi un hotel de luxe i posava a la venda la finca de 1.800 hectàrees que va comprar l'any 2003 per 3,6 milions d'euros.
Oposició del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà
El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, que ha renascut després que els activistes de la Plataforma Salvem Coll de Pal hagin decidit reimpulsar-lo per l'elevat nombre de causes medi ambientals que s'han començat a moure a la comarca darrerament, com el cas de la polèmica incineradora de Cercs, ja han anunciat que s'hi oposen. Els ecologistes titllen "d'aberrant" el projecte i adverteixen "el poble de Peguera és un dels pocs indrets verges del Berguedà" i, a més, "forma part indissociable de la memòria col·lectiva" de la comarca.
Asseguren que si el projecte tira endavant, "es destruirà la biodiversitat de la Vall i es carregarà el cim del Padró, i s’alimentarà l’especulació immobiliària". A més, reclamen a l'administració pública que no accedeixi a modificar el Pla d'Interès Naturals (PEIN) Ensija i que denegui tant l'enderrocament de l'antic poble com els permisos de construcció.
2/2 COMUNICAT. Davant la greu situació, emetem aquest comunicat i fem un crit d'alerta a la població del Berguedà davant la nova amenaça que suposa aquesta infraestructura per la comarca. Properament determinarem com enfoquem la nova campanya #PegueraNOestoca. pic.twitter.com/AeSPd75vDW
— Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (@grupdefensa) November 11, 2019