12
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
16:07h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i el percentatge de vot obtingut allí per cada bloc (independentista, unionista i espai comuns) el 10-N. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El resultat de l'independentisme a les eleccions del 10-N va ser històric, amb 23 dels 48 diputats catalans en joc i un 42,6% dels vots, entre ERC, JxCat i la CUP. A nivell territorial, l'hegemonia del republicanisme és encara més contundent, ja que aquestes tres formacions van aconseguir més del 50% dels vots en 774 dels 947 municipis catalans, el 81,7%. En 189 d'aquests, a més, el vot independentista va superar el 80% de les paperetes, o fins i tot el 90%, en el cas de 12 municipis.
Al Berguedà, l'independentisme aconsegueix el 72,6% dels vots de mitjana i suma més del 70% dels vots a 25 dels 31 municipis. En quinze pobles s'enfila per sobre del 80%: Avià (84%), Sant Julià de Cerdanyola (89,5%), Vilada (80,3%), Castell de l'Areny (83%), Sagàs (84,3%), Casserres (81,7%), Castellar del Riu (87,8%), Montclar (84%), Viver i Serrateix (84,4%), Santa Maria de Merlès (89%), Vallcebre (81,4%), L'Espunyola (86,4%), Capolat (90,7%), Castellar de n'Hug (80,4%) i Gisclareny (95,5%). En dues d'aquestes poblacions, el percentatge se situa per sobre del 90% (Capolat i Gisclareny).
A Berga, el percentatge de suport a la República Catalana ha estat del 71,4%. En canvi, encara que la xifra no baixa en cap cas del 60%, on hi ha menys suport a la independència és a Cercs (64,6%), Fígols (63%), La Pobla de Lillet (68,7%), Guardiola de Berguedà (68,7%), Bagà (64,6%) i Sant Jaume de Frontanyà (64,7%).
A tot el país, el poble amb més suport a la República catalana ha estat Cava (Alt Urgell), amb un 96,7% de vots, per bé que només 31 persones van acostar-se a l'urna. El segueixen justament altres municipis com Gisclareny (Berguedà), amb un 95,5%, o Ivorra (Segarra), amb un 95,5%. Per l'altra banda, però, l'independentisme és molt feble a Badia del Vallès, amb el 12,4% dels vots, la Llagosta (15,9%) o Santa Coloma de Gramenet (16,4%), i tampoc no arriba a la meitat dels vots a ciutats importants com l'Hospitalet de Llobregat (20,8%), Badalona (28,1%), Tarragona (33,7%), Reus (40,9%) o igualment Barcelona (40,3%).
En tot cas, l'unionisme només ha aconseguit sumar més de la meitat dels vots a 47 municipis. El suport global a PSC, PP, Vox i Cs es concentra sobretot a l'entorn de Barcelona i Tarragona, però també a alguns municipis de l'Ebre, la Selva o sobretot l'Aran. Són tres municipis d'aquesta vall occitana on l'unionisme obté millors resultats: Arres (68,8%), Vilamòs (66,3%) i Bossòst (63,9%). L'espai dels comuns (En Comú Podem i Més País), al seu torn, va aglutinar prop d'una quarta part de les paperetes a Mont-ral (Alt Camp), Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i Badia del Vallès.
Supera el 50% en 31 comarques
A nivell supralocal, el vot independentista supera el 50% en 31 de les 42 comarques. De fet, n'hi ha tantes on es queda per sota de la meitat com on va quedar per sobre del 70% dels vots. Les que més van confiar en ERC, JxCat i CUP són el Pla de l'Estany (77,4%), el Priorat (75,8%), el Pallars Sobirà (75,6%) o les Garrigues (75,4%), mentre que les que van votar-los menys van ser l'Aran (27,8%), el Baix Llobregat (28,6%), el Tarragonès (33,6%) i el Baix Penedès (34,3%).
Sigui com sigui, la tendència de l'independentisme és clarament a l'alça, ja que en 858 municipis ha aconseguit augmentar percentatge de vot respecte els assolits per ERC, JxCat i Front Republicà a l'abril i tan sols n'ha perdut en 84 -en cinc més, ha repetit suports-. En 304 municipis, a més, el creixement ha estat de quatre punts o més. Per contra, les forces unionistes només han aconseguit ara més percentatge de vot en 74 municipis, mentre que l'han vist reduït en 869, el 91% del total.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada bloc (independentista, unionista i espai comuns). També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
El resultat de l'independentisme a les eleccions del 10-N va ser històric, amb 23 dels 48 diputats catalans en joc i un 42,6% dels vots, entre ERC, JxCat i la CUP. A nivell territorial, l'hegemonia del republicanisme és encara més contundent, ja que aquestes tres formacions van aconseguir més del 50% dels vots en 774 dels 947 municipis catalans, el 81,7%. En 189 d'aquests, a més, el vot independentista va superar el 80% de les paperetes, o fins i tot el 90%, en el cas de 12 municipis.
Al Berguedà, l'independentisme aconsegueix el 72,6% dels vots de mitjana i suma més del 70% dels vots a 25 dels 31 municipis. En quinze pobles s'enfila per sobre del 80%: Avià (84%), Sant Julià de Cerdanyola (89,5%), Vilada (80,3%), Castell de l'Areny (83%), Sagàs (84,3%), Casserres (81,7%), Castellar del Riu (87,8%), Montclar (84%), Viver i Serrateix (84,4%), Santa Maria de Merlès (89%), Vallcebre (81,4%), L'Espunyola (86,4%), Capolat (90,7%), Castellar de n'Hug (80,4%) i Gisclareny (95,5%). En dues d'aquestes poblacions, el percentatge se situa per sobre del 90% (Capolat i Gisclareny).
A Berga, el percentatge de suport a la República Catalana ha estat del 71,4%. En canvi, encara que la xifra no baixa en cap cas del 60%, on hi ha menys suport a la independència és a Cercs (64,6%), Fígols (63%), La Pobla de Lillet (68,7%), Guardiola de Berguedà (68,7%), Bagà (64,6%) i Sant Jaume de Frontanyà (64,7%).
A tot el país, el poble amb més suport a la República catalana ha estat Cava (Alt Urgell), amb un 96,7% de vots, per bé que només 31 persones van acostar-se a l'urna. El segueixen justament altres municipis com Gisclareny (Berguedà), amb un 95,5%, o Ivorra (Segarra), amb un 95,5%. Per l'altra banda, però, l'independentisme és molt feble a Badia del Vallès, amb el 12,4% dels vots, la Llagosta (15,9%) o Santa Coloma de Gramenet (16,4%), i tampoc no arriba a la meitat dels vots a ciutats importants com l'Hospitalet de Llobregat (20,8%), Badalona (28,1%), Tarragona (33,7%), Reus (40,9%) o igualment Barcelona (40,3%).
En tot cas, l'unionisme només ha aconseguit sumar més de la meitat dels vots a 47 municipis. El suport global a PSC, PP, Vox i Cs es concentra sobretot a l'entorn de Barcelona i Tarragona, però també a alguns municipis de l'Ebre, la Selva o sobretot l'Aran. Són tres municipis d'aquesta vall occitana on l'unionisme obté millors resultats: Arres (68,8%), Vilamòs (66,3%) i Bossòst (63,9%). L'espai dels comuns (En Comú Podem i Més País), al seu torn, va aglutinar prop d'una quarta part de les paperetes a Mont-ral (Alt Camp), Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental) i Badia del Vallès.
Supera el 50% en 31 comarques
A nivell supralocal, el vot independentista supera el 50% en 31 de les 42 comarques. De fet, n'hi ha tantes on es queda per sota de la meitat com on va quedar per sobre del 70% dels vots. Les que més van confiar en ERC, JxCat i CUP són el Pla de l'Estany (77,4%), el Priorat (75,8%), el Pallars Sobirà (75,6%) o les Garrigues (75,4%), mentre que les que van votar-los menys van ser l'Aran (27,8%), el Baix Llobregat (28,6%), el Tarragonès (33,6%) i el Baix Penedès (34,3%).
Sigui com sigui, la tendència de l'independentisme és clarament a l'alça, ja que en 858 municipis ha aconseguit augmentar percentatge de vot respecte els assolits per ERC, JxCat i Front Republicà a l'abril i tan sols n'ha perdut en 84 -en cinc més, ha repetit suports-. En 304 municipis, a més, el creixement ha estat de quatre punts o més. Per contra, les forces unionistes només han aconseguit ara més percentatge de vot en 74 municipis, mentre que l'han vist reduït en 869, el 91% del total.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada municipi, es desplega el seu nom i els punts de vot guanyats o perduts allí respecte l'abril per cada bloc (independentista, unionista i espai comuns). També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.