El SEM registra 900 incidents per traumatisme a la muntanya a la Catalunya Central en 4 anys

Gairebé 500 persones participen a Berga en una jornada sobre el repte que suposa el medi natural pels equips d'emergència

Pilar Màrquez Ambròs/Redacció
23 d'octubre del 2019
Actualitzat a les 17:37h
Jornada del Servei d'Emergències Mèdiques SEM celebrada a Berga.
Jornada del Servei d'Emergències Mèdiques SEM celebrada a Berga. | SEM
El Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) ha registrat gairebé 900 incidents per traumatisme a la muntanya a la Catalunya Central en quatre anys. En aquest sentit, el 2018 va ser l'any amb major incidència amb un total de 282 incidents, cosa que va suposar un increment del 68% respecte a l'any 2015. Així s'ha exposat en la jornada "El medi natural: un repte pels equips d'emergències" que aquest dimecres ha format uns 500 professionals del món de la salut al pavelló de Suècia de Berga. 

La sessió formativa ha estat organitzada pel Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i l’Hospital Comarcal Sant Bernabé. En l'obertura, ha comptat amb el cap territorial del SEM a Catalunya Central, Jesús Cabaña, i el doctor Agustí Camps, cap d’Urgències de l’Hospital Sant Bernabé. També hi han intervingut diversos especialistes, així com el president comarcal Josep Lara i la regidora i segona tinenta d'alcaldessa de Berga Roser Valverde. 
 
Els temes que s'han exposat a la jornada tenen com a base els diferents incidents rellevants en els quals han assistit els professionals del SEM, donant a conèixer les dificultats de l'assistència mèdica en pobles aïllats de muntanya, així com en persones que realitzen activitats a l'aire lliure, ja sigui d'esbarjo o esportives. També s'han tractat els indicadors de la hipotèrmia, o traumatismes greus, entre altres. Aquest tipus de trobada serveix perquè els professionals coincideixin i exposin les seves opinions i poder fer així un bon treball. 
 

Fotografia de la jornada celebrada al pavelló de Suècia amb professionals i especialistes. Foto: SEM

 
Els doctors Iñigo Soteras i Jordi Capdevila han relatat el cas d'un pacient que va patir d’hipotèrmia greu, precisant reanimació cardiopulmonar. Han exposat que "la hipotèrmia és una de les patologies de muntanya més greus que es poden presentar, suposant una gran morbimortalitat amb seqüeles permanents greus per les persones que han sobreviscut, i podent arribar a patir arrítmies letals que poden desencadenar la mort".
 
La bombera, bioquímica i esportista d'elit, Emma Roca, ha explicat el tipus de patologia comú en esportistes de resistència. Emma Roca, que coordina des de fa anys el projecte SUMMIT, ha valorat l'efecte de les curses d'ultrafons en els paràmetres de salut, donant a conèixer quines dades i proves es realitza als participants de les curses d'ultrafons, així com les alteracions en l'àmbit cardíac, muscular, d'hidratació i dieta que han trobat en els corredors. L'última ponència ha tractat les mossegades d'insectes i rèptils verinosos, com escorpins, aranyes i serps autòctones, de la mà del doctor Emilio Salgado. 
 
La gran afluència de participants d'aquesta sessió formativa, amb 250 professionals de manera presencial i prop de 230 en línia, fa evident, segons l'organització, l’interès que desperten els incidents en àmbit de muntanya entre els professionals sanitaris.
 
Tipologia d'incidents en entorns de muntanya
 
Segons un estudi descriptiu presentat per Joan Casadevall, metge del SEM i de Bombers de la Generalitat de Catalunya, i Yolanda Ferreres, infermera del SEM i de Bombers, els equips de rescat van efectuar a Catalunya 3.271 serveis entre 2010 i 2016, atenent 4.635 persones, essent el 87,6% de les actuacions en el medi natural (53,5% en Pirineu i Prepirineu). El tipus d'actuació més freqüent va ser el salvament/rescat (81,2%) i la recerca de persones perdudes (14,6%).
 
El 51% (2.364) presentaven alguna lesió traumàtica o patologia mèdica; el 80% (1.891) van patir algun tipus de traumatisme, com fractures, contusions, esquinços o ferides superficials, i el 20% restant (473) patologia mèdica com l'esgotament o les distèrmies. 
Arxivat a