Cultura

Joan Ferrer: «La meva pintura vull que sigui la meva poesia; en comunió amb el cos, les mans, la tela i la textura»

NacióBerguedà parla amb el reconegut pintor berguedà sobre l'exposició antològica de la seva obra; "El tacte de la llum" que s'inaugurarà el 28 de setembre al convent de Sant Francesc

per Pilar Màrquez Ambròs, Berga, 19 de setembre de 2019 a les 20:17 |
Joan Ferrer al seu taller de pintura. | Pilar Màrquez Ambròs
Joan Ferrer i Gasol va néixer el 1937 a Berga i és un dels grans artistes sorgits de la ciutat. L'exposició antològica sobre el pintor, que portarà per títol "Joan Ferrer. El Tacte de la llum", s'inaugurarà el 28 de setembre i es podrà veure al convent de Sant Francesc fins al 28 de desembre d'enguany. Està comissariada per l'historiador i crític d'art Bernat Puigdollers, especialitzat en pintura catalana del segle XX i que és tècnic del Museu de Montserrat.

És una iniciativa dels Amics de Joan Ferrer i del Grup de Pintors Verdaguer 7, del qual és director, amb el mecenatge de la Fundació "La Caixa" i el suport de l'Ajuntament de Berga. 


L'eix del projecte gira entorn de la dualitat entre l'artista i l'home corrent: el pintor, reservat i clos en el taller, i la persona, oberta i extravertida, que participa activament en la vida social i cultural de la comarca. Però d'on surt el projecte per a una exposició antològica, com i amb quin propòsit s'ha materialitzat? Joan Ferrer atén NacióBerguedà al seu estudi i ens fa un repàs no només de com aquesta idea va cristal·litzar i va ser defensada i impulsada pels Amics de Joan Ferrer i el Grup de Pintors Verdaguer 7, sinó també de la seva pintura i la seva vocació pedagògica.

"Quan pinto em barrejo amb la pintura i la textura i ens fiquem un a dins de l'altre", expressa Joan Ferrer sobre la seva obra. "En ser-hi de ple, vaig tirant, i la veritat és que quan acabo el primer plantejament, m'aparto i llavors m'hi barallo", afegeix.
 

Joan Ferrer a l'espai de Sant Francesc on s'està muntant l'exposició. Foto: Jordi Plana Pey


El 2015 va ser quan es va començar a plantejar l'exposició antològica del pintor. Però la llavor va plantar-se cinc anys abans, quan Joan Ferrer va rebre el Premi de Cultura de Berga de l'any 2010. "A partir de llavors, els amics d'en Joan Ferrer i els pintors de Verdaguer 7 van començar a pensar que calia fer-ne una gran exposició de pintura", apunta Dolors Ferrer, la seva neboda, llicenciada en Belles Arts i que ha participat en la culminació del projecte.


"Quan el projecte es concreta, veiem que necessitem un espai ampli per poder encabir cap a un centenar d'obres, amb lloc per a pintures molt grans, com les que pinta actualment. Va ser  quan vam contactar amb els Franciscans a Barcelona i ens van cedir el convent per aquesta exposició", relata Dolors Ferrer. En aquells moments, aquests encara no havien cedit tot l'equipament a l'Ajuntament de Berga, quelcom que va aconseguir-se poc després justament arran del desenvolupament del projecte i amb l'impuls de l'entitat. 

L'exposició, que s'inaugura en escassos 9 dies, acollirà 212 metres lineals d'exposició i 6 grans àmbits temàtics de la trajectòria artística del pintor berguedà: Desig de Pintura, Poètiques del Cos (nu femení), Reflexos del Jo (retrats i autoretrats), La Presència Callada de les Coses (bodegons), Triologia del Paisatge i del Paisatge a la Taca. 

En la mostra es podrà observar l'evolució pictòrica de Ferrer en tota la seva esplendor. ​Serà una gran exposició retrospectiva que analitzarà el conjunt de l'obra i aprofundirà en els seus referents i la seva trajectòria. Per oferir una visió completa de l'obra de l'artista, des dels inicis fins a l'actualitat. Passant, per exemple, per la seva experiència a Sant Boi de Lluçanès i a Sant Llorenç de Morunys, que recorda amb entusiasme, fins a la tornada a Berga, amb la creació de l'Escola d'art i Disseny del Berguedà, a Gironella, que va cofundar i on va fer classes durant 20 anys, una època que també destaca. 

"La meva pintura vull que sigui la meva poesia, en comunió amb el cos, les mans, la tela i la textura. Això ho he de treballar dies i fins i tot mesos sencers", destaca Joan Ferrer, reflexiu i perfeccionista. "Tots els colors han de compensar-s'hi i les línies també per la mateixa raó", afirma el reconegut artista.
 

Joan Ferrer amb un dels seus quadres. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Un projecte amb tres eixos

El projecte d'exposició antològica s'ha anat perfilant en base a tres eixos: Reivindicar la figura de Joan Ferrer, dinamitzar culturalment la ciutat i la comarca, i recuperar Sant Francesc. Segons afirma ell mateix, l'acord de mecenatge amb la Fundació "La Caixa" va arribar gràcies a l'interès mostrat per aquesta entitat, que va creure en el projecte.

Quan va rebre la proposta d'Amics de Joan Ferrer, l'Ajuntament de Berga es va sumar a l'acord, signant la cessió del convent amb la Família Franciscana i assumint la part d'obres necessària per poder donar continuïtat a l'edifici com a centre cultural. 

"Des d'un primer moment va quedar establert que aquesta cessió no només es feia per donar un equipament cultural a la ciutat, sinó per facilitar un espai per fer l'exposició antològica del Joan Ferrer", assegura la regidora de Cultura, Roser Valverde. 

La rehabilitació de la planta baixa del convent per transformar-lo en un equipament municipal ha suposat una inversió de més de 700.000 euros. "La Caixa" destina més de 280.000 euros a l'habilitació del nou espai cultural i a l'exhibició de la primera exposició que acollirà el convent. Una part del projecte en el qual també han col·laborat empreses de la comarca. L'aportació de l'Ajuntament de Berga ha estat d'uns 436.000 euros, amb la redacció de la documentació tècnica necessària, a la reforma de l'edifici, a la construcció dels lavabos i a la millora de l'accessibilitat a la instal·lació.

"La inversió ha estat molt important, però creiem que la part que cal destacar més és que hem aconseguit tenir un espai cultural brutal i que ens obre la porta a moltes possibilitats de cara al futur de la ciutat", indica la regidora Valverde. 

Els metres quadrats de la planta baixa del convent de Sant Francesc destinat a l'exposició són 322 metres quadrats del claustre i 310 metres quadrats a la sala gran, més la recepció, els espais destinats a aula educativa, sala d'audiovisuals i lavabos. Hi haurà 83 pintures i 19 obres sobre paper, un corrent paral·lel que li ha permès experimentar nous camins. La majoria d'obres que s'exposaran són cessions de clients de Joan Ferrer, que ell ha venut durant la seva llarga trajectòria.
 

Joan Ferrer al pati de Sant Francesc. Foto: Jordi Plana Pey


La de Ferrer, que de jove va ser comercial i, més tard, va treballar per a una caixa d'estalvis, ha estat una vida que s'ha centrat en la pintura, un llarg recorregut artístic durant el qual no ha deixat mai de pintar. Allà on ha anat Joan Ferrer també ha creat escoles i centres d'aprenentatge de l'art; i ha fet tasca de professor. "Arreu he volgut inculcar aquest amor a la pintura", ha dit Ferrer. Amics de Joan Ferrer fa una crida, per aquest motiu, a totes aquelles persones que han estat alumnes de l'artista perquè visitin l'exposició. Però, a més, això ha motivat que la mostra s'hagi lligat a un projecte educatiu per a les escoles del Berguedà que podran visitar-la i fer-hi tallers.

El gir en la pintura de l'artista

El 2007 Joan Ferrer comença a fer un gir de 180 graus a la seva pintura. La superfície dels quadres s'eixampla progressivament, hi introdueix altres elements i actua agressivament sobre la tela amb l'espàtula, rascant, creant textura. Passa de l'observació a l'acció. La temàtica segueix sent la mateixa, tal com es podrà veure en Trilogia del Paisatge i del Paisatge a la Taca, dos dels àmbits de la mostra, però el fons és un altre. Encara s'hi poden identificar interiors i paisatges, però ara ja no és només una exaltació del paisatge. "És una transgressió forta i rotunda", admet. 

"És una pintura on, al cap de 60 anys d'utilitzar uns colors per clar i fosc, sempre amb grisos, de cop i volta; hi afegeixo algun ocre, i aquest pas ja em dona sensació de molta més llum", diu. Arribat a la vellesa, Joan Ferrer viu una segona joventut pictòrica, lliurant-se, assegura, a la taca, a la forma, al color i a la línia; i canvia d'espàtula a pinzell, i d'oli a acrílic. "M'ho va demanar el cos, l'esperit, m'ho va demanar la pintura", afirma. 

El procés creatiu juga un paper fonamental en l'obra del berguedà. Ferrer assegura que la seva inspiració és el territori però no es basa en la figuració, interioritza allò que vol reflectir-hi a partir d'idees, emocions i sensacions. Pinta el territori, les soques, les feixes, els arbres i el paisatge cremat, amb un punt d'aspror. "Només falta que passi alguna cosa a Berga, que no vull pas dir que la plasmi a la pintura, però s'hi assembla molt. Si hi ha cases cremades, no pintaré unes cases que es cremen. Amb la idea del mal que ha fet en tinc ben bé prou", assevera el pintor. "M'importa més la protesta, la meva protesta", diu. 

Des del consistori es defensa que era molt important fer aquesta exposició dedicada al pintor: "Joan Ferrer és una figura rellevant per a la ciutat i per a la comarca, i també per a la pintura del país. Ell va obrir la porta a ensenyar a través de la pintura i, per tant, va aconseguir que molta gent s'acostés a l'art, a la pintura i a les belles arts", l'elogia la regidora Roser Valverde. 
 

Un dels quadres del pintor Joan Ferrer, titulat 'Collons, quin arbre', que data de 1990. Foto: Cedida

 

Participació