30
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
01
d'octubre
a les
14:29h
Berga ha despenjat l'estelada de la façana de l'Ajuntament de Berga després que la Junta Electoral li ordenés divendres retirar "tots els objectes, pancartes, cartells amb lemes o signes ideològics o partidistes de qualsevol edifici públic" abans d'avui dilluns a les 2 de la tarda. Entitats i partits han convocat una manifestació avui a les 7 de la tarda en defensa de la llibertat d'expressió on tenen previst explicar, entre altres, que han pres aquesta decisió per evitar un nou enfrontament judicial i el "desgast" d'un nou procés d'inhabilitació a l'alcaldessa Montse Venturós.
El text que llegirà la mateixa Venturós explicita que "la situació no és la mateixa que fa 4 anys, quan els diversos actors del procés independentista, partits, governs i entitats, es dirigien a un cicle de desobediència civil i institucional massiu" que va culminar amb l'1-O. "Avui, enmig d'una onada repressiva extraordinària, no sembla que l'independentisme segueixi una estratègia compartida i, per tant, no veiem que la desobediència aïllada d'un Ajuntament pugui tenir l'efecte multiplicador que ens agradaria", argumenta la lectura.
La decisió de retirar els símbols de la façana vol evitar, a més, el "desgast" que suposaria un nou procés d'inhabilitació per a l'alcaldessa "per un assumpte que, al capdavall, és simbòlic". El text admet que l'Estat trobaria la manera per "defenestrar" els actius polítics.
"Trobaríem la manera de fer-hi front, però no podem obviar que la repressió debilita, limitant també la capacitat de fer front a nous embats, que probablement no siguin simbòlics", indica el document.
El text que llegirà la mateixa Venturós explicita que "la situació no és la mateixa que fa 4 anys, quan els diversos actors del procés independentista, partits, governs i entitats, es dirigien a un cicle de desobediència civil i institucional massiu" que va culminar amb l'1-O. "Avui, enmig d'una onada repressiva extraordinària, no sembla que l'independentisme segueixi una estratègia compartida i, per tant, no veiem que la desobediència aïllada d'un Ajuntament pugui tenir l'efecte multiplicador que ens agradaria", argumenta la lectura.
La decisió de retirar els símbols de la façana vol evitar, a més, el "desgast" que suposaria un nou procés d'inhabilitació per a l'alcaldessa "per un assumpte que, al capdavall, és simbòlic". El text admet que l'Estat trobaria la manera per "defenestrar" els actius polítics.
"Trobaríem la manera de fer-hi front, però no podem obviar que la repressió debilita, limitant també la capacitat de fer front a nous embats, que probablement no siguin simbòlics", indica el document.
En el text es reitera que no es renega d'haver mantingut l'estelada penjada al balcó durant dues cites electorals el 2015. Però els partits i les entitats que integren la Plataforma pels drets democràtics i polítics de Berga han decidit donar una resposta diferent i han prioritzat el correcte funcionament de l'administració local. La plataforma es compromet a tornar a penjar l'estelada després dels comicis, el dia 11 de novembre.
"Bona tarda a tothom, moltes gràcies per venir.
Com podeu veure, al balcó del nostre Ajuntament hi manca l’estelada que l'ha presidit els últims 7 anys, des del 2012, quan el Ple Municipal va acordar que hi onejaria fins al dia de la independència. L’hem tret nosaltres mateixes aquest matí i ara us explicarem perquè.
Davant de la repetició de la convocatòria electoral al Congrés i al Senat espanyols, la Junta Electoral ens ha tornat a exigir que retirem, cito textualment, "tots els objectes, pancartes, cartells amb lemes o signes ideològics o partidistes de qualsevol edifici públic". Malauradament, ja no ens sorprèn l’arbitrarietat d’aquesta Junta Electoral completament desacreditada. Al principi demanava l’absència de certa simbologia als col·legis electorals durant la jornada de les votacions, en d’altres ocasions no es va preocupar per l’assumpte, més endavant es va referir a les façanes de qualsevol edifici públic durant tota la campanya electoral i ara amplia la prohibició a tot el període electoral, que ja ha començat.
L’any 2015 vam desobeir obertament requeriments semblants, motiu pel qual vaig ser citada a declarar i després detinguda, jutjada, condemnada, multada i finalment inhabilitada com a alcaldessa. Creiem que la resposta del govern i l’oposició municipal va estar a l’alçada de les circumstàncies, evitant investir cap substitut a l’alcaldia. L’estratègia de no acatament de la sentència també va comptar amb el suport del gruix de les entitats berguedanes, agrupades sota la Plataforma pels Drets Democràtics i Polítics que avui ens torna a acompanyar.
Per què, doncs, ara hem actuat de manera diferent? D’una banda, perquè la situació no és la mateixa que fa 4 anys, quan els diversos actors del procés independentista, partits, governs i entitats, es dirigien a un cicle de desobediència civil i institucional massiu que va culminar amb el Referèndum d'Autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Avui, enmig d'una onada repressiva extraordinària, no sembla que l'independentisme segueixi una estratègia compartida i, per tant, no veiem que la desobediència aïllada d’un Ajuntament pugui tenir l’efecte multiplicador que ens agradaria.
Però sobretot perquè havent recorregut ja en el passat el camí de la resposta a la inhabilitació, hem considerat que val la pena evitar la repetició del desgast que suposaria un nou procés d’inhabilitació de l’alcaldessa d’aquesta ciutat per un assumpte que, al capdavall, és simbòlic. Al sistema repressiu de l'Estat li costaria ben poc activar novament tots els mecanismes per defenestrar-nos. Nosaltres tornaríem a trobar la manera de fer-hi front juntes, però no podem obviar que la repressió debilita, limitant també la nostra capacitat de fer front a nous embats dels pròxims temps, que probablement no siguin simbòlics.
No reneguem de les decisions preses en el passat, tot al contrari, però des les entitats de la Plataforma pels Drets Democràtics i Polítics de Berga, que agrupa també els partits principals del consistori, aquesta vegada plantegem una resposta diferent. Som a l'Ajuntament per fer que l'administració municipal funcioni i tothom tingui els serveis que es mereix. Perquè volem fer una ciutat més bonica, més justa, més lliure i més viva. Perquè volem millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes. I també per servir a la causa de l'alliberament social i nacional del nostre poble i ara ens ha semblat que la millor manera és aquesta.
No sense ràbia, retirem l’estelada de l'Ajuntament per tornar-la a posar el dia 11 de novembre. Esperem que tots i totes pugueu entendre els motius que ens han dut a prendre aquesta decisió. I si no és així, parlem-ne tant com calgui, però sobretot que això no ens distregui de l'objectiu, que segueix sent autodeterminar-nos per assolir la República com més aviat millor, seguint la voluntat de la majoria".
Com podeu veure, al balcó del nostre Ajuntament hi manca l’estelada que l'ha presidit els últims 7 anys, des del 2012, quan el Ple Municipal va acordar que hi onejaria fins al dia de la independència. L’hem tret nosaltres mateixes aquest matí i ara us explicarem perquè.
Davant de la repetició de la convocatòria electoral al Congrés i al Senat espanyols, la Junta Electoral ens ha tornat a exigir que retirem, cito textualment, "tots els objectes, pancartes, cartells amb lemes o signes ideològics o partidistes de qualsevol edifici públic". Malauradament, ja no ens sorprèn l’arbitrarietat d’aquesta Junta Electoral completament desacreditada. Al principi demanava l’absència de certa simbologia als col·legis electorals durant la jornada de les votacions, en d’altres ocasions no es va preocupar per l’assumpte, més endavant es va referir a les façanes de qualsevol edifici públic durant tota la campanya electoral i ara amplia la prohibició a tot el període electoral, que ja ha començat.
L’any 2015 vam desobeir obertament requeriments semblants, motiu pel qual vaig ser citada a declarar i després detinguda, jutjada, condemnada, multada i finalment inhabilitada com a alcaldessa. Creiem que la resposta del govern i l’oposició municipal va estar a l’alçada de les circumstàncies, evitant investir cap substitut a l’alcaldia. L’estratègia de no acatament de la sentència també va comptar amb el suport del gruix de les entitats berguedanes, agrupades sota la Plataforma pels Drets Democràtics i Polítics que avui ens torna a acompanyar.
Per què, doncs, ara hem actuat de manera diferent? D’una banda, perquè la situació no és la mateixa que fa 4 anys, quan els diversos actors del procés independentista, partits, governs i entitats, es dirigien a un cicle de desobediència civil i institucional massiu que va culminar amb el Referèndum d'Autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. Avui, enmig d'una onada repressiva extraordinària, no sembla que l'independentisme segueixi una estratègia compartida i, per tant, no veiem que la desobediència aïllada d’un Ajuntament pugui tenir l’efecte multiplicador que ens agradaria.
Però sobretot perquè havent recorregut ja en el passat el camí de la resposta a la inhabilitació, hem considerat que val la pena evitar la repetició del desgast que suposaria un nou procés d’inhabilitació de l’alcaldessa d’aquesta ciutat per un assumpte que, al capdavall, és simbòlic. Al sistema repressiu de l'Estat li costaria ben poc activar novament tots els mecanismes per defenestrar-nos. Nosaltres tornaríem a trobar la manera de fer-hi front juntes, però no podem obviar que la repressió debilita, limitant també la nostra capacitat de fer front a nous embats dels pròxims temps, que probablement no siguin simbòlics.
No reneguem de les decisions preses en el passat, tot al contrari, però des les entitats de la Plataforma pels Drets Democràtics i Polítics de Berga, que agrupa també els partits principals del consistori, aquesta vegada plantegem una resposta diferent. Som a l'Ajuntament per fer que l'administració municipal funcioni i tothom tingui els serveis que es mereix. Perquè volem fer una ciutat més bonica, més justa, més lliure i més viva. Perquè volem millorar les condicions de vida dels nostres veïns i veïnes. I també per servir a la causa de l'alliberament social i nacional del nostre poble i ara ens ha semblat que la millor manera és aquesta.
No sense ràbia, retirem l’estelada de l'Ajuntament per tornar-la a posar el dia 11 de novembre. Esperem que tots i totes pugueu entendre els motius que ens han dut a prendre aquesta decisió. I si no és així, parlem-ne tant com calgui, però sobretot que això no ens distregui de l'objectiu, que segueix sent autodeterminar-nos per assolir la República com més aviat millor, seguint la voluntat de la majoria".