Els experts opinen sobre la incineració de residus: energia verda o maldecap ambiental?

El projecte d'incineració de residus industrials a Cercs revifa el debat sobre si l'energia obtinguda per aquesta via es pot considerar renovable o és energia "negra"

per Pilar Màrquez Ambròs, Barcelona/Cercs, 8 d'octubre de 2019 a les 21:29 |
La central tèrmica de Cercs amb l'embassament de la Baells al fons. | Pilar Màrquez Ambròs
L'empresa manresana EmSpain Waste&Treatment ha comprat les històriques instal·lacions de la tèrmica de Cercs i ha anunciat una inversió de 130 milions d'euros per convertir-les en la primera planta de tot l'Estat que generarà electricitat a partir de la crema de residus industrials no perillosos. El projecte ha generat una ràpida oposició en contra a la comarca del Berguedà. Però el debat és ampli, té múltiples matisos i porta a una pregunta de difícil resposta: Es pot considerar renovable l'energia produïda en cremar residus? 

El catedràtic d'Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Joan de Pablo, amb expertesa sobre l'aprofitament i la valorització de residus, manté que és una pregunta que no es pot respondre amb un sí o amb un no. "A nivell tècnic, el que és cert és s'ha de buscar una sortida als residus i sobre això hi ha punts de vista molt diferenciats: hi ha països capdavanters en l'àmbit mediambiental com Suècia que han optat per incinerar. Com a país, Suècia, ha decidit apostar per la incineració de residus, així com també ho fa per l'energia nuclear, i en canvi els moviments ecologistes sostenen que la de la incineració de residus és energia negra i destaquen els riscos", explica De Pablo. "És un debat etern", apunta.  


Actualment, a Suècia hi ha més de 30 centrals elèctriques que converteixen residus en energia. El govern suec argumenta, en aquest context, que aquestes plantes incineradores permeten reduir considerablement el volum de deixalles i destaquen els beneficis de l'aprofitament d'uns residus que d'altra banda no tindrien una sortida. Però els experts en medi ambient coincideixen en recordar que l'emissió no és zero i que, per això, es requereix que aquestes plantes comptin amb maquinària d'última generació i controls estrictes. 

"La incineració és una opció per l'aprofitament de residus, però sempre que sigui sota un control molt estricte, un control que tècnicament està resolt, però que s'ha d'implementar i fer bé en cada cas", exposa Joan de Pablo. 

L'aprofitament de residus, objectiu desitjable

"Els científics i els tècnics ens basem en les evidències científiques i tècniques, hem de mantenir el planeta el més net possible i hem de lluitar contra el canvi climàtic. Això fa que tinguem la necessitat de combinar coses, no podem dir que només volem l'energia solar o eòlica", defensa Joan de Pablo. "A l'hora de buscar una sortida als residus, pots considerar que aquests tenen continguts molt elevats de carboni, i per tant, defensar que, amb la incineració, estàs transformant aquests residus amb energia. Però necessites que aquest procés estigui molt controlat", reitera De Pablo. "Els sistemes de control, de neteja dels gasos que s'emeten, tot això ha d'estar ben preparat i contingut", afirma. 


Els promotors de la incineradora de Cercs preveuen cremar anualment 332.000 tones de combustible (residus), generant energia amb combustió de tres tipus de materials: rebuig de vehicles, de la indústria del paper i de la del reciclatge. L'empresa impulsora manté que la planta estarà 7.500 hores en funcionament a l'any per produir 225 milions de kW anuals i assegura que es farà un control documental de l'origen dels residus que arribin a la planta; i que, a partir del tipus de residus, es prepararà una mescla per alimentar la caldera. La combustió completa s'assegurarà amb un mínim de 850ºC durant 2 segons. Els gasos de la combustió es depuraran amb diferents sistemes com la reducció selectiva dels òxids de nitrogen o el carbó actiu i es filtraran d'acord amb la normativa. 

Tot i així, queden moltes particularitats i consideracions tècniques del projecte per conèixer, segons el punt de vista dels científics.

Eva Gallego i José Francisco Perales, investigadors del Laboratori del Centre de Medi Ambient-UPC, expliquen que abans de poder valorar, des de l'òptica mediambiental, el projecte de planta incineradora que es planteja construir a l'antiga tèrmica, caldrà conèixer-ne molts més detalls. "La Generalitat ha d'exigir que estigui ben fet, i entenem que ho farà, però també se n'haurà de fer un seguiment", puntualitza Gallego. El Laboratori del Centre de Medi Ambient-UPC realitza estudis de qualitat de l'aire en àrees urbanes en col·laboració amb les administracions locals i les indústries per reduir les emissions. 
 
"Un projecte com el de la incineradora ha de comptar amb un estudi d'impacte ambiental al vector atmosfera que sigui complet. Per cada tipus de substància que s'utilitzi han de venir definits els contaminants primaris (òxids de nitrogen, òxids de sofre) i compostos orgànics volàtils (dioxines, entre altres) que es generen i s'hauran de fixar els sistemes de tractaments més idonis", enumera Perales. "Caldrà disposar també d'un estudi de dispersió atmosfèrica per saber on impactarà i amb quines concentracions; per això s'ha de comptar també amb dades fiables d'emissions per xemeneia", conclou Francisco Perales. 
 

Els investigadors Eva Gallego i José Francisco Perales, a la UPC. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Gallego i Perales estan d'acord amb què "com que els residus hi són" cal eliminar-los d'alguna manera. "Si es poden valoritzar, i no deixar-los enterrats en un abocador, és un pas endavant", diu José Francico Perales. No obstant això, per Eva Gallego, "l'objectiu real" seria que es generés el mínim nombre possible de residus. "Si teòricament, en pocs anys, hem d'arribar a percentatges de reciclatge elevadíssims, quina vida útil pot tenir una central d'aquest tipus?", es qüestiona. 

L'orografia i la meteorologia, factors a tenir en compte

El tipus d'impacte d'una planta incineradora com la que es preveu situar a Cercs pot variar no només segons el volum d'activitat, sinó també segons l'impacte de les hores d'emissió i de l'estació de l'any a causa de la inversió tèrmica. La recomanació dels experts en Medi Ambient és que la planta, si en té capacitat, programi la seva producció en funció "de les condicions meteorològiques de dispersió, perquè no hi hagi concentració", indica Eva Gallego. Amb tot, la previsió donada per l'empresa, de 7.500 hores en funcionament durant l'any, fa pensar que s'optaria més aviat per estar sempre en marxa amb alguna parada tècnica. 
 
"A nivell d'impacte ambiental, depenent de l'orografia de la zona i de la meteorologia, una mateixa emissió pot tenir un impacte diferent sobre l'entorn", adverteix Eva Gallego. A més, és  possible que, per les condicions meteorològiques i geogràfiques, "una emissió més petita tingui més impacte en una zona més tancada, que en una altra determinada orografia on la dispersió dels contaminants sigui més alta i l'impacte menor", rebla Gallego. 

El Berguedà està escarmentat pels greus episodis de pluja àcida, als anys 80, provinents de l'antiga central tèrmica, fet que ha despertat la preocupació del territori pel futur. "Però quan la planta de Cercs cremava carbó tenia força anys, és de suposar que ara la tecnologia que utilitzaran seran d'última generació", recorda Perales. "Si es fa ben fet, les emissions es redueixen molt, perquè haurà de complir amb la legislació", comenta. 

"En qualsevol cas, l'impacte nul no és esperable, totes les instal·lacions i tots els processos d'aquest tipus tenen cert impacte en l'entorn. Es tracta de què sigui més petit, i que sigui assumible", diu José Francisco Perales. "S'ha de ser realista, no es pot parlar d'emissió zero", afegeixen els investigadors.

"Totes les grans plantes de combustió tenen un impacte estadístic sobre la salut, hi ha un estudi de l'Institut Carlos III que recull aquest tipus d'incidències estadístiques", admet Perales. "No obstant això, és cert que hi ha molts països del nord d'Europa que han optat per la incineració i que en l'actualitat existeixen controls estrictes", afirmen aquests investigadors.

El procés concret i la tecnologia que s'utilitzi per cremar els residus, coincideixen, ha d'acabar sent determinants per valorar-ne l'impacte.

 

Participació