«L'11 de Setembre i Gironella» convenç al públic amb un nou disseny d'efectes especials

És l'any 1714 i l'Eulàlia, una jove noia gironellenca, decideix marxar a Barcelona per lluitar contra les tropes borbòniques al costat del seu avi Jordi, i tal com van fer els seus besavis en el Corpus de Sang de 1640. Aquest és el punt de partida de l'espectacle "L'11 de Setembre i Gironella", que aquest dissabte al vespre s'ha tornat a representar a les Roques del Pont Vell durant més d'una hora. L'obra ha reunit 600 persones de públic que s'han posat dempeus al final per aplaudir els actors, els músics i l'equip tècnics. Enguany, tots plegats han fet possible la dinovena edició de la representació. 

Amb un relleu generacional dels actors principals i amb un nou disseny d'efectes especials i nova ambientació sonora, l'espectacle s'ha renovat un any més per continuar convencent. 

El conflicte dramàtic va in crescendo quan l'Eulàlia es troba per fi amb el seu avi, el mestre Jordi, al Fossar de les Moreres, on treballa. Allà viu el moment de la caiguda de Rafael Casanova i, en una de les escenes principals de l'espectacle, es produeix l'arribada d'un capità francès que porta un mort a enterrar, el tinent Artur, que és el fill de l'avi Jordi i el pare de l'Eulàlia.
 
Els directors Maria Casellas i Joan Rigat han valorat positivament els canvis introduïts, en una conversa que han tingut amb NacióBerguedà després de la funció. "Ha anat molt bé. Aquest any ens havíem plantejat fer alguns petits canvis, alguna petita ampliació, i han funcionat", ha explicat Rigat. "Hi havia molta gent nova i jove, hem baixat la mitjana d'edat del repartiment. Ha estat un encert i això obre un futur més llarg per a l'espectacle de L'11 de Setembre", ha assenyalat el codirector.

Per la seva banda, Maria Casellas ha recordat l'aposta feta aquest 2019 pels efectes especials. "El treball que hem fet amb l'Àlex Mejías, de la pirotècnica Estalella, ha estat molt positiu. Ha fet un disseny molt més espectacular, volíem aconseguir la sensació que les bombes s'anaven apropant al poble i ha estat ben bé així", ha afirmat Casellas. 

Les Roques del Pont Vell han estat un any més un escenari privilegiat a l'hora d'acollir el relat de la pèrdua de les llibertats del país. Amb la tornada dels derrotats a Gironella, després de la caiguda dels pobles de bona part del país, l'Eulàlia es retroba amb la seva mare. Tot seguit, Mossèn Climent Forner ha recitat el seu poema "Plany per Catalunya", mentre els personatges han posat llum a la sobtada foscor amb desenes de llumenetes. 
 
A l'obra hi han intervingut 150 persones entre actors i actrius, músics i tècnics. Des que fa quatre anys es va modificar el text que havia fet Jordi Vallbona per a la Gresca, s'ha potenciat molt més la part dramàtica i la rapidesa amb una adaptació a càrrec del dramaturg Llàtzer Garcia i la direcció de Maria Casellas i Joan Rigat. L'obra lliga tres plans temporals, s'hi explica la victòria de les tropes borbòniques de l'11 de setembre del 1714 i el Corpus de Sang del 1640, des d'una mirada present.

El cant dels Segadors posa sempre punt i final a l'espectacle. Una obra que enguany ha comptat amb la presència del conseller d'Interior Miquel Buch, i el de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.

De la mateixa manera que l'alcalde de Gironella, David Font; els dos consellers han tingut l'oportunitat de felicitar les persones implicades en l'obra a posteriori, dirigint-los unes paraules quan ja es trobaven reunits al Local del Blat, poc abans d'un sopar de grup, gairebé a tocar de la mitjanit.  

"Que la comarca tingui aquesta petita perla, una petita obra de teatre que pugui atraure l'interès d'aquestes persones, és molt interessant", ha apuntat Joan Rigat en referència a la presència d'ambdós consellers com a espectadors d'excepció de l'espectacle. 
 
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha elogiat la proposta gironellenca i l'esforç dels actors i voluntaris. "Tenia moltes ganes de venir, i no m'he equivocat, és un acte de molta qualitat, fet per persones que són amateurs i del poble", ha expressat Buch.

Quant a l'aspecte més reivindicatiu, i qüestionat sobre els fragments del poema del "Plany per Catalunya" que fan referència a l'1-O, Buch ha exposat que Catalunya "commemora l'11 de setembre que és una derrota, i l'1 d'octubre que és una victòria. Per tant, tant de bo el futur sigui aquest, que l'1-O sigui la primera victòria perquè aquest país acabi esdevenint independent i lliure", ha afirmat el conseller Buch.

Per la seva banda, Damià Calvet ha recordat que "Gironella representa l'obra ja fa gairebé 20 anys i, per tant, aquesta ha esdevingut una tradició de la Diada". "En la Diada, el poble de Catalunya demostra la voluntat de continuar sent; i en aquesta representació de Gironella hem vist el que va passar, el que va significar aquella pèrdua de llibertats. I s'ha llançat un missatge molt clar: que hem de continuar lluitant pacíficament i democràticament per tornar a ser", ha dit Calvet.

"L'1-O del 2017 va significar un renaixement d'aquesta voluntat de ser, de poder disposar d'un millor país, amb més i millors oportunitats per la seva gent, que malauradament va ser reprimit amb violència física i institucional per part de l'Estat", ha considerat el conseller de Territori.

"Ara estem a punt de culminar aquest cicle de l'1 d'octubre per part de l'Estat, veurem amb les sentències la resposta de l'Estat a aquell anhel de llibertat i hem d'estar preparats; que aquesta Diada també serveixi per reivindicar que no hi ha cap sentència que valgui, ni dura ni tova, qualsevol sentència serà injusta", ha reivindicat el conseller. "La pitjor de les respostes seria convocar eleccions, seria d'una feblesa institucional terrible i, per tant, davant d'aquesta sentència el que hem de fer és disposar de la màxima capacitat institucional per continuar reivindicant aquest objectiu de llibertat", ha subratllat Damià Calvet. 

Record per Aida Simon