26
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
15:33h
Fa 5 mesos que Montse Venturós va recuperar la vara d'alcaldessa de Berga després d'una victòria històrica de la CUP a la ciutat el 26-M. La formació de l'esquerra independentista va aconseguir revalidar govern passant de 6 a 8 regidors i sumant fins a 3.347 vots. Un cop ben passada la barrera dels 100 dies de govern d'aquest segon mandat, NacióBerguedà ha volgut entrevistar-la per repassar quins projectes es tiraran endavant en els propers anys i quins estan a punt d'assolir-se.
L'alcaldessa explica que dos dels projectes més importants amb què han iniciat el mandat són el traspàs de l'Hospital de Berga i la licitació de les actuacions de millora al polígon. També parla de l'actual situació política a Catalunya i defineix la sentència de l'1-O com "un gran muntatge polític i judicial que qualla a la perfecció amb allò que és l'estructura neofranquista de l'estat espanyol".
- Què suposa revalidar l'alcaldia després de la inhabilitació?
- Suposa molta més responsabilitat. Aquesta vegada comptem amb més vots, vam aconseguir dos regidors més. Fa quatre anys teníem el lema "Eufòria zero, tota la responsabilitat". Això es manté. Simplement ara crec que tenim molta més responsabilitat. Comptem amb l'espectre de quatre anys de treball. Ha estat un treball molt intern i possiblement moltes de les coses que hem fet no han tingut prou visibilitat. Però això ara ens permet tenir quatre anys per continuar desenvolupant tots aquells projectes que vam iniciar ara ja fa quatre anys. En aquest nou mandat, també tenim molt més clara quina és la situació de l'ajuntament, comptem amb més coneixement.
- La decisió de treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga per ordre de la junta electoral, després d'haver estat inhabilitada justament per mantenir-la, ha estat difícil?
- És una decisió que dol profundament, en el sentit que nosaltres dèiem que evidentment aquesta hauria d'haver estat una acció de desobediència i s'hauria d'haver produït a tots els municipis. Venim de la declaració del 9 de novembre [de 2015] i amb aquella declaració ja deixàvem molt clar que no acataríem les ordres dels tribunals i jutjats de l'estat espanyol. Ho va signar tot el Parlament de Catalunya i tot un seguit d'ajuntaments amb el suport d'Esquerra i Convergència. En aquest sentit, és una decisió que dol perquè hem vist com el moviment de desobediència civil que s'estava produint des de diferents institucions, va acabar un cop finalitza aquell període de l'1 d'octubre. A partir de llavors, el que ens trobem és que estem desobeint en un únic municipi, i això no té cap mena de sentit. D'aquesta manera, l'embat acaba sent contra una sola persona i acaba en la inhabilitació dels vots de tota una ciutat, que és Berga.
Nosaltres entenem que la desobediència és una eina ultra eficaç, molt. Però que ha de venir acompanyada de tot un seguit d'agents que la practiquin i utilitzin la praxi desobedient en tot un seguit de qüestions que precisament haurem d'intentar abordar per fer-hi front. Una desobediència única no serveix absolutament per res, al final acaba en fracàs i hi guanya el relat de l'Estat.
- En la trobada de càrrecs electes que va impulsar la CUP aquesta setmana va plantejar-se la desobediència dels municipis. En quin sentit i com això sí que pot ser efectiu?
- Si volem construir una república, hem de començar a fer diverses accions desobedients que han de ser unitàries en tots els ajuntaments, sortir del marc simbòlic. Deixar de contractar totes aquelles empreses que tinguin a veure amb l'IBEX-35 i amb tota la força econòmica que es fa des d'aquests lobbys perquè no puguem dur a terme aquest procés de ruptura. Per altra banda, també hi ha tot el tema de matèria impositiva. Són qüestions que s'han d'estudiar en l'àmbit tècnic i poder rebatre diferents arguments que l'Estat ens posa sobre la taula. Si diferents ajuntaments ens unim i anem tots en una mateixa línia, podem fer una tasca molt més efectiva.
Hi va haver una intervenció que va demanar específicament, i no era un càrrec electe de la CUP, que hi hagués eines de desobediència política i institucional des dels ajuntaments, que si el Parlament no tenia prou força per fer-ho, doncs sí que ho podem fer els municipis. Ens hauríem de posicionar des d'una estratègia unitària independentista per fer-hi front.
- Aquest mandat han passat de 6 a 8 regidors. També s'han triplicat les dedicacions exclusives, que passen d'1 a 3, i hi ha quatre dedicacions al 50% i una al 33%. Això els dona més força per tirar endavant projectes?
- Tots aquests projectes de què parlàvem, es poden fer perquè som més gent. L'anterior mandat tots els grups polítics ens van dir que érem massa pocs, després quan hem estat molts també ens ho han criticat (somriu), però és cert: érem molt pocs. Així i tot, el regidor d'Hisenda està fent 15 i 16 hores cada dia. És un equip molt compacte, estic molt molt contenta. Es nota molt que hi ha més càrrega de feina, i està sortint tot això d'una manera bàrbara.
- Han expressat la voluntat de treballar de costat amb la resta de grups municipals. Amb tots sense excepció?
- Indiscutiblement. Sempre hem dit que no hi ha traves a res que no sigui de caire programàtic. Recordo que l'Abel García [regidor del PSC] va demanar en un ple si ell era un escull. La resposta és que no. Algú serà un escull quan vulgui privatitzar l'hospital o quan no defensi la línia de P3 de l'escola pública. Hi ha una voluntat clara de treballar conjuntament, no perquè no hi hagi una majoria absoluta. Si hi hagués hagut una majoria absoluta, a mi sempre m'ha agradat més treballar en conjunt.
El Ferran Aymerich [de Junts per Berga] ha aportat tot un seguit de qüestions molt positives, i que estan molt treballades, en la comissió d'ordenances fiscals. En principi són coses que no hem acceptat, perquè per aquest any suposaven una caiguda important dels ingressos, però ens han aportat una visió d'alguns temes que nosaltres no teníem i van en una línia clara de voler treballar i de revertir positivament a l'ajuntament. Evidentment que hi haurà enganxades amb l'oposició, coses amb les quals no estarem d'acord. Ells faran la seva feina, que és fiscalitzar el govern, però si, a més, podem treballar conjuntament, ho prefereixo mil vegades.
- En quin punt està el projecte del clavegueram de la Rasa dels Molins?
- Està a punt de licitar-se. Ara mateix hem de demanar una pròrroga del finançament que tenim de meses de concertació de la Diputació de Barcelona perquè ens trobem que hi ha un coll d'ampolla de molts projectes que vam iniciar en l'anterior legislatura i que s'estan culminant. Havíem d'iniciar les licitacions de la Torre de la Petita, el Polígon de la Valldan, la teulada del pavelló, el pati de l'Escola de Sant Joan i també les dues xarxes de claveguera que es faran ara al carrer dels Àngels i al carrer Mossèn Espelt abans de 31 d'octubre. Eren sis licitacions, per tant hem anat a fons.
- Un tema que es va arrossegant són els contenciosos judicials, per exemple, el de Queralt i l'Hotel Berga Park. Tot plegat, com està avui dia?
- Ara mateix sense notícies d'Inberga Tur, que continua exactament igual, i sense notícies de la Font Negra. Sí que és veritat que tenim una sentència del mes de maig en el cas de la Font Negra que ens dona la raó però els adjudicataris han recorregut. Hi ha contenciosos que s'han anat resolent però n'hi ha d'oberts i avui dia tenim a la secretària treballant a full amb aquests temes.
- De la Font Negra, el diari Regió7, va publicar fa uns dies que els gestors del berenador pretenen llogar l'equipament. Com es veu aquesta decisió des de l'Ajuntament?
- Això no es pot fer, no poden llogar el berenador. Des del consistori prendrem les mesures que pertoquin en aquest sentit, perquè això no es pot fer de cap manera.
- I Ràdio Berga? Berga tornarà a tenir ràdio municipal?
- Sí, és que Berga ha de tenir ràdio sí o sí. Aquest mandat el regidor Ivan Sànchez porta l'àrea de Comunicació, mentre que jo porto l'àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, tot el que és estructural. En aquest sentit, s'està preparant el projecte i ja tenim la plaça per convocar de tècnic de comunicació de l'Ajuntament de Berga. Evidentment, un regidor sol no ho pot fer. Durant el mandat anterior es van crear les dues places de secretaria i de tècnic de comunicació, que van més enllà de l'eventualitat de les persones que ocupen ara aquests llocs com a càrrec de confiança.
És aquesta plaça, la de tècnic de Comunicació, que s'hauria de convocar de cara l'any 2020 per poder començar a desenvolupar aquest projecte i que tinguem ràdio pública abans de finalitzar la legislatura. De la mateixa manera que abans de finalitzar el mandat hem de tenir un contracte de netejar viària a la ciutat. Fa 15 anys que està caducat.
- El 4 de novembre farà un any que Berga és la ciutat més gran de Catalunya amb el porta a porta. D'altra banda, el regidor Escútia va reunir-se amb els veïns a principi de setembre per escoltar-ne inquietuds i queixes. Quina valoració en fa?
- Estem treballant perquè hi ha focus conflictius a la ciutat en aquesta matèria. També val a dir que hi ha d'haver una reunió clara, contundent, amb el consell comarcal, on es posin sobre la taula els acords que es van prendre, els que s'estan produint i els que no. El dia d'avui Berga no té recollida de voluminosos. Hi ha tasques que li manca fer a l'ajuntament com és la illeta de l'hospital. Però també hi ha tasques que pertoquen a l'ens comarcal que no s'estan desenvolupant. Les persones que ara mateix entreguen bosses i bujols haurien de poder estar fent tasques d'informació, haurien de ser les informadores del porta a porta, anar timbre per timbre explicant, fent pedagogia, i això no s'està produint.
Hi hauria d'haver més d'un punt de recollida de bosses o si més no un punt itinerant que ens permetés que una veïna de Santa Eulàlia no s'hagués de desplaçar fins al telecentre. És una queixa dels veïns totalment lògica. D'altra banda, ho he de dir: la brutícia del carrer no és un problema de l'ajuntament o del Consell, és un problema de les persones. El carrer és un espai públic, és de tots i totes. Quan tu estàs llençant una bossa d'escombraries al carrer, és com si la llencessis a casa teva. Al barri vell, sobretot a la zona de la Pietat, s'estan produint abocaments bèsties i els veïns estan fent un esforç brutal, perquè piquen els timbres i els expliquen el tema del porta a porta.
Han penjat cartells en castellà, català i àrab a tot arreu, demanant si us plau a aquests altres veïns que normalitzin el seu servei, que si algú necessita ajuda, estan pel que faci falta.
Els abocaments són una manca de respecte absolut cap a les persones que estan intentant generar un bé públic o tenen la ciutat com un espai col·lectiu i públic. Evidentment, també hi ha qüestions en què s'ha de treballar de valent. Hi ha tot un seguit d'aspectes que no permeten que segons quines famílies puguin fer el porta a porta. Per exemple, si un habitatge no té cèdula d'habitabilitat, no té registre.
- És l'últim mandat de Montse Venturós com a alcaldessa?
- Sí. Seguríssim. Tots sabeu que hi sóc pel que hi sóc. Vaig dir que sí per en Jordi Cuixart, jo no en tenia ganes però s'ha de fer i ja està (visiblement emocionada).
A mi m'agrada molt la meva feina, però em comporta problemes de salut. Hi ha molts nervis, molt estrès. És difícil perquè tot són crítiques, moltes persones et tracten malament i aquest mandat ja vaig dir que no en deixaria passar ni una. No permetré que ningú m'escridassi ni em falti al respecte, com ha passat. Ni a mi ni als meus companys. Ostres!, també s'estan fent moltes coses bé.
M'ho passo bé perquè aprenc molt. Veus que hi ha coses com l'hospital que eren una fita molt bèstia. Hi he dedicat cos i ànima, i les entranyes quan ha fet falta, quan s'acabi produint... pufff és súper positiu. Sempre he volgut ser pastora, tinc molts projectes i ganes de fer mil coses. Hi haurà gent experimentada per agafar el relleu. Estic al·lucinant amb la capacitat de treball que tenen aquests regidors. Hi ha persones súper vàlides en aquest equip de govern.
- El tracte que comenta que algunes persones li han dispensat creu que té a veure amb el fet que sigui una dona?
- Molt, moltíssim. L'altre dia em mirava un reportatge que ens van fer a les alcaldesses a TV3. Totes ens hi havíem trobat. Sortia la del PSC explicant que li diuen "nena, ho has fet bé!" com si no en tingués la capacitat. O una que relatava que la mateixa opinió dita per ella o per un home cinc minuts després, se l'escoltaven o no. Amb això t'hi trobes 50.000 vegades. A mi i a la regidora Mònica Garcia, a l'anterior legislatura, ens van insultar d'una manera bàrbara. En canvi, al senyor Camps i al senyor Titot, mai res ni ningú.
Amb el tema de la Patum han baixat hòsties per tot arreu, s'han acarnissat amb nosaltres, es pensaven que com que érem nenes jovenetes, podrien amb nosaltres. Doncs, no, això no ha anat així.
- Que la regidora de Patum sigui una dona, està fet expressament?
- Sí, això per nosaltres és sagrat. La Mònica Garcia va ser la primera regidora de la història de Patum i per això volíem que ho tornés a ser una dona. Era ser-ho jo o ser-ho la Roser Valverde, com finalment ha estat.
L'alcaldessa explica que dos dels projectes més importants amb què han iniciat el mandat són el traspàs de l'Hospital de Berga i la licitació de les actuacions de millora al polígon. També parla de l'actual situació política a Catalunya i defineix la sentència de l'1-O com "un gran muntatge polític i judicial que qualla a la perfecció amb allò que és l'estructura neofranquista de l'estat espanyol".
- Què suposa revalidar l'alcaldia després de la inhabilitació?
- Suposa molta més responsabilitat. Aquesta vegada comptem amb més vots, vam aconseguir dos regidors més. Fa quatre anys teníem el lema "Eufòria zero, tota la responsabilitat". Això es manté. Simplement ara crec que tenim molta més responsabilitat. Comptem amb l'espectre de quatre anys de treball. Ha estat un treball molt intern i possiblement moltes de les coses que hem fet no han tingut prou visibilitat. Però això ara ens permet tenir quatre anys per continuar desenvolupant tots aquells projectes que vam iniciar ara ja fa quatre anys. En aquest nou mandat, també tenim molt més clara quina és la situació de l'ajuntament, comptem amb més coneixement.
- La decisió de treure l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga per ordre de la junta electoral, després d'haver estat inhabilitada justament per mantenir-la, ha estat difícil?
- És una decisió que dol profundament, en el sentit que nosaltres dèiem que evidentment aquesta hauria d'haver estat una acció de desobediència i s'hauria d'haver produït a tots els municipis. Venim de la declaració del 9 de novembre [de 2015] i amb aquella declaració ja deixàvem molt clar que no acataríem les ordres dels tribunals i jutjats de l'estat espanyol. Ho va signar tot el Parlament de Catalunya i tot un seguit d'ajuntaments amb el suport d'Esquerra i Convergència. En aquest sentit, és una decisió que dol perquè hem vist com el moviment de desobediència civil que s'estava produint des de diferents institucions, va acabar un cop finalitza aquell període de l'1 d'octubre. A partir de llavors, el que ens trobem és que estem desobeint en un únic municipi, i això no té cap mena de sentit. D'aquesta manera, l'embat acaba sent contra una sola persona i acaba en la inhabilitació dels vots de tota una ciutat, que és Berga.
Nosaltres entenem que la desobediència és una eina ultra eficaç, molt. Però que ha de venir acompanyada de tot un seguit d'agents que la practiquin i utilitzin la praxi desobedient en tot un seguit de qüestions que precisament haurem d'intentar abordar per fer-hi front. Una desobediència única no serveix absolutament per res, al final acaba en fracàs i hi guanya el relat de l'Estat.
- En la trobada de càrrecs electes que va impulsar la CUP aquesta setmana va plantejar-se la desobediència dels municipis. En quin sentit i com això sí que pot ser efectiu?
- Si volem construir una república, hem de començar a fer diverses accions desobedients que han de ser unitàries en tots els ajuntaments, sortir del marc simbòlic. Deixar de contractar totes aquelles empreses que tinguin a veure amb l'IBEX-35 i amb tota la força econòmica que es fa des d'aquests lobbys perquè no puguem dur a terme aquest procés de ruptura. Per altra banda, també hi ha tot el tema de matèria impositiva. Són qüestions que s'han d'estudiar en l'àmbit tècnic i poder rebatre diferents arguments que l'Estat ens posa sobre la taula. Si diferents ajuntaments ens unim i anem tots en una mateixa línia, podem fer una tasca molt més efectiva.
Hi va haver una intervenció que va demanar específicament, i no era un càrrec electe de la CUP, que hi hagués eines de desobediència política i institucional des dels ajuntaments, que si el Parlament no tenia prou força per fer-ho, doncs sí que ho podem fer els municipis. Ens hauríem de posicionar des d'una estratègia unitària independentista per fer-hi front.
Fa 3 anys es va constituir l'Assemblea de Càrrecs Electes a través de l'AMI i encara no s'ha convocat mai. Cap grup polític ha fet la feina que li pertocava, no hem estat a l'altura de les circumstàncies, a diferència del poble que sí que ho ha estat. Tota l'autocrítica.
- Quina és la seva opinió de la sentència de l'1-O?
- És un relat. Des del principi que l'Estat tenia la voluntat clara que la sentència fos demolidora. Han construït un relat que no s'agafa absolutament per enlloc i intenten aplicar-li la sedició. Ens estan coartant drets fonamentals, amb aquesta sentència es contradiuen els principis de manifestació, de reunió, d'expressió, etcètera. És absolutament inadmissible, però era esperable veient com ha actuat l'Estat. Hem vist aquestes darreres setmanes més detingudes i empresonades, fins a 24, a les quals també estem veient que els estan coartant drets i llibertats. Forma part d'un gran muntatge polític i judicial que qualla a la perfecció amb allò que és l'estructura neofranquista de l'estat espanyol.
- Quina és la seva opinió de la sentència de l'1-O?
- És un relat. Des del principi que l'Estat tenia la voluntat clara que la sentència fos demolidora. Han construït un relat que no s'agafa absolutament per enlloc i intenten aplicar-li la sedició. Ens estan coartant drets fonamentals, amb aquesta sentència es contradiuen els principis de manifestació, de reunió, d'expressió, etcètera. És absolutament inadmissible, però era esperable veient com ha actuat l'Estat. Hem vist aquestes darreres setmanes més detingudes i empresonades, fins a 24, a les quals també estem veient que els estan coartant drets i llibertats. Forma part d'un gran muntatge polític i judicial que qualla a la perfecció amb allò que és l'estructura neofranquista de l'estat espanyol.
"Cap grup polític ha fet la feina que li pertocava, no hem estat a l'altura de les circumstàncies, a diferència del poble que sí que ho ha estat"
- Tornant al focus exclusivament local. A finals de setembre vam passar la barrera dels 100 dies de mandat. Quines són les primeres accions que han portat a terme?
- La primera setmana de ser al consistori vam signar el projecte de la teulada del pavelló. A finals de mes, en signarem la licitació. Ara hem tirat endavant la licitació de la Torre de la Petita i la licitació de la primera part de millora del Polígon.
Concretament, aquesta setmana s'ha iniciat l'Escola de Famílies. També hem estat treballant perquè augmentin els ingressos del consistori amb la voluntat de tenir una hisenda eficaç, un objectiu que compartim amb la resta de grups municipals. Estem acabant de tancar tot el que fa referència al traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut, que veurem culminat en el decurs dels propers mesos. Aquesta és una bona notícia per la ciutat i per la comarca. Al cap i a la fi, l'hospital és un servei comarcal, per tant el seu traspàs afecta unes 40.000 persones i té a veure amb la salut d'aquestes persones, que és una qüestió principal.
Aquesta setmana hem licitat ja les obres del pati de l'Escola de Sant Joan, i continuem endavant amb les reunions amb el departament d'Educació per tirar endavant el conveni que va acordar-se al juny, per les dues línies de P3, però també per a totes aquelles inversions que el departament ha de desenvolupar perquè així li pertoquen.
També s'ha aprovat el pla de millora de la Rasa dels Molins, el PMU - P24, que ens ha de permetre el desenvolupament de millora urbana d'aquesta zona, i que podria permetre que aquesta fos una de les ubicacions de l'estació d'autobusos. A la vegada, s'està treballant amb la licitació definitiva del que seria la claveguera de la Rasa dels Molins.
Vam reunir-nos amb la consellera de Cultura fa 15 dies al Parlament, i amb tot el seu equip, amb els directors generals de l'àrea de Cultura, per parlar de l'àmbit cultural i del finançament de la Patum. Enguany, s'han acabat les obres de Sant Francesc, s'ha inaugurat aquest espai fantàstic per la ciutat. Ara ens toca projectar col·lectivament tot el que volem que siguin les dues plantes superiors, en què volem que es converteixin.
Així mateix, hem rebut fa poc, a través d'un fons de Turisme, la subvenció de 50.000 euros per l'Anella Verda de Berga.
- Són molts projectes. De tot plegat, què destacaria?
- Segurament, les dues coses més importants són el pla de millora del Polígon de la Valldan i el traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut. El dia d'avui ja estem a punt de signar el conveni definitiu amb el CatSalut i la setmana vinent tindrem una reunió amb la conselleria per parlar de totes aquelles qüestions que tinguin a veure amb l'àmbit assistencial. Tenim clar que el protocol diu que no es pot perdre cap servei dels que s'estan donant actualment a l'hospital. Evidentment, hem estat treballant molt pel que fa al patrimoni i àmbit econòmic, el personal, i ara ens hem de centrar en tota la part assistencial, veure com pretenen encarar tots els serveis que tenim quan hi hagi la nova empresa.
- Quan calculen que estarà fet el traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut?
- Esperem que el traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut estigui fet al mes de desembre. Esperem poder acabar totes les qüestions que falten. Hem començat a moure la inscripció que falta al registre de la propietat, llavors es tracta que el consell de govern digui que sí i que vagi endavant. Vam tenir la problemàtica que el terreny on estava situat part de l'hospital nou s'havia comprat fa anys, però mai s'havia inscrit a nom del consistori. A Móra d'Ebre ja s'ha constituït aquesta empresa. Van començar amb el traspàs del seu hospital una mica abans que nosaltres, però el cert és que nosaltres anàvem molt més avançats i es va retardar per aquesta qüestió dels terrenys. Ara ells ja fa aproximadament una mica més d'un mes que tenen la nova empresa constituïda.
- Un cop s'hagi fet el traspàs de l'Hospital de Berga a la Generalitat, quin seguiment se'n farà des de l'ajuntament?
- Nosaltres formarem part del consell d'administració d'aquesta nova empresa que s'ha de constituir. La nova empresa es constitueix amb cinc membres al consell d'administració: l'alcaldessa de Berga, el president del Consell Comarcal del Berguedà i tres persones del CatSalut. A banda, s'incorporarà un consell de participació de 25 persones de la comarca, que ha d'englobar totes aquelles matèries que tinguin a veure amb salut, prevenció de la malaltia, atenció primària i salut mental. Per poder treballar en una línia clara i participada per la sanitat pública. Aquest consell de participació no s'ha constituït enlloc més, és un gran avanç.
- Quines han de ser les línies estratègiques del mandat 2019-2023?
- L'estabilització econòmica de l'Ajuntament és una de les tasques més difícils. Ara mateix anem molt endarrerits amb el pagament de factures, cosa que esperem arreglar en un parell de mesos, perquè hi ha d'haver una entrada important de diners. També hem de continuar treballant amb l'estació d'autobusos. Aquesta setmana el regidor d'Urbanisme, Aleix Serra, s'ha reunit amb el departament del Territori per parlar-ne i plantejar tempos. Hi ha la projecció de la Generalitat de desdoblar la C-16, hem de veure com acabaran les al·legacions perquè possiblement en quatre anys la fisonomia de la ciutat haurà canviat molt. Encara no sabem si el desdoblament acabarà sent soterrat o no al seu pas per l'entrada centre.
Un altre dels projectes fonamentals ha de ser en salut comunitària, poder fer cursos als instituts i les escoles de reanimació cardiopulmonar. Treballarem en matèria de feminisme, hi ha diferents convenis amb entitats culturals i socials de la ciutat que s'han de continuar tirant endavant, processos selectius que s'han de fer, i l'aposta per la transparència i l'administració digital.
Seguirem treballant en qüestions de memòria històrica i dignificació de les víctimes. He de dir que en matèria de Patrimoni el regidor Sànchez ha fet molta feina, molt bona feina, amb l'Àgora Cultura i accions com la peça del mes. Hi ha hagut exposicions molt interessants al Museu Comarcal de Berga, i n'estem a punt d'estrenar una dedicada a la mort.
Un dels grans eixos de treball de la legislatura ha de ser, a més a més, treballar en matèria de Governació, per generar la suficient musculatura al cos de la Policia Local per resoldre la manca d'efectius, fa poc hem començat a fer patrullatges a peu a la ciutat.
- La primera setmana de ser al consistori vam signar el projecte de la teulada del pavelló. A finals de mes, en signarem la licitació. Ara hem tirat endavant la licitació de la Torre de la Petita i la licitació de la primera part de millora del Polígon.
Concretament, aquesta setmana s'ha iniciat l'Escola de Famílies. També hem estat treballant perquè augmentin els ingressos del consistori amb la voluntat de tenir una hisenda eficaç, un objectiu que compartim amb la resta de grups municipals. Estem acabant de tancar tot el que fa referència al traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut, que veurem culminat en el decurs dels propers mesos. Aquesta és una bona notícia per la ciutat i per la comarca. Al cap i a la fi, l'hospital és un servei comarcal, per tant el seu traspàs afecta unes 40.000 persones i té a veure amb la salut d'aquestes persones, que és una qüestió principal.
Aquesta setmana hem licitat ja les obres del pati de l'Escola de Sant Joan, i continuem endavant amb les reunions amb el departament d'Educació per tirar endavant el conveni que va acordar-se al juny, per les dues línies de P3, però també per a totes aquelles inversions que el departament ha de desenvolupar perquè així li pertoquen.
També s'ha aprovat el pla de millora de la Rasa dels Molins, el PMU - P24, que ens ha de permetre el desenvolupament de millora urbana d'aquesta zona, i que podria permetre que aquesta fos una de les ubicacions de l'estació d'autobusos. A la vegada, s'està treballant amb la licitació definitiva del que seria la claveguera de la Rasa dels Molins.
Vam reunir-nos amb la consellera de Cultura fa 15 dies al Parlament, i amb tot el seu equip, amb els directors generals de l'àrea de Cultura, per parlar de l'àmbit cultural i del finançament de la Patum. Enguany, s'han acabat les obres de Sant Francesc, s'ha inaugurat aquest espai fantàstic per la ciutat. Ara ens toca projectar col·lectivament tot el que volem que siguin les dues plantes superiors, en què volem que es converteixin.
Així mateix, hem rebut fa poc, a través d'un fons de Turisme, la subvenció de 50.000 euros per l'Anella Verda de Berga.
- Són molts projectes. De tot plegat, què destacaria?
- Segurament, les dues coses més importants són el pla de millora del Polígon de la Valldan i el traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut. El dia d'avui ja estem a punt de signar el conveni definitiu amb el CatSalut i la setmana vinent tindrem una reunió amb la conselleria per parlar de totes aquelles qüestions que tinguin a veure amb l'àmbit assistencial. Tenim clar que el protocol diu que no es pot perdre cap servei dels que s'estan donant actualment a l'hospital. Evidentment, hem estat treballant molt pel que fa al patrimoni i àmbit econòmic, el personal, i ara ens hem de centrar en tota la part assistencial, veure com pretenen encarar tots els serveis que tenim quan hi hagi la nova empresa.
Montse Venturós amb la plaça Sant Pere al darrere. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- Quan calculen que estarà fet el traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut?
- Esperem que el traspàs de l'Hospital Sant Bernabé al CatSalut estigui fet al mes de desembre. Esperem poder acabar totes les qüestions que falten. Hem començat a moure la inscripció que falta al registre de la propietat, llavors es tracta que el consell de govern digui que sí i que vagi endavant. Vam tenir la problemàtica que el terreny on estava situat part de l'hospital nou s'havia comprat fa anys, però mai s'havia inscrit a nom del consistori. A Móra d'Ebre ja s'ha constituït aquesta empresa. Van començar amb el traspàs del seu hospital una mica abans que nosaltres, però el cert és que nosaltres anàvem molt més avançats i es va retardar per aquesta qüestió dels terrenys. Ara ells ja fa aproximadament una mica més d'un mes que tenen la nova empresa constituïda.
- Un cop s'hagi fet el traspàs de l'Hospital de Berga a la Generalitat, quin seguiment se'n farà des de l'ajuntament?
- Nosaltres formarem part del consell d'administració d'aquesta nova empresa que s'ha de constituir. La nova empresa es constitueix amb cinc membres al consell d'administració: l'alcaldessa de Berga, el president del Consell Comarcal del Berguedà i tres persones del CatSalut. A banda, s'incorporarà un consell de participació de 25 persones de la comarca, que ha d'englobar totes aquelles matèries que tinguin a veure amb salut, prevenció de la malaltia, atenció primària i salut mental. Per poder treballar en una línia clara i participada per la sanitat pública. Aquest consell de participació no s'ha constituït enlloc més, és un gran avanç.
"A l'hospital s'incorporarà un consell de participació de 25 persones de la comarca; per poder treballar en una línia clara i participada per la sanitat pública"
- Quines han de ser les línies estratègiques del mandat 2019-2023?
- L'estabilització econòmica de l'Ajuntament és una de les tasques més difícils. Ara mateix anem molt endarrerits amb el pagament de factures, cosa que esperem arreglar en un parell de mesos, perquè hi ha d'haver una entrada important de diners. També hem de continuar treballant amb l'estació d'autobusos. Aquesta setmana el regidor d'Urbanisme, Aleix Serra, s'ha reunit amb el departament del Territori per parlar-ne i plantejar tempos. Hi ha la projecció de la Generalitat de desdoblar la C-16, hem de veure com acabaran les al·legacions perquè possiblement en quatre anys la fisonomia de la ciutat haurà canviat molt. Encara no sabem si el desdoblament acabarà sent soterrat o no al seu pas per l'entrada centre.
Un altre dels projectes fonamentals ha de ser en salut comunitària, poder fer cursos als instituts i les escoles de reanimació cardiopulmonar. Treballarem en matèria de feminisme, hi ha diferents convenis amb entitats culturals i socials de la ciutat que s'han de continuar tirant endavant, processos selectius que s'han de fer, i l'aposta per la transparència i l'administració digital.
Seguirem treballant en qüestions de memòria històrica i dignificació de les víctimes. He de dir que en matèria de Patrimoni el regidor Sànchez ha fet molta feina, molt bona feina, amb l'Àgora Cultura i accions com la peça del mes. Hi ha hagut exposicions molt interessants al Museu Comarcal de Berga, i n'estem a punt d'estrenar una dedicada a la mort.
Un dels grans eixos de treball de la legislatura ha de ser, a més a més, treballar en matèria de Governació, per generar la suficient musculatura al cos de la Policia Local per resoldre la manca d'efectius, fa poc hem començat a fer patrullatges a peu a la ciutat.
- Ens deia que s'han reunit amb la Generalitat per l'estació d'autobusos. Encara tenen ment un procés participatiu per decidir si la ubicació ha de ser la Font del Ros o la Rasa dels Molins?
- S'ha de pensar bé com ho desenvoluparem. Sabem que si l'estació de busos es fa a la Rasa dels Molins, el terreny sortirà gratuït per l'Ajuntament de Berga, i si es fa a la Font del Ros, el consistori hauria d'adquirir aquests terrenys. La meva opinió és que ha d'anar a la Rasa dels Molins, però és la meva opinió, no la de l'equip de govern. Comportaria que no hi hagi més costos per l'ajuntament, que ja en té molts; tenint en compte que un dels objectius és deixar el consistori amb el mínim deute possible, i una tresoreria i una hisenda equilibrades. Cada any estem pagant en crèdits a bancs 2,5 milions d'euros. Si ho aconseguim gestionar bé, que serà molt difícil que sigui així, podríem acabar la legislatura i el 2024 podríem disposar de 2,5 milions d'euros anuals nets. El deute també és una eina, però les restriccions que ens reportava, tenir 21 milions d'euros de deute, ara ja no les tenim.
- Pel que fa a la Policia Local, fins ara no es feia el patrullatge a peu?
- No se n'havien fet des de feia molts anys, vam començar un dia que teníem prou personal. Hi ha nits que si algú s'ha fet mal, s'ha de quedar una sola persona a la comissària. Ara tenim de baixa un agent que va rebre una agressió. Ara bé, hi ha hagut dies en què hi ha sis efectius, i s'ha pogut fer patrullatge a peu amb dues persones. Això permet una relació molt més acurada del que és la tasca a la policia local.
- Quants efectius hi ha a la Policia Local ara com ara?
- 14 efectius. Hi ha el concurs perquè entrin cinc persones però no arribaran fins el mes de juny perquè han de passar el procés de l'escola. Evidentment, intentarem buscar efectius, a través de comissions de servei i diferents mecanismes. És molt complicat. Enguany, van sortir els decrets de jubilació de la Policia Local amb el qual es poden jubilar a 60 anys, i això fa que hi hagi hagut una davallada nombrosa d'efectius de la Policia Local a tot Catalunya. Badalona sola va convocar unes 300 places. Berga té aquest dèficit històric perquè del 2008 al 2014 no es va convocar ni una sola plaça de policia, i es van extingir places.
- Quants efectius seria l'ideal per Berga?
- Entre 24 i 25 persones. Hauríem de tenir com a mínim escamots de quatre persones per començar i el comandament. Intentarem poder-ho fer en el transcurs d'aquesta legislatura. El programa que hem estat treballant amb el cap de la Policia Local, de 30 i escaig pàgines, ho contempla. També hi ha la qüestió de l'espai de la nova comissària. S'ha mirat la possibilitat o no de traslladar la nova comissària de la Policia Local a l'edifici del CAT, però allà hi falten els serveis, i abans de tot, s'hauria de fer el projecte per poder fer arribar la claveguera, la llum i l'aigua.
- L'edifici del CAT és de propietat municipal?
- Sí, és de l'ajuntament. El que passa és que la Generalitat et retornava els diners si el posaves en marxa. Com que l'Ajuntament de Berga mai el va posar en marxa, s'han perdut 135.000 euros que podríem haver utilitzat perfectament per fer-hi arribar els serveis.
- S'ha de pensar bé com ho desenvoluparem. Sabem que si l'estació de busos es fa a la Rasa dels Molins, el terreny sortirà gratuït per l'Ajuntament de Berga, i si es fa a la Font del Ros, el consistori hauria d'adquirir aquests terrenys. La meva opinió és que ha d'anar a la Rasa dels Molins, però és la meva opinió, no la de l'equip de govern. Comportaria que no hi hagi més costos per l'ajuntament, que ja en té molts; tenint en compte que un dels objectius és deixar el consistori amb el mínim deute possible, i una tresoreria i una hisenda equilibrades. Cada any estem pagant en crèdits a bancs 2,5 milions d'euros. Si ho aconseguim gestionar bé, que serà molt difícil que sigui així, podríem acabar la legislatura i el 2024 podríem disposar de 2,5 milions d'euros anuals nets. El deute també és una eina, però les restriccions que ens reportava, tenir 21 milions d'euros de deute, ara ja no les tenim.
- Pel que fa a la Policia Local, fins ara no es feia el patrullatge a peu?
- No se n'havien fet des de feia molts anys, vam començar un dia que teníem prou personal. Hi ha nits que si algú s'ha fet mal, s'ha de quedar una sola persona a la comissària. Ara tenim de baixa un agent que va rebre una agressió. Ara bé, hi ha hagut dies en què hi ha sis efectius, i s'ha pogut fer patrullatge a peu amb dues persones. Això permet una relació molt més acurada del que és la tasca a la policia local.
- Quants efectius hi ha a la Policia Local ara com ara?
- 14 efectius. Hi ha el concurs perquè entrin cinc persones però no arribaran fins el mes de juny perquè han de passar el procés de l'escola. Evidentment, intentarem buscar efectius, a través de comissions de servei i diferents mecanismes. És molt complicat. Enguany, van sortir els decrets de jubilació de la Policia Local amb el qual es poden jubilar a 60 anys, i això fa que hi hagi hagut una davallada nombrosa d'efectius de la Policia Local a tot Catalunya. Badalona sola va convocar unes 300 places. Berga té aquest dèficit històric perquè del 2008 al 2014 no es va convocar ni una sola plaça de policia, i es van extingir places.
- Quants efectius seria l'ideal per Berga?
- Entre 24 i 25 persones. Hauríem de tenir com a mínim escamots de quatre persones per començar i el comandament. Intentarem poder-ho fer en el transcurs d'aquesta legislatura. El programa que hem estat treballant amb el cap de la Policia Local, de 30 i escaig pàgines, ho contempla. També hi ha la qüestió de l'espai de la nova comissària. S'ha mirat la possibilitat o no de traslladar la nova comissària de la Policia Local a l'edifici del CAT, però allà hi falten els serveis, i abans de tot, s'hauria de fer el projecte per poder fer arribar la claveguera, la llum i l'aigua.
- L'edifici del CAT és de propietat municipal?
- Sí, és de l'ajuntament. El que passa és que la Generalitat et retornava els diners si el posaves en marxa. Com que l'Ajuntament de Berga mai el va posar en marxa, s'han perdut 135.000 euros que podríem haver utilitzat perfectament per fer-hi arribar els serveis.
"S'ha mirat la possibilitat o no de traslladar la nova comissària de la Policia Local a l'edifici del CAT, però allà hi falten serveis i s'hauria de fer el projecte per fer arribar la claveguera, la llum i l'aigua"
- Aquest mandat han passat de 6 a 8 regidors. També s'han triplicat les dedicacions exclusives, que passen d'1 a 3, i hi ha quatre dedicacions al 50% i una al 33%. Això els dona més força per tirar endavant projectes?
- Tots aquests projectes de què parlàvem, es poden fer perquè som més gent. L'anterior mandat tots els grups polítics ens van dir que érem massa pocs, després quan hem estat molts també ens ho han criticat (somriu), però és cert: érem molt pocs. Així i tot, el regidor d'Hisenda està fent 15 i 16 hores cada dia. És un equip molt compacte, estic molt molt contenta. Es nota molt que hi ha més càrrega de feina, i està sortint tot això d'una manera bàrbara.
- Han expressat la voluntat de treballar de costat amb la resta de grups municipals. Amb tots sense excepció?
- Indiscutiblement. Sempre hem dit que no hi ha traves a res que no sigui de caire programàtic. Recordo que l'Abel García [regidor del PSC] va demanar en un ple si ell era un escull. La resposta és que no. Algú serà un escull quan vulgui privatitzar l'hospital o quan no defensi la línia de P3 de l'escola pública. Hi ha una voluntat clara de treballar conjuntament, no perquè no hi hagi una majoria absoluta. Si hi hagués hagut una majoria absoluta, a mi sempre m'ha agradat més treballar en conjunt.
El Ferran Aymerich [de Junts per Berga] ha aportat tot un seguit de qüestions molt positives, i que estan molt treballades, en la comissió d'ordenances fiscals. En principi són coses que no hem acceptat, perquè per aquest any suposaven una caiguda important dels ingressos, però ens han aportat una visió d'alguns temes que nosaltres no teníem i van en una línia clara de voler treballar i de revertir positivament a l'ajuntament. Evidentment que hi haurà enganxades amb l'oposició, coses amb les quals no estarem d'acord. Ells faran la seva feina, que és fiscalitzar el govern, però si, a més, podem treballar conjuntament, ho prefereixo mil vegades.
- En quin punt està el projecte del clavegueram de la Rasa dels Molins?
- Està a punt de licitar-se. Ara mateix hem de demanar una pròrroga del finançament que tenim de meses de concertació de la Diputació de Barcelona perquè ens trobem que hi ha un coll d'ampolla de molts projectes que vam iniciar en l'anterior legislatura i que s'estan culminant. Havíem d'iniciar les licitacions de la Torre de la Petita, el Polígon de la Valldan, la teulada del pavelló, el pati de l'Escola de Sant Joan i també les dues xarxes de claveguera que es faran ara al carrer dels Àngels i al carrer Mossèn Espelt abans de 31 d'octubre. Eren sis licitacions, per tant hem anat a fons.
- Un tema que es va arrossegant són els contenciosos judicials, per exemple, el de Queralt i l'Hotel Berga Park. Tot plegat, com està avui dia?
- Ara mateix sense notícies d'Inberga Tur, que continua exactament igual, i sense notícies de la Font Negra. Sí que és veritat que tenim una sentència del mes de maig en el cas de la Font Negra que ens dona la raó però els adjudicataris han recorregut. Hi ha contenciosos que s'han anat resolent però n'hi ha d'oberts i avui dia tenim a la secretària treballant a full amb aquests temes.
- De la Font Negra, el diari Regió7, va publicar fa uns dies que els gestors del berenador pretenen llogar l'equipament. Com es veu aquesta decisió des de l'Ajuntament?
- Això no es pot fer, no poden llogar el berenador. Des del consistori prendrem les mesures que pertoquin en aquest sentit, perquè això no es pot fer de cap manera.
- I Ràdio Berga? Berga tornarà a tenir ràdio municipal?
- Sí, és que Berga ha de tenir ràdio sí o sí. Aquest mandat el regidor Ivan Sànchez porta l'àrea de Comunicació, mentre que jo porto l'àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, tot el que és estructural. En aquest sentit, s'està preparant el projecte i ja tenim la plaça per convocar de tècnic de comunicació de l'Ajuntament de Berga. Evidentment, un regidor sol no ho pot fer. Durant el mandat anterior es van crear les dues places de secretaria i de tècnic de comunicació, que van més enllà de l'eventualitat de les persones que ocupen ara aquests llocs com a càrrec de confiança.
És aquesta plaça, la de tècnic de Comunicació, que s'hauria de convocar de cara l'any 2020 per poder començar a desenvolupar aquest projecte i que tinguem ràdio pública abans de finalitzar la legislatura. De la mateixa manera que abans de finalitzar el mandat hem de tenir un contracte de netejar viària a la ciutat. Fa 15 anys que està caducat.
"[Els gestors de la Font Negra] no poden llogar el berenador. Des del consistori prendrem les mesures que pertoquin"
Montse Venturós revisant uns papers al seu despatx. Foto: Pilar Màrquez Ambròs
- El 4 de novembre farà un any que Berga és la ciutat més gran de Catalunya amb el porta a porta. D'altra banda, el regidor Escútia va reunir-se amb els veïns a principi de setembre per escoltar-ne inquietuds i queixes. Quina valoració en fa?
- Estem treballant perquè hi ha focus conflictius a la ciutat en aquesta matèria. També val a dir que hi ha d'haver una reunió clara, contundent, amb el consell comarcal, on es posin sobre la taula els acords que es van prendre, els que s'estan produint i els que no. El dia d'avui Berga no té recollida de voluminosos. Hi ha tasques que li manca fer a l'ajuntament com és la illeta de l'hospital. Però també hi ha tasques que pertoquen a l'ens comarcal que no s'estan desenvolupant. Les persones que ara mateix entreguen bosses i bujols haurien de poder estar fent tasques d'informació, haurien de ser les informadores del porta a porta, anar timbre per timbre explicant, fent pedagogia, i això no s'està produint.
Hi hauria d'haver més d'un punt de recollida de bosses o si més no un punt itinerant que ens permetés que una veïna de Santa Eulàlia no s'hagués de desplaçar fins al telecentre. És una queixa dels veïns totalment lògica. D'altra banda, ho he de dir: la brutícia del carrer no és un problema de l'ajuntament o del Consell, és un problema de les persones. El carrer és un espai públic, és de tots i totes. Quan tu estàs llençant una bossa d'escombraries al carrer, és com si la llencessis a casa teva. Al barri vell, sobretot a la zona de la Pietat, s'estan produint abocaments bèsties i els veïns estan fent un esforç brutal, perquè piquen els timbres i els expliquen el tema del porta a porta.
Han penjat cartells en castellà, català i àrab a tot arreu, demanant si us plau a aquests altres veïns que normalitzin el seu servei, que si algú necessita ajuda, estan pel que faci falta.
Els abocaments són una manca de respecte absolut cap a les persones que estan intentant generar un bé públic o tenen la ciutat com un espai col·lectiu i públic. Evidentment, també hi ha qüestions en què s'ha de treballar de valent. Hi ha tot un seguit d'aspectes que no permeten que segons quines famílies puguin fer el porta a porta. Per exemple, si un habitatge no té cèdula d'habitabilitat, no té registre.
- És l'últim mandat de Montse Venturós com a alcaldessa?
- Sí. Seguríssim. Tots sabeu que hi sóc pel que hi sóc. Vaig dir que sí per en Jordi Cuixart, jo no en tenia ganes però s'ha de fer i ja està (visiblement emocionada).
A mi m'agrada molt la meva feina, però em comporta problemes de salut. Hi ha molts nervis, molt estrès. És difícil perquè tot són crítiques, moltes persones et tracten malament i aquest mandat ja vaig dir que no en deixaria passar ni una. No permetré que ningú m'escridassi ni em falti al respecte, com ha passat. Ni a mi ni als meus companys. Ostres!, també s'estan fent moltes coses bé.
M'ho passo bé perquè aprenc molt. Veus que hi ha coses com l'hospital que eren una fita molt bèstia. Hi he dedicat cos i ànima, i les entranyes quan ha fet falta, quan s'acabi produint... pufff és súper positiu. Sempre he volgut ser pastora, tinc molts projectes i ganes de fer mil coses. Hi haurà gent experimentada per agafar el relleu. Estic al·lucinant amb la capacitat de treball que tenen aquests regidors. Hi ha persones súper vàlides en aquest equip de govern.
- El tracte que comenta que algunes persones li han dispensat creu que té a veure amb el fet que sigui una dona?
- Molt, moltíssim. L'altre dia em mirava un reportatge que ens van fer a les alcaldesses a TV3. Totes ens hi havíem trobat. Sortia la del PSC explicant que li diuen "nena, ho has fet bé!" com si no en tingués la capacitat. O una que relatava que la mateixa opinió dita per ella o per un home cinc minuts després, se l'escoltaven o no. Amb això t'hi trobes 50.000 vegades. A mi i a la regidora Mònica Garcia, a l'anterior legislatura, ens van insultar d'una manera bàrbara. En canvi, al senyor Camps i al senyor Titot, mai res ni ningú.
Amb el tema de la Patum han baixat hòsties per tot arreu, s'han acarnissat amb nosaltres, es pensaven que com que érem nenes jovenetes, podrien amb nosaltres. Doncs, no, això no ha anat així.
- Que la regidora de Patum sigui una dona, està fet expressament?
- Sí, això per nosaltres és sagrat. La Mònica Garcia va ser la primera regidora de la història de Patum i per això volíem que ho tornés a ser una dona. Era ser-ho jo o ser-ho la Roser Valverde, com finalment ha estat.
" La Mònica Garcia va ser la primera regidora de la història de Patum i per això volíem que ho tornés a ser una dona"