voltors

La població de voltors creix arreu del país però cau un 28,5% al Berguedà

La població de voltor comú augmenta un 50% en l’última dècada a Catalunya

per Redacció , 4 de novembre de 2019 a les 20:52 |
Un grup de voltors en un prat del Pirineu. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La població de voltor comú a Catalunya ha augmentat un 50% en l’última dècada segons dades del darrer cens publicat, corresponent al 2018. L'espècie manté la presència al Berguedà, però aquesta és una de les poques zones del país on en disminueix el nombre, registrant una caiguda del 28,5%. La presència de voltors suposa sovint una preocupació per la ramaderia pels atacs a vaques i vedells, com els que ara fa una dècada van afectar especialment el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya i Osona; i que arreu del territori han generat més de 500 reclamacions els últims 10 anys. 

L’informe de població del voltor comú ha estat elaborat a Catalunya pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i a tot l’Estat ha estat coordinat per SEO/BirdLife. El nou cens avalua l’evolució del voltor comú tenint en compte l’anterior cens, del 2008. 


Concretament, a Catalunya, el 2018 s’han identificat 1.628 parelles repartides en 170 colònies i 23 parelles aïllades. El 82% de la població es concentra dins d’àrees protegides dins la Xarxa Natura 2000 o espais naturals de protecció especial. L’increment en l’última dècada a Catalunya ha estat, doncs, considerable, de prop del 50%, en comparació amb les 1.115 parelles detectades el 2008.

L’augment més notable s’ha experimentat a la demarcació de Girona, superior al 700%. En concret, s’ha passat de les 4 parelles del 2008 a 35 parelles el 2018. Es confirma, d’aquesta manera, l’expansió del voltor comú cap al Pirineu oriental, amb l’aparició i consolidació en els últims anys de noves parelles i colònies a la comarca de la Garrotxa.


Lleida, la més poblada

El primer lloc, amb diferència, l’ocupa la demarcació de Lleida, que concentra el gruix de la població a Catalunya, amb 1.287 parelles (un 79% del total), repartides en 131 colònies i 12 nius aïllats. El creixement ha estat de prop del 57%, tenint en compte l’últim cens que situava aquí 821 parelles el 2008.

Es distribueixen ara en set comarques, sobretot al Pallars Jussà i l’Alt Urgell. A diferència de deu anys enrere, quan l’Alta Ribagorça se situava al capdavant, ara és el Pallars Jussà la comarca més densament poblada, amb 533 parelles en 47 colònies i dos parelles aïllades, i un creixement del 106% respecte de l’anterior cens.

L’Alt Urgell és la segona comarca amb més parelles, un total de 301, repartides en 30 colònies i tres nius aïllats. Segueixen l’Alta Ribagorça, amb 152 parelles; el Pallars Sobirà, amb 116 parelles; la Noguera, amb 137 parelles; el Solsonès, amb 43 parelles, i el Segrià, amb cinc parelles.
 

Mapa de distribució del voltor comú a Catalunya. Foto: Territori


La demarcació de Tarragona representa el segon nucli en importància pel que fa a la presència reproductora de l’espècie, tot i que l’evolució ha estat pràcticament inexistent en l’última dècada. Així, s’ha passat de les 232 parelles del 2008 a 279 el 2018, repartides en 30 colònies i 10 nius aïllats. Finalment, a Barcelona, s’ha passat de 20 a 27 parelles, un 35% més el 2018 respecte el 2008. La població representa aquí l’1,7% respecte del total general a Catalunya, i es reparteix en cinc colònies i un niu aïllat. 

A la demarcació de Barcelona, s'ha passat de 20 a 27 parelles, un 35% d'increment. L’última dècada, l’espècie s’ha expandit a la comarca d’Osona, amb la consolidació d’una colònia mitjana. L'espècie continua present al Prepirineu, i es manté especialment al Berguedà, però aquesta és una de les poques àrees analitzades on es registra una disminució del seu cens, del 28,5%. 

En global, la població reproductora de Catalunya representa només el 5,3% del total de la península i Balears. A nivell europeu la població peninsular concentra el 90% dels efectius de voltor comú.

 

Participació