Els alcaldes ajornen la votació d'un manifest contra la incineradora amb controvèrsia

La batllessa de la Nou i el de Puig-reig han atribuït la decisió del Consell d'Alcaldes a "la por a posicionar-se"; s'ha arribat a demanar als periodistes que abandonessin la sala per votar a porta tancada

28 d'octubre del 2019
Actualitzat el 29 d'octubre a les 0:24h
L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, debatent la qüestió de la incineradora amb l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba.
L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, debatent la qüestió de la incineradora amb l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba. | Pilar Màrquez Ambròs
Ha estat el punt calent de l'ordre del dia al Consell d'Alcaldes d'aquest dilluns. El debat per un manifest contra la incineradora de Cercs que finalment no s'ha votat. L'alcaldessa de la Nou de Berguedà, la independent Mercè Fuentes Pujol, ha estat qui ha presentat el text de la Plataforma Antiincineradora de Cercs a la reunió celebrada aquest vespre a Castellar de n'Hug. Es demanava un posicionament personal dels alcaldes però s'ha acabat decidint que es votarà més endavant, un cop que la moció contra la incineradora s'hagi debatut ja als plens dels 31 consistoris i s'hagi emès en cada cas l'opinió com a municipi. Els alcaldes d'ERC, la CUP i independents han intentat forçar una votació que, en l'últim moment, no s'ha acabat produint. 

Aquest ha estat un moment controvertit del Consell d'Alcaldes on fins i tot s'ha arribat a demanar als periodistes que abandonessin la sala per votar el manifest a porta tancada i on abans d'això s'han evidenciat veus contràries al projecte de tot l'espectre polític, fins i tot de Junts per Catalunya, grup al qual pertany el govern de Cercs. El president comarcal i alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara, i el tinent d'alcalde de Gironella, Lluís Vall - que representava avui el seu municipi - s'han mostrat cautelosos tot i admetre tenir una posició més contrària que favorable i han argumentat que no hi ha prou informació. L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, ha anunciat que, si el text es votava, ell s'abstindria. 

Un cop acabada la reunió, l'alcaldessa de la Nou, Mercè Fuentes, ha atribuït la decisió final de no votar el manifest "a la por de posicionar-se". Fuentes ha criticat els arguments que han esgrimit els partidaris de no votar avui el manifest. "Amb una excusa o una altra no som valents per dir que apostem per una comarca verda, tant si tenim molta o poca informació, ja sabem què vol dir una incineradora de residus", ha argumentat Mercè Fuentes.

El manifest que ha quedat sobre la taula rebutjava el projecte de planta incineradora a l'antiga tèrmica de cercs i reivindicava un model de comarca "de producció agrària, turisme i indústries verdes, no contaminants i sostenibles, que afavoreixin l'economia circular, generin llocs de treball de qualitat i fomentin la qualitat de vida". El manifest també alertava dels riscos mediambientals i per a la salut de la incineració de residus i de la necessitat de "no anar en detriment" de sectors pels quals s'ha apostat en les darreres dècades com el turisme o la indústria agroramadera. 

Mercè Fuentes ha recordat els problemes ambientals i per a la salut que va provocar la tèrmica de Cercs i els efectes de la contaminació pel territori. "És com si tiréssim 35 anys enrere", ha advertit. 

De la decisió de no votar el manifest, també s'ha expressat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba (ERC). "No he entès gaire perquè no s'ha votat, al cap i a la fi no era res més que una declaració d'intencions, un posicionament personal de cadascun de nosaltres; no estava pensat perquè sortís una resolució, sinó un posicionament sobre una qüestió de comarca, que crec que tots tenim clar, tant per una banda com per l'altra", ha dit Altarriba.

"Votarem d'aquí un mes però al cap i a la fi llavors tindrem la mateixa informació que tenim ara", ha expressat l'alcalde de Puig-reig. 

En canvi, el president comarcal i alcalde de Guardiola de Berguedà, Josep Lara, ha justificat la no-votació d'aquest vespre. "És sensat perquè qui té la potestat de votar la moció que va molt vinculada a aquest manifest són els plens municipals. Estem aquí com a alcaldes, però estem deguts a un plenari. Quan hi hagi el ple a cada municipi, cadascú s'adherirà o no al document", ha explicat Lara.

Els batlles esperaven debatre però no veure's obligats a votar

Josep Lara també ha remarcat que el manifest s'ha entrat "a última hora" a la reunió i que, per tant, els diferents alcaldes no han pogut llegir-lo i valorar-lo amb temps". "El compromís és que d'aquí un mes es convoqui un Consell d'Alcaldes extraordinari d'urgència per votar l'adhesió o no al manifest", ha dit. Els alcaldes eren conscients que es debatria la qüestió però no que es demanaria que hi hagués una votació. 

L’alcalde de Cercs, Jesús Calderer, ha defensat en tot moment que hi ha d'haver debat, però quan "tinguem tota la documentació i la informació sobre la taula". Calderer ha argumentat que el projecte d'incineradora, per tirar endavant, haurà de tenir mesures de seguretat ambiental, perquè "ningú es juga 130 milions d'euros en un projecte que tombaran", ha recalcat.

Per a Jesús Calderer, la seva obligació com a alcalde ha de ser "afavorir les inversions" que es vulguin fer al municipi, ja que la potestat per aturar el projecte, ha recordat, recau en la Generalitat, que és qui ha de valorar si el projecte compleix amb els requisits ambientals.