02
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
03
d'octubre
a la
13:13h
Preocupació al Berguedà després de saber-se que l'empresa manresana EmSpain Waste&Treatment vol situar a l'antiga tèrmica de Cercs la primera planta de l'Estat que generarà electricitat a partir de la crema de residus industrials. Una cinquantena de persones i entitats de la comarca han creat en poques hores una nova plataforma per impedir que el projecte es tiri endavant i conscienciar a la població dels "riscos mediambientals i per a la salut" d'una planta incineradora de residus com la que hi ha prevista.
Al projecte també s'hi han oposat Esquerra i la CUP, que han advertit dels riscos del projecte i han acusat l'Ajuntament de Cercs d'actuar d'"esquenes de la població" amb la planta d'incineració de residus.
Josep Subirana, portaveu temporal de la Plataforma Antiincineració de Cercs, ha advertit que "la incineradora industrial pretén cremar 1.000 tones al dia de matèries industrials perilloses", de manera que "produirà energia negra amb el doble d'emissions CO2 que cremant carbó, a part d'altres contaminants cancerígens i pertorbadors endocrins". La plataforma ciutadana assegura que "el projecte va en contra del sentit comú i de les directives europees" i, que "creant 60 llocs de treball, se'n destruiran un mínim de 600, perquè suposarà una davallada molt important del sector turístic i del sector serveis".
"Estem segurs que el turisme disminuirà i que, a més, baixarà el valor de les propietats que hi hagi al territori, perquè ningú vol estar al costat d'una incineradora industrial", ha denunciat Josep Subirana.
Riscos "mediambientals i per a la salut"
"És un fre per la qualitat de vida i pel progrés, a banda dels riscos mediambientals i per a la salut de cremar aquestes 1.000 tones diàries, això no hi ha filtre que ho pugui parar", ha subratllat el portaveu del moviment.
Entre les entitats i ciutadans que s'ha unit a la plataforma hi ha representants del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, representants de Salvem Coll de Pal o de CEPA Ecologistes de Catalunya; i altres persones i associacions de diferents àmbits socials i polítics. Josep Subirana és exregidor de Medi Ambient d'Avià i conseller comarcal d'ERC, a l'oposició. "A la plataforma hi ha alcaldes i regidors de diversos pobles de la comarca, s'hi han sumat a títol individual, no volem que s'utilitzi la plataforma com una arma política, al cap i a la fi, tots acabarem respirant aquests residus si es fa aquesta planta", ha afirmat. El moviment es manté obert, això sí, a integrar qualsevol persona, entitat o partit que vulgui "sumar forces" per oposar-se a la iniciativa.
El principal objectiu de la plataforma és "explicar el projecte i els problemes que pot comportar a diferents nivells" i "després aturar-ho" fent activisme al territori i acudint a les administracions catalanes perquè no acabi fent-se realitat.
Segons la plataforma, els kWh generats en la incineració "no són ni es poden considerar mai com energia renovable", ja que "produeixen fins al doble de gasos d'efecte hivernacle per kWh en la generació d'electricitat que les plantes de carbó".
A l'Estat no hi ha cap incineradora de les mateixes característiques
Les alarmes s'han encès ràpidament pels possibles efectes per la comarca i la ciutadania, i es destaca en aquest sentit "que no hi ha cap altra incineradora d'aquest tipus a l'Estat". Per tot plegat, reclamen "una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus" que incorpori "un Pla de tancament de la incineració" i exigeixen "que no es donin més autoritzacions per aquestes instal·lacions agressives al medi com és la incineració de residus, emmascarada amb el fals discurs de l'economia circular i l'energia verda".
La incineració de residus, ha advertit Subirana, "no pot formar part de la solució als reptes energètics i climàtics que té plantejats Catalunya" per les emissions pròpies de tot procés de combustió de materials d'origen fòssil, "com són plàstics, gomes, fangs de depuradores industrials, residus de desballestament de vehicles amb components tòxics, entre altres".
Josep Subirana ha detallat que aquest tipus d'incineració allibera "dioxines, metalls pesants, gasos d'efecte hivernacle, i un llarg etcètera de substàncies perjudicials per l'entorn i els éssers vius".
L'energia, segons ha informat la mateix empresa impulsora, es generarà amb combustió de tres tipus de materials, rebuig de vehicles, de la indústria del paper i de la del reciclatge. L'equipament ha d'allargar la vida d'abocadors com el dels Hostalets de Pierola (gairebé 7 anys), Tivissa (7 anys i mig) i Pujalt (4 anys i mig), que deixaran de rebre 415.000 metres cúbics de residus cada any.
L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, tal com ha recollit aquest diari aquest migdia, s'ha mostrat totalment convençut de la seguretat i viabilitat del projecte, i ha subratllat la importància de la iniciativa per a la "supervivència del territori". Amb tot, no és com ho veu la Plataforma Antiincineració de Cercs que qualifica d'"aberració" el projecte per fer a l'antiga tèrmica de Cercs una planta que generi electricitat amb la crema de residus industrials i que espera poder-lo aturar com més aviat millor.
La previsió de l'empresa, ara per ara, és que l'antiga tèrmica pugui recuperar l'activitat l'any 2023, però encara encara està pendent de l'aprovació ambiental de la Generalitat.
Al projecte també s'hi han oposat Esquerra i la CUP, que han advertit dels riscos del projecte i han acusat l'Ajuntament de Cercs d'actuar d'"esquenes de la població" amb la planta d'incineració de residus.
Josep Subirana, portaveu temporal de la Plataforma Antiincineració de Cercs, ha advertit que "la incineradora industrial pretén cremar 1.000 tones al dia de matèries industrials perilloses", de manera que "produirà energia negra amb el doble d'emissions CO2 que cremant carbó, a part d'altres contaminants cancerígens i pertorbadors endocrins". La plataforma ciutadana assegura que "el projecte va en contra del sentit comú i de les directives europees" i, que "creant 60 llocs de treball, se'n destruiran un mínim de 600, perquè suposarà una davallada molt important del sector turístic i del sector serveis".
"Estem segurs que el turisme disminuirà i que, a més, baixarà el valor de les propietats que hi hagi al territori, perquè ningú vol estar al costat d'una incineradora industrial", ha denunciat Josep Subirana.
Riscos "mediambientals i per a la salut"
"És un fre per la qualitat de vida i pel progrés, a banda dels riscos mediambientals i per a la salut de cremar aquestes 1.000 tones diàries, això no hi ha filtre que ho pugui parar", ha subratllat el portaveu del moviment.
Entre les entitats i ciutadans que s'ha unit a la plataforma hi ha representants del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, representants de Salvem Coll de Pal o de CEPA Ecologistes de Catalunya; i altres persones i associacions de diferents àmbits socials i polítics. Josep Subirana és exregidor de Medi Ambient d'Avià i conseller comarcal d'ERC, a l'oposició. "A la plataforma hi ha alcaldes i regidors de diversos pobles de la comarca, s'hi han sumat a títol individual, no volem que s'utilitzi la plataforma com una arma política, al cap i a la fi, tots acabarem respirant aquests residus si es fa aquesta planta", ha afirmat. El moviment es manté obert, això sí, a integrar qualsevol persona, entitat o partit que vulgui "sumar forces" per oposar-se a la iniciativa.
El principal objectiu de la plataforma és "explicar el projecte i els problemes que pot comportar a diferents nivells" i "després aturar-ho" fent activisme al territori i acudint a les administracions catalanes perquè no acabi fent-se realitat.
Segons la plataforma, els kWh generats en la incineració "no són ni es poden considerar mai com energia renovable", ja que "produeixen fins al doble de gasos d'efecte hivernacle per kWh en la generació d'electricitat que les plantes de carbó".
A l'Estat no hi ha cap incineradora de les mateixes característiques
Les alarmes s'han encès ràpidament pels possibles efectes per la comarca i la ciutadania, i es destaca en aquest sentit "que no hi ha cap altra incineradora d'aquest tipus a l'Estat". Per tot plegat, reclamen "una Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus" que incorpori "un Pla de tancament de la incineració" i exigeixen "que no es donin més autoritzacions per aquestes instal·lacions agressives al medi com és la incineració de residus, emmascarada amb el fals discurs de l'economia circular i l'energia verda".
La incineració de residus, ha advertit Subirana, "no pot formar part de la solució als reptes energètics i climàtics que té plantejats Catalunya" per les emissions pròpies de tot procés de combustió de materials d'origen fòssil, "com són plàstics, gomes, fangs de depuradores industrials, residus de desballestament de vehicles amb components tòxics, entre altres".
Josep Subirana ha detallat que aquest tipus d'incineració allibera "dioxines, metalls pesants, gasos d'efecte hivernacle, i un llarg etcètera de substàncies perjudicials per l'entorn i els éssers vius".
L'energia, segons ha informat la mateix empresa impulsora, es generarà amb combustió de tres tipus de materials, rebuig de vehicles, de la indústria del paper i de la del reciclatge. L'equipament ha d'allargar la vida d'abocadors com el dels Hostalets de Pierola (gairebé 7 anys), Tivissa (7 anys i mig) i Pujalt (4 anys i mig), que deixaran de rebre 415.000 metres cúbics de residus cada any.
L'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, tal com ha recollit aquest diari aquest migdia, s'ha mostrat totalment convençut de la seguretat i viabilitat del projecte, i ha subratllat la importància de la iniciativa per a la "supervivència del territori". Amb tot, no és com ho veu la Plataforma Antiincineració de Cercs que qualifica d'"aberració" el projecte per fer a l'antiga tèrmica de Cercs una planta que generi electricitat amb la crema de residus industrials i que espera poder-lo aturar com més aviat millor.
La previsió de l'empresa, ara per ara, és que l'antiga tèrmica pugui recuperar l'activitat l'any 2023, però encara encara està pendent de l'aprovació ambiental de la Generalitat.