Quatre dones per no oblidar

Òminum destaca la figura d'Ermessenda de Carcassona, Clara Hale, Simone de Beauvoir i Nadine Gordimes

Aida Morales
10 de març del 2015
Actualitzat el 11 de març a les 9:52h
El president d'Òmnium Cultural, Jaume Farguell
El president d'Òmnium Cultural, Jaume Farguell | Aida Morales

Conferència de Jaume Farguell pel Dia de la Dona Foto: Aida Morales


En comparació amb els homes, són poques les dones recordades i reconegudes internacionalment per la seva tasca o la defensa de les seves idees. Malgrat tenir capacitats excepcionals, aquestes sempre han quedat relegades en un segon terme, inevitablement oblidades o eclipsades pel caràcter masculí del seu voltant. I en el cas que no, la rellevància que les ha fet destacar, pot haver estat menyspreada, a vegades, sense intencionalitat, per una història majoritàriament escrita des d'una ploma masculina.

Davant d'això, són moltes i, alhora poques, si es compara amb la quantitat d'homes, les que han aconseguit destacar, ja sigui per la seva perseverança, peculiaritat o enginy. Aquestes són les que, en el marc del Dia Internacional de la Dona, Òmnium Cultural i l'Associació de Dones del Berguedà han volgut destacar. Quatre personatges diferents, d'èpoques llunyanes, però que han arribat a un port similar; ser reconegudes com a dones però, més enllà d'això, també ser-ho com a persones en igualtat de condicions. I és que, tant Ermessenda de Carcassona, com Clara Hale, Simone de Beauvoir o Nadine Gordimer van ser dones brillants, amb qualitats diferents i destacades que van aconseguir deixar una petjada molt profunda en la vida política i social de la seva època, però també en la història de la humanitat.  

Segons ha destacat el president d'Òmnium, Jaume Farguell, la primera va trencar els estàndards establerts, i va exercir com a política, en un moment històric en què les dones no tenien veu ni vot. Justament, Ermessenda de Carcassona és considerada com “una de les pesonalitats polítiques més importants de la primera meitat del segle XII”, ha explicat, ja que va exercir la regència del seu fill i del seu nét, gestionant els comtats catalans fins entrada la vellesa. Durant aquesta època, la dona de Borrell II va haver d'enfrontar-se a la seva família, així com fer front als desequilibris territorials i de conquestes que marcaven l'època. Un personatge, ha destacat Farguell, que va “exercir amb dignitat durant tres períodes diferents”, i una dona “importantíssima”de la qual es parla poc als llibres d'història. 

Més coneguda, segurament, es podria considerar Simone de Beauvoir, filòsofa, escriptora, feminista i eternament existencialista. En el seu cas, però, la seva coneixença va directament lligada a la relació que va tenir amb l'escriptor francès Jean Paul Sartre, tot i que De Beauvoir va destacar per la seva ideologia trencadora, la manera d'expressar-se i el seu sentit de la vida. Amb Sartre, al costat del qual va acabar enterrada, la lligava una singular relació d'infidelitat mútua, el que la va portar a escriure 'Le deuxieme sexe', un llibre on defensa que la condició femenina s'ha de superar, per igualar-se al domini ancestral de l'home cap a la dona. Per a Farguell, una demostració de “feminisme exemplar”. 

 
En un altre camp menys polític, tot i que potser més humà, es troba Clara Hale, una mare, per sobre de totes les coses. Aquesta dona, obligada a treballar per mantenir els seus tres fills, va començar a oferir un servei de guarderia a casa seva, que va acabar convertint-se en una llar per a tots els nens abandonats, addictes a les drogues o amb problemes familiars. “Va tenir una vocació tan intensa, que va revolucionar el barri de Harlem”, a Nova York, des d'on va atendre més de 1.000 infants víctimes de la droga. Una dona, segons Farguell, que exaltava el sentit maternal “fins a les últimes conseqüències”, i que per aquest mateix fet, ha de ser reconeguda. 

L'última de les dones que s'han volgut destacar ha estat Nadine Gordimer, una escriptora de Sud-àfrica, que va lluitar fins a la seva mort, conjuntament amb Nelson Mandela, fer defensar els drets humans i combatre l'apartheid. “Al S.XX, el que va passar a Sud-Àfrica, és un dels exemples més patètics de les diferències humanes”, ha destacat el president d'Òmnium, que ha declarat: “I un personatge com ella, va ser una de les persones que més van col·laborar per l'alliberament de Mandela”.

Quatre dones de gran valor, personalitat i prestigi, meritòries del reconeixement humà per la seva tasca. Quatre persones, en conjunt, de les quals aprendre, per la fonda petjada que van deixar.
 

Conferència sobre quatre dones que han deixat petjada Foto: Aida Morales

Arxivat a