07
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
15:20h
Fernando Raja va néixer a Berga l'any 1977 i des de 2010 és funcionari de presons. Ha escrit Entre Rejas (Editorial Adarve, 2018), una novel·la sobre la vida a la presó que va sorgir de la necessitat de l'autor de fer arribar a tothom la realitat dels centres penitenciaris, així com la tasca dels professionals que, sovint, arrisquen la salut en l'exercici de les seves funcions. L'Àngel, el protagonista fictici del seu llibre, és un home de mitjana edat que comet un error que fa que acabi complint condemna en un centre penitenciari, veient com la seva vida canvia bruscament.
Entre Rejas és també el primer llibre de l'autor berguedà. NacióBerguedà l'ha entrevistat per parlar sobre la seva vocació d'escriptor i l'interès que desperten les presons al gran públic.
Actualment, Fernando Raja - que no pot parlar de cap dels interns - treballa al centre penitenciari de Lledoners, una presó que, des que hi són els presos polítics, protagonitza sovint titulars dels mitjans de comunicació. Raja creu que la societat ha tingut sempre un interès latent per com és una presó, però sosté que aquestes instal·lacions encara són grans desconegudes.
- Entre Rejas és el seu primer llibre. Què el va portar a escriure una novel·la?
- A mi sempre m'havia agradat escriure. Abans de fer la novel·la, havia escrit un blog a Internet sobre maternitat subrogada, que va tenir molt èxit amb més de 31.000 lectures. Arran d'aquí, hi ha amistats que em van animar a escriure una novel·la, ja que sempre els estava explicant històries de la presó. Com que em vaig sentir animat, vaig començar a fer-ho. He de dir que ho vaig començar publicant per capítols a una plataforma en línia de lectura, que es diu Litnet.com. Hi compartia cada setmana un capítol, fins que em vaig adonar que estava el segon del rànquing de lectures de tot el web amb més de 60.000 lectures.
Llavors, em vaig presentar a un concurs que promovien Lit.net i l'editorial Adarve, un certamen de novel·la negra anomenat La Ciudad Oscura, i el vaig guanyar. A partir d'aquest moment vaig signar un contracte amb l'editorial i em van proposar fer el llibre. El vam treballar una mica més i es va publicar.
- Ens pot fer cinc cèntims de l'argument del seu llibre, Entre Rejas?
- És una història fictícia que, a partir que el protagonista entra a la presó, em permet explicar com és cadascun dels departaments d'una presó catalana moderna. No especifico mai quina presó és ni que sigui catalana, però jo treballo a Lledoners. Així que sí que és veritat que està una mica basat en Lledoners, Puig de les Basses, Mas d'Enric i Brians II; perquè les últimes presons de Catalunya són totes molt semblants.
Al personatge li van passant situacions dins de la presó, passa pel departament d'ingressos, pels mòduls, per infermeria, pel departament especial, i jo aprofito per anar relatant les coses que hi viu, i també com funciona cada departament. Vaig guanyar el concurs de novel·la negra, és un llibre com d'intriga, i en cada capítol hi ha un cas que està basat en fets reals.
El protagonista comparteix vida amb altres interns, tant a la cel·la com als tallers, i això em serveix per explicar les seves històries, casos que sé que han passat en realitat. Diria que és una novel·la que és meitat ficció, meitat documental.
- Quins són els ingredients principals de la història?
- La força de la història és la desgràcia però, alhora, la capacitat de resistir de les persones, per això explico d'una manera desenfadada la misèria i les situacions, de vegades absurdes, que es poden donar en una presó, situacions que són difícils de creure per qui no les ha viscut mai. La presó és com un submón on hi ha moltes persones privades de llibertat, i es donen circumstàncies que al carrer poden semblar impossibles.
La mateixa privació de llibertat porta a situacions inesperades.
- Li pregunten sovint com és la presó per dins?
- Sí, la gent es pensa que els funcionaris de presons anem armats, que portem porres, entre altres. Em pregunten sovint com és la presó, la majoria dona per fet coses que no són reals. Per això, al llibre explico com funciona un centre penitenciari. Ho faig des d'un punt de vista molt directe i amb una mica d'humor. Quan llegeixen el llibre, tothom em diu que ha rigut. A mi m'agrada jugar a treure-hi una mica de ferro.
Entre Rejas és també el primer llibre de l'autor berguedà. NacióBerguedà l'ha entrevistat per parlar sobre la seva vocació d'escriptor i l'interès que desperten les presons al gran públic.
Actualment, Fernando Raja - que no pot parlar de cap dels interns - treballa al centre penitenciari de Lledoners, una presó que, des que hi són els presos polítics, protagonitza sovint titulars dels mitjans de comunicació. Raja creu que la societat ha tingut sempre un interès latent per com és una presó, però sosté que aquestes instal·lacions encara són grans desconegudes.
- Entre Rejas és el seu primer llibre. Què el va portar a escriure una novel·la?
- A mi sempre m'havia agradat escriure. Abans de fer la novel·la, havia escrit un blog a Internet sobre maternitat subrogada, que va tenir molt èxit amb més de 31.000 lectures. Arran d'aquí, hi ha amistats que em van animar a escriure una novel·la, ja que sempre els estava explicant històries de la presó. Com que em vaig sentir animat, vaig començar a fer-ho. He de dir que ho vaig començar publicant per capítols a una plataforma en línia de lectura, que es diu Litnet.com. Hi compartia cada setmana un capítol, fins que em vaig adonar que estava el segon del rànquing de lectures de tot el web amb més de 60.000 lectures.
Llavors, em vaig presentar a un concurs que promovien Lit.net i l'editorial Adarve, un certamen de novel·la negra anomenat La Ciudad Oscura, i el vaig guanyar. A partir d'aquest moment vaig signar un contracte amb l'editorial i em van proposar fer el llibre. El vam treballar una mica més i es va publicar.
- Ens pot fer cinc cèntims de l'argument del seu llibre, Entre Rejas?
- És una història fictícia que, a partir que el protagonista entra a la presó, em permet explicar com és cadascun dels departaments d'una presó catalana moderna. No especifico mai quina presó és ni que sigui catalana, però jo treballo a Lledoners. Així que sí que és veritat que està una mica basat en Lledoners, Puig de les Basses, Mas d'Enric i Brians II; perquè les últimes presons de Catalunya són totes molt semblants.
Al personatge li van passant situacions dins de la presó, passa pel departament d'ingressos, pels mòduls, per infermeria, pel departament especial, i jo aprofito per anar relatant les coses que hi viu, i també com funciona cada departament. Vaig guanyar el concurs de novel·la negra, és un llibre com d'intriga, i en cada capítol hi ha un cas que està basat en fets reals.
El protagonista comparteix vida amb altres interns, tant a la cel·la com als tallers, i això em serveix per explicar les seves històries, casos que sé que han passat en realitat. Diria que és una novel·la que és meitat ficció, meitat documental.
"El protagonista comparteix vida amb altres interns, tant a la cel·la com als tallers, i això em serveix per explicar les seves històries, casos que sé que han passat en realitat"
- Quins són els ingredients principals de la història?
- La força de la història és la desgràcia però, alhora, la capacitat de resistir de les persones, per això explico d'una manera desenfadada la misèria i les situacions, de vegades absurdes, que es poden donar en una presó, situacions que són difícils de creure per qui no les ha viscut mai. La presó és com un submón on hi ha moltes persones privades de llibertat, i es donen circumstàncies que al carrer poden semblar impossibles.
La mateixa privació de llibertat porta a situacions inesperades.
- Li pregunten sovint com és la presó per dins?
- Sí, la gent es pensa que els funcionaris de presons anem armats, que portem porres, entre altres. Em pregunten sovint com és la presó, la majoria dona per fet coses que no són reals. Per això, al llibre explico com funciona un centre penitenciari. Ho faig des d'un punt de vista molt directe i amb una mica d'humor. Quan llegeixen el llibre, tothom em diu que ha rigut. A mi m'agrada jugar a treure-hi una mica de ferro.
- És una gran desconeguda la vida penitenciaria?
- Com et deia sempre em pregunten si portem armes o si els Mossos són dins de la presó, quan en realitat aquests se situen al seu perímetre. A dins de la presó hi treballem els funcionaris i les persones dels equips de tractament, no hi ha Mossos ni armes.
També em trobo que hi ha gent que sovint em diu que els presos tenen televisió, és una queixa que sento de molta gent. El cert és que l'administració el que posa és la presa d'antena per connectar-hi la televisió i els interns han de comprar la seva televisió a la presó, els qui poden pagar-la, és clar. L'administració els facilita que comprin una tele, però no els la posa. També hi ha el tema de la famosa piscina de Lledoners.
Sí, hi ha una piscina. Però és una de les maneres que té la presó per recompensar les bones conductes dels interns, perquè a l'estiu es permet que vagin a la piscina segons la qualificació que cadascú té al seu programa de tractament. És una manera de compensar aquells que col·laboren, que fan la seva tasca comunitària. Els deixen anar a la piscina una hora determinada cada setmana, tampoc és que sigui una piscina municipal, hi ha uns horaris que són estrictes.
- Per ser funcionari de presons ha hagut de desprendre's de molts prejudicis?
- Personalment, crec que cada funcionari és com és, de la mateixa manera que hi ha diferents tipus de policia. Però quan ets a la feina, i treballes amb persones internes, al final et deixes els prejudicis a casa i fas la teva feina. No estàs pensant mai en quina condemna o delicte tenen al darrere. Perquè si estiguéssim tot el dia pensant en què han fet, a alguns no els miraríem a la cara.
Des de la professionalitat que considero que tenim els funcionaris de presons, els hem de tractar a tots per igual. És clar, que en realitat acabes sabent, que un ha violat o ha assassinat, que un altre té un delicte que pots considerar menor, però la nostra feina no ens permet discriminar.
- El tracte és el mateix per tots els presos, ja siguin polítics, o bé hagin comès un delicte econòmic o un assassinat, per exemple?
- A la mateixa presó hi ha separació per mòduls, depenent del tipus de delicte, i es mira de barrejar el mínim possible; no obstant, la nostra feina no pot estar condicionada pel que sigui que cadascú ha fet per estar allà.
És una de les raons per les quals penso que les nostres oposicions són tan difícils, et fan passar unes proves mèdiques i uns psicotècnics complexos, perquè l'entorn on estaràs és difícil, psicològicament parlant.
- El fet que hi hagi presos polítics ha despertat un major interès dels catalans per les presons?
- No. Ara Lledoners és més famosa, sortim més als mitjans de comunicació; però la realitat és que per la presó sempre hi ha hagut molta curiositat.
- Quant de temps va trigar a reunir dades i informació per poder escriure la novel·la?
- A part dels meus coneixements i vivències, òbviament hi ha una tasca de recerca perquè el que hi explico sigui real i no hi hagi errors. El llibre en si, gairebé dos anys he trigat a acabar-lo. Però cada dia de treball, des que sóc funcionari, és un dia d'aprenentatge.
- Quines van ser les primeres persones que van llegir el seu llibre?
- Tal com comentava abans, abans de publicar-ho en paper, el vaig pujar per capítols a un web de llibres en línia, un capítol per setmana. Els capítols eren més curts i no tan treballats, i tot i així, un dia em vaig adonar que portava més de 60.000 lectures i molts comentaris de suport, m'animaven a seguir cada setmana i que pugés un nou capítol. Vaig presentar-me al concurs i el resultat va ser que vaig acabar guanyant-lo i me'l van publicar. És clar que també vaig deixar-lo llegir a casa, a persones del meu entorn.
- Qui vulgui comprar el llibre, on pot fer-ho?
- El trobaran a la llibreria Quatre Cantons del Passeig de la Indústria de Berga, i a més a més, es troba a les plataformes Amazon, Corte Inglés, Casa del libro. En moltes de les llibreries de la comarca també el trobaran.
- Com descriuria el seu estil?
- Crec que escric amb un llenguatge directe i àgil, ric en vocabulari. Fujo de descripcions llargues, el que és essencial per comprendre els personatges i l'entorn, i evitar l'avorriment al lector.
- Quina part del llibre li ha estat més difícil d'escriure?
- Quan arribes al final i has de tancar la història, decidir com ho tanques, això és el que més em va costar decidir.
- Parli'ns més del seu protagonista.
- Àngel, el protagonista, té molt mala sort i li passa de tot. És un home de mitjana edat descontent amb la vida que porta: no té família, ni feina. Tot d'una, un amor platònic que sempre l'havia rebutjat, la seva veïna, es fixa en ell. L'Àngel intenta canviar la seva vida per complet, tenir diners per impressionar-la, i atraca un banc. La primera vegada li surt bé, però després l'atrapen i acaba complint condemna en un centre penitenciari, de manera que, de sobte, es troba a la presó.
Per això la història és la d'una persona que no ha estat mai a la presó, que viu tots els procediments per primera vegada.
- Com ho ha fet per posar-se a la pell d'un pres?
- He intentat explicar el que jo crec que els passa a les persones que entren a la presó per primera vegada, m'han explicat històries, he pogut escoltar-los, i tot plegat ho he traslladat a la novel·la. També ha estat una de les parts més difícils a l'hora d'escriure la novel·la. Què sent una persona la primera vegada que entra a una presó? Quines pors té quan arriba un nou company de cel·la o la primera vegada que entra en un menjador ple de gent desconeguda? Com és la relació entre els interns? En quins embolics et pots ficar si no pagues els teus deutes? Perquè, per exemple, per intercanviar tabac entre ells generen deutes. Tot això.
El llibre té el doble vessant, com és el funcionament d'una presó, les normes, els horaris, el pati, els tallers, etcètera, i la història de l'Àngel des del punt de vista dels interns.
A l'Àngel li passen moltes coses, però també és veritat que la vida a la presó és molt més tranquil·la del que pugui semblar, tot el que hi passa el llibre, podria passar en un període de cinc anys o així, i en canvi a la novel·la passa més de seguit, perquè també ha de tenir aquesta certa tensió narrativa.
"Ara Lledoners és més famosa, sortim més als mitjans de comunicació; però la realitat és que per la presó sempre hi ha hagut molta curiositat"
- Escriurà més llibres?
- Sí, ja estic escrivint el segon, que ja no té res a veure amb presons i encara no n'he decidit el títol. És més d'intriga, de misteris i amors, porto cinc o sis capítols. Potser es titularà Falsa inocencia o Presunto culpable, alguna cosa així. Hi haurà algun assassinat, algun presumpte culpable, potser sí que en algun capítol hi haurà una pinzellada del tema penitenciari, però no serà com aquest primer llibre.
En la primera novel·la, em feia il·lusió parlar de presons, d'una manera que la gent pugui saber com són en realitat aquestes instal·lacions. El següent llibre serà diferent.
- Ha pensat en publicar en català?
- He tingut alguna conversa per traduir al català Entre Rejas. Encara que no sé com s'hauria de fer, perquè al final del llibre, hi ha el que anomeno un diccionari taleguero, que és en castellà. Són expressions i paraules que utilitzen els presos per comunicar-se entre ells. Per exemple, ells no parlen de cel·les, sinó de chabolos.