Un amor platònic de lluna vella

Xavier Gonzàlez-Costa
04 d'octubre del 2019
Actualitzat el 07 d'octubre a les 11:56h
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Il·lustracions: Bet Calderer / Text: Xavier Gonzàlez-Costa
Quan jo encara anava d'un colló a l'altre del meu pare, ella ja feia moltes primaveres que se submergia en l'univers les nits de lluna nova. S'enfonsava a pulmó i nedava amb els estels fugaços que competien per no arribar enlloc, i seguia el Camí de Sant Jaume entre asteroides simpàtics que flotaven en la llet d'aquella via per la que no circulava cap tren.
 
Ens portàvem molts anys i no hi havia res als nostres dies que ens hagués conduït l'un a l'altre. No compartíem res, ni lloc ni moment, ni passat ni present... res. I tanmateix, una nit de lluna vella ens vam trobar explorant els cràters i els oceans del nostre estimat satèl·lit i, sense veure'ns ni tocar-nos, no ens vam separar mai més.
 
 
Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.
 
Bet Calderer és una Berguedana de Barcelona, artista i grafista. Sortida dels forns de la Facultat de Belles Arts de la capital, se sent orgullosa de poder dir que va començar a treballar al costat Pepe Calvo, amb qui va aprendre l'ofici de donar solucions de disseny gràfic per a empreses com Coca-cola, Santiveri, Martínez-Bimbo, Marcilla, etc. Des de fa quinze anys ha fet de la seva passió, la pintura i el dibuix, el seu modus vivendi. Ha col•laborat amb Ibèrica de danza amb l'escenografia pictórica de l'espectacle “Las estaciones”.
 
Arxivat a