Crònica: Sentència de l'1-O

El carrer bull d'indignació contra la sentència de l'1-O, una setmana de protestes amb protagonisme berguedà

NacióBerguedà repassa el paper de la comarca en les protestes i mobilitzacions des que va conèixer-se sentència que, sumant-ho, condemna a gairebé 100 anys als líders independentistes

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga, 22 d'octubre de 2019 a les 19:23 |
Una pancarta al tall de la C-16 de dijous passat. | Pilar Màrquez Ambròs
Catalunya va despertar-se dilluns de fa una setmana amb l'alè contingut. El Berguedà no va ser una excepció. El Tribunal Suprem va condemnar a quasi 100 anys de presó als líders polítics i socials independentistes i les reaccions no es van fer esperar. A primera hora, els estudiants van ser els primers en mostrar la seva indignació i sortir al carrer. Un primer tast del que se succeiria al llarg de la setmana.

Els joves van intentar ocupar la carretera C-16 a mig matí i van aconseguir-ho finalment al migdia després d'una manifestació a la plaça de Sant Pere on l'alcaldessa Montse Venturós va denunciar un "judici polític" que "en democràcia no s'hagués hagut de produir mai". Venturós va mostrar-se convençuda en declaracions als mitjans aquell dia que "els Ajuntaments haurien de començar a prendre determinacions que vagin a favor de tirar endavant aquest procés de ruptura en l'estat; "no caure només en el joc de manifestacions i concentracions", sinó també fer-hi front des del vessant institucional. 

 

Concentració de rebuig a la sentència de l'1-O aquest dilluns al matí a la plaça de Sant Pere. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Després de l'acte, els joves van demanar al govern local si els acompanyaven a tallar la C-16, i la resposta va ser que sí. Els estudiants es van acompanyar de cartells com "Surt més a compte violar que votar", comparant les penes dels polítics amb les dels agressors sexuals, o "No hi haurà presons per a tanta dignitat". La indignació dels nois i noies, en molts casos encara menors d'edat, va ocupar la carretera gairebé dues hores, en un gest que després es repetiria fins a tres vegades més amb manifestants de totes les edats durant la setmana.

Hi ha diverses imatges de la ràbia i la impotència contra la sentència que quedaran gravades a la retina dels berguedans. Una serà la multitudinària manifestació del mateix dilluns a la tarda amb més de 3.000 ànimes i cinc minuts de silenci que van aconseguir ressonar alt i clar al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça de Sant Pere. Un únic "via fora" va interrompre el silenci absolut d'una protesta per reclamar la llibertat dels empresonats que va anar acompanyada de l'encesa dels milers de llums blanques dels mòbils dels assistents. 

"No tenim por", "Unitat" i "Llibertat, presos polítics!" van ser algunes de les proclames que van cridar-se durant l'acte d'aquella tarda que va agrupar alcaldes berguedans dels diversos partits que van llegir un manifest contra la sentència. 




Però el moment central de protagonisme de la setmana al Berguedà va ser la multitudinària columna de les Marxes per la Llibertat, que va sortir dimecres al matí de la capital de comarca i va arribar tres dies més tard a Barcelona amb una impactant entrada per la Meridiana. En total, cinc columnes van recórrer el país, des de Berga, Vic, Girona, Tàrrega i Tarragona. La que va sortir de la ciutat, ocupant els carrils de la C-16 en sentit sud amb cants i consignes per la República i per la llibertat dels presos polítics, va reunir ja de bon matí 2.000 persones. Va iniciar el seu camí a les 8 del matí a la plaça Gernika de Berga i, a la tarda, en l'arribada a Manresa, ja sumava 15.000 participants. 

De bon matí el ritme de la marxa va ser ràpid i va aplegar grups d'amics, famílies i gent de totes les edats amb estelades, samarretes grogues i tot tipus de símbols independentistes. De Berga, també en va sortir el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró.

A tres quarts de 10 del matí, la gentada, acompanyada de tractors, motos i bicicletes, ja era a Gironella i pràcticament no es va parar a l'avituallament a Cal Bassacs. Ningú volia badar en els primers quilòmetres perquè abans que es fes fosc s'havia de completar tot el camí fins a la zona esportiva del Congost de Manresa. 
 

Columna de Berga de les Marxes per la Llibertat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Un dels moments amb més emocions i sentiment a flor de pell de la primera jornada va ser, de fet, el pas per la Perla del Llobregat. Les proclames com "en diuen democràcia, i no ho és" i "llibertat, llibertat!" van protagonitzar els primers compassos de la marxa en la seva entrada a Gironella, on els participants van trobar-se també amb l'ovació dels nens i nenes de primària de l'escola pública, o la dels avis de la Fundació de Sant Roc, que en alguns casos van unir-se a la marxa acompanyats de les cuidadores i en cadira de rodes.

NacióBerguedà va parlar amb una d'aquestes persones grans que va fer uns metres del recorregut en cadira de rodes. Lluís Safont, nascut el 1932 a Berga, va mostrar-se visiblement emocionat: "Faria tot el que podria per Catalunya, per la meva terra, no puc caminar però m'han deixat venir amb la cadira", va dir". "Encara recordo els insults dels nacionals als nois del poble durant el franquisme. Ens cridaven 'rojos, rojos!'", va apuntar en la conversa amb aquest diari. 
 

Columna de Berga de les Marxes per la Llibertat. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La marxa va continuar fins a Puig-reig i després va a parar a dinar a Navàs. En l'arribada al Bages va haver-hi càntics, aplaudiments i proclames, així com el guiatge del popular Jordi Pesarrodona, regidor de Sant Joan de Vilatorrada, que donava instruccions a la multitud abans de l'àpat per continuar la ruta cap a Manresa a la tarda. Pesarrodona va comparar aquesta mobilització amb la marxa que es va fer l'any 1976. "La gent torna a ser al carrer, reclamant els seus drets", va celebrar.

Una altra de les curiositats de la jornada va ser la presència de la Maria, la geganta de l'Ametlla de Merola, que els seus geganters volien baixar fins a Balsareny, però que va acabar arribant fins a la benzinera del Lleó a Sallent. 



Bloquejos a la C-16 i en vies secundàries

Malgrat que el gruix de protestes s'han viscut amb molta intensitat i aldarulls a Barcelona i a la resta de capitals del país, com Girona, Tarragona i Lleida, l'ambient de reivindicació i denúncia de l'independentisme també ha estat evident al Berguedà. La vaga del 18-O va ser majoritària a la capital de comarca i hi ha hagut diversos talls de carretera, els més de llarg de fins a deu hores a Bagà o el de diumenge a la tarda que, en plena operació tornada del cap de setmana, va bloquejar la C-16 i la carretera vella que ve de Cal Rosal durant 4 hores i mitja. Consulta aquí el mapa de protestes contra la sentència i la repressió arreu del país. 

A Berga, dijous la via ja havia estat bloquejada fins a quatre hores. Aquella tarda van viure's diverses escenes de tensió i molts nervis entre concentrats i conductors, sobretot a la part final. Dos camions van forçar el seu pas a través del bloqueig en sentit sud, posant en risc la integritat dels concentrats, i passant a molt pocs centímetres d'un dels joves que intentava impedir-los el pas, poc abans que es decidís posar-hi punt i final. 

La majoria dels concentrats en aquestes mobilitzacions a la C-16 han estat fins ara gent jove i estudiants convençuts d'aguantar els talls el màxim possible per la sentència "injusta" i les imatges de "repressió" als carrers que ha viscut el país bona part de la setmana. I els Mossos han afrontat majoritàriament aquests talls desviant la circulació per dins de la ciutat i vies alternatives. No obstant això, diumenge va haver-hi barricades amb foc al Polígon de la Valldan, després que durant bona part de la tarda el trànsit s'hagués redirigit per Avià i Casserres. Això va crear certa incertesa i tensió, que va fer que els antiavalots fessin acte de presència a pocs metres del tall de la C-16.

Tot i que va semblar que podia haver-hi una actuació, finalment, aquesta no va acabar-se produint. 
 

Manifestants en un dels talls de la C-16. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


La comarca ha recordat aquests dies el màxim nivell de mobilització i reivindicació del 3 d'octubre de 2017 però, com en la resta del país, aquesta ha anat acompanyada de molta més indignació que fa dos anys. Durant una concentració davant dels Jutjats de Berga, els concentrats van retreure verbalment als Mossos d'Esquadra, que feien cordó de seguretat, les càrregues policials i els incidents viscuts al país. També van demanar la dimissió del conseller Miquel Buch i van cridar proclames com "No és violència, és autodefensa" i "no us mereixeu, la senyera que porteu". 

En to burleta, a més, els manifestants van etzibar a la policia catalana: "Veniu que som gent de pau", en referència a un vídeo viral on se sent dir el mateix des d'una furgoneta policial. 

La policia no va deixar-los avançar fins a davant de l'edifici dels jutjats, custodiat per diverses dotacions. Va ser un moment tens. Un dels agents, també berguedà, va dialogar amb un dels concentrats, un home gran, que li retreia l'actuació del cos, però la indignació era evident. 
 

Manifestació davant dels Jutjats de Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Trobada d'electes, omplir "la buidor de sobirania del Parlament" per donar resposta al carrer

La trobada de regidors electes de la CUP, celebrada aquest dilluns sense primeres espases de JxCat ni ERC, va urgir a convocar l'Assemblea d'Electes i debatre noves accions de desobediència als ajuntaments. També va tenir protagonisme bergueda. L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, va fer de portaveu, explicant que la reunió era "una qüestió d'emergència política necessària i bàsica davant la buidor de la sobirania del Parlament" i assegurant que l'objectiu és buscar consensos per l'amnistia per a totes les persones "represaliades políticament per l'Estat espanyol" i treballar en una taula internacional de diàleg, a més de l'exercici de l'autodeterminació. A més, de plantejar estratègies de desobediència efectiva dels ajuntaments. 

A la trobada d'electes, a les Cotxeres de Sants, hi han assistit diversos càrrecs electes del Berguedà de diferents partits,  com l'alcaldessa i gran part de l'equip de govern de Berga, però també els regidors de Junts per Berga, Marc Marginet i Ferran Aymerich, l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba (ERC), el de Casserres, Josep Colillas (ERC), el d'Olvan, Sebastià Prat (CUP), el regidor d'Esquerra d'Avià, Josep Subirana, un dels del govern de Vilada, Quim Pons Casadesús (ERC), o el republicà Isaac Lozano, regidor de Cercs i president d'Esquerra Berguedà.
 

Grup d'electes berguedans després de la trobada. Foto: Roser Valverde


En els últims 9 dies diversos dels municipis del Berguedà, com la seva capital, han aprovat també una moció de rebuig a la sentència de l'1-O i per l'amnistia als líders polítics. Entre molts altres, han donat ja el vistiplau al document en sessió extraordinària els plens de Berga, Gironella, Puig-reig, Bagà o Olvan.
 

Moment d'aprovació de la moció de rebuig a Berga. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


 

Participació