17
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
14:29h
L'empresa Monserveis hauria pagat 375 euros mensuals per 60 hores de treball setmanal a treballadores migrants sense papers, segons ha denunciat la CGT del Berguedà. El secretari general de la Federació Comarcal de la CGT al Berguedà, Pep Cara, ha explicat a NacióBerguedà que aquest va ser "el cas de la primera persona que va venir a veure'ns per denunciar". Ara bé, també ha assegurat que, un cop que han parlat amb més treballadores, "hem vist casos pitjors de 100 i escaig hores setmanals, 12 hores al dia o 24 hores de dilluns a dissabte per 800 euros al mes". "És una barbaritat", ha denunciat Cara.
Pep Cara ha afirmat que "aquesta era una pràctica habitual" i que la quantitat que els pagaven "podia variar segons cada treballadora".
Quan la CGT del Berguedà va conèixer el primer cas va ser perquè una treballadora va exposar que se li devien diners: "Vam reclamar, però de seguida vam veure que no eren només aquests diners; la situació era molt bèstia, perquè havia fet 60 hores a la setmana per menys de 400 euros", ha dit Cara. "Havia cobrat un total de 750 euros pels dos mesos que havia treballat a l'empresa", ha apuntat.
"Llavors ho vam posar en coneixement d'un inspector de treball, i finalment s'ha pogut acreditar que l'empresa tenia almenys 52 persones sense contracte, de les quals 30 no tenien permís de residència", recorda Cara. Monserveis, dedicada a l'atenció domiciliària, respondrà davant la Fiscalia, després que Inspecció de Treball hi hagi portat el cas, en descobrir, gràcies a la denúncia de la CGT, que tenia aquestes 52 persones treballadores sense estar donades d'alta a la Seguretat Social, de les quals 30 no tenien autorització administrativa per residir ni treballar a l'estat espanyol. D'aquestes treballadores, 13 no van ser donades d'alta amb caràcter previ a la prestació, 8 rebien prestacions per desocupació i 1 rebia una prestació per incapacitat permanent.
A més, de les 30 persones sense permís de residència se n'ha pogut identificar 16 i, gràcies a això, 9 podran acreditar que van treballar més de sis mesos i, per tant, podran tramitar el permís de residència per arrelament laboral. El sindicat ha fet una crida per contactar treballadores i extreballadores de l'empresa, i de fet va reunir-se amb algunes d'elles divendres passat per poder-les ajudar.
El sindicat afirma que "es pressionaven les treballadores" per no denunciar l'abús. "Hi havia mala fe. S'aprofitaven de la vulnerabilitat de les persones que no tenen permisos", ha valorat Pep Cara.
Pep Cara ha afirmat que "aquesta era una pràctica habitual" i que la quantitat que els pagaven "podia variar segons cada treballadora".
Quan la CGT del Berguedà va conèixer el primer cas va ser perquè una treballadora va exposar que se li devien diners: "Vam reclamar, però de seguida vam veure que no eren només aquests diners; la situació era molt bèstia, perquè havia fet 60 hores a la setmana per menys de 400 euros", ha dit Cara. "Havia cobrat un total de 750 euros pels dos mesos que havia treballat a l'empresa", ha apuntat.
"Llavors ho vam posar en coneixement d'un inspector de treball, i finalment s'ha pogut acreditar que l'empresa tenia almenys 52 persones sense contracte, de les quals 30 no tenien permís de residència", recorda Cara. Monserveis, dedicada a l'atenció domiciliària, respondrà davant la Fiscalia, després que Inspecció de Treball hi hagi portat el cas, en descobrir, gràcies a la denúncia de la CGT, que tenia aquestes 52 persones treballadores sense estar donades d'alta a la Seguretat Social, de les quals 30 no tenien autorització administrativa per residir ni treballar a l'estat espanyol. D'aquestes treballadores, 13 no van ser donades d'alta amb caràcter previ a la prestació, 8 rebien prestacions per desocupació i 1 rebia una prestació per incapacitat permanent.
A més, de les 30 persones sense permís de residència se n'ha pogut identificar 16 i, gràcies a això, 9 podran acreditar que van treballar més de sis mesos i, per tant, podran tramitar el permís de residència per arrelament laboral. El sindicat ha fet una crida per contactar treballadores i extreballadores de l'empresa, i de fet va reunir-se amb algunes d'elles divendres passat per poder-les ajudar.
El sindicat afirma que "es pressionaven les treballadores" per no denunciar l'abús. "Hi havia mala fe. S'aprofitaven de la vulnerabilitat de les persones que no tenen permisos", ha valorat Pep Cara.